Giambattista Vico: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fins l'arribada > fins a l'arribada |
|||
Línia 62:
Aquesta actitud doctrinal del filòsof és prou sorprenent en un període en què el pensament cartesià no era un pensament més entre d'altres. El pensar de Vico és un pensament que només molt després fou reconegut. L'enfocament de la ciència física no pot arribar al fons d'allò real. I en aquest reconeixement de la importància d'allò històric, Vico s'anticipa a l'esperit del [[romanticisme]].
Però si bé hi ha temàtiques una mica afins entre la seva doctrina i les de [[Hegel]], [[Karl Marx|Marx]], [[Comte]], [[Oswald Spengler]], Vico se'n diferencia en el fet que no hi ha un tancament o clausura final de la història. En Hegel, la història finalitza amb el desenvolupament absolut de la Idea, en la seva culminació en l'estat prussià, o, dit grollerament, en ell mateix. En Marx, en la instal·lació del [[comunisme]], després de la [[dictadura del proletariat]] que instaura el [[socialisme]]. En Comte, amb la maduresa de la humanitat, fins a l'arribada a l'estadi positiu. En Spengler, en la decadència final d'[[Occident]].
La concepció de Vico presenta més semblances amb les posicions de Fichte i Schelling, i encara més amb la visió circular que és pròpia de les filosofies orientals, segons les quals en la història no es verifica un autèntic progrés, sinó, contràriament, un retorn dels cicles sempre iguals.
| |||