Ferran el Catòlic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Corregit: Fins l'arribada > Fins a l'arribada |
||
Línia 128:
== Testament ==
La mort el va sorprendre el [[23 de gener]] de [[1516]] a [[Madrigalejo]], província actual de Càceres. En el seu últim testament, datat el [[22 de gener]], va declarar hereva dels seus dominis la seva filla Joana, però que per la seva incapacitat per a regnar, seria al seu nét, Carles de Gant, futur [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles I]], qui governaria "para que en nombre de la dicha Serenísima Reyna, su madre, los gobierne, conserve, rija y administre". Fins a l'arribada de Carles a la península, va nomenar el seu fill natural [[Alfons d'Aragó (arquebisbe)|Alfons d'Aragó]], arquebisbe de Saragossa, regent dels regnes de la Corona d'Aragó i al [[Cardenal Cisneros]], regent de Castella.
{{cita|Un segle després del [[compromís de Casp]], la corona que havia senyorejat la Mediterrània durant dos segles patia un segon canvi dinàstic, amb l'entrada dels Habsburg (que passaren a anomenar-se ''Àustries''), que a més ''heretaven'' la unió iniciada per Isabel de Castella i Ferran d'Aragó. D'aquesta manera, Catalunya es convertia en un apèndix de l'enorme imperi espanyol, que continuaria creixent al llarg del segle XVI i que encaixaria com un guant amb la nova forma política dominat a l'època, l'[[absolutisme]], una manera de governar contrària al parlamentarisme que havia estat tradicional a la monarquia catalanoaragonesa. Els esforços d'un dels reis amb més tremp que va tenir mai Aragó i un dels seus governants més intel·ligents i hàbils, no van servir de res davant d'implacable curs del destí. Ferran II significa el final, amb més glòria que pena, d'una de les etapes més brillants de la nostra història.<ref>Cònsul, Arnau i Casals, Àngel, a "L'estranya mort de Ferran el Catòlic", revista ''Sàpiens'', núm. 54, abril 2007. Pàgina 29.</ref>}}
| |||