Cimbris: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Corregit: fins l'arribada > fins a l'arribada |
||
Línia 20:
Alguns encara sostenen que són descendents de colons bavaresos cridats en els segles X i XII per a poblar l'altiplà d'Asiago per a treballar els boscos i dedicar-se a l'agricultura. Fins i tot s'identificà la zona d'origen com l'abadia de Bernediktbeuern, entre [[Baviera]] i [[Tirol]]. Però hi ha molts indicis que la fan dubtosa, com la vila cèltica de Bostel i la toponímia de referències nòrdiques.
La colònia de les Set Comunes es va independitzar el [[1310]] i va viure una època d'esplendor en els segles XVII i XVIII i van produir una literatura pròpia, amb traduccions i poesies en cimbri. La Federació dels Set Comuns (una de les més antigues del món) va fer un acte de submissió a la [[República de Venècia]] el 1405, però conservant l'autonomia local i totes les institucions i costums pròpies. Això es va mantenir fins a l'arribada de Napoleó.
El cop mortal per a la conservació de la llengua arribaria amb l'esclat de la [[Primera Guerra Mundial]], ja que els habitants de les Set Comunes es trobaren en plena línia de front. L'Altiplà fou teatre d'algunes de les batalles més cruentes, i els seus habitants foren evacuats a la planura padana, on foren obligats a aprendre i a parlar italià, sota l'amenaça de ser confosos amb enemics o bé filoaustríacs. Durant el feixisme fou prohibit parlar cimbri sota pena d'arrestament o fins i tot afusellament. I la italianització arribaria a extrems, com a Terragnolo, de negar la confessió als que parlessin en cimbri. Així el nombre de parlants es va reduir actualment als habitants de [[Luserna|Luserna/''Lusern'']] (Trento) i [[Roana|Roana/''Robaan'']] (Vicenza).
| |||