Història del sionisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: complexe > complex
m Corregit: Editions complex > Editions Complexe
Línia 288:
En [[1917]], Lord Balfour, representant el govern britànic, adreça a Lord [[Lionel Walter Rothschild]] una carta, la «[[Declaració Balfour de 1917|Declaració Balfour]]», per la qual indica que el Regne Unit és favorable a l'establiment d'un « Llar nacional jueuva» a Palestina. Aquesta carta no és un compromís jurídicament vinculant, però representa un formidable encoratjament per al sionisme. La carta sembla haver tingut dos objectius : avançar a la constitució d'una [[colònia de població]] probritànica prop del [[canal de Suez]], i fer-se amic dels Jueus americans, en un moment en què el Regne Unit intentava a qualsevol preu convèncer els Estats Units d'entrar en guerra a favor seu.
 
La declaració Balfour és en canvi mal rebuda al món àrab. Segons l'expressió d'[[Arthur Koestler]], «una nació prometia solemnement a una segona nació el país d'una tercera<ref name="balfour">[[Arthur Koestler]] ''Anàlisi d'un miracle'', París, [[Editions Calmann-Levy]], 1949, pàgina 4. Citat per [[Marius Schattner]] ''Història de la dreta israeliana'', [[Editions complexComplexe]], 1991, pàgina 45.</ref> ». També s'ha de fer notar que els Britànics ja havien promès a [[Hussein Ibn Ali]], [[xerif]] de [[La Meca]] la creació d'un gran regne àrab unitari sobre l'Orient Mitjà. Es tractava d'obtenir la contribució militar dels nacionalistes àrabs per a la debilitació de l'Imperi otomà (vegeu [[T. E. Lawrence|Lawrence d'Aràbia]]). La «declaració Balfour» entrava doncs en contradicció amb aquesta primera promesa.
 
A finals del [[1917]], perseguint les tropes [[imperi Otomà|otomanes]] en retirada, els britànics prenen possessió de Palestina (presa de Jerusalem l'11 de desembre de 1917). S'hi quedaran fins al [[1948]].