Bitlis: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: en que va > en què va |
m Canvis menors, neteja, replaced: de I → d'I, segle XIX → {{segle|XIX}}, segle X → {{segle|X}} AWB |
||
Línia 19:
== Història ==
No se sap qui la va fundar però la llegenda diu que fou un capità d'[[Alexandre el Gran]] de nom Lis, que tenia l'encàrrec de construir una fortalesa que no es pogués conquerir. Una vegada construir Lis va negar l'accés a Alexandre que la va assetjar i no la va poder conquerir. Lis llavors va explicar al rei que havia actuat així per demostrar que havia complert les ordes i fou perdonat i la vila va rebre el seu nom.
Fou un lloc important a la història d'Armènia dins de l'[[Altzniq]] o [[Arzanene]] i el [[Taron]]. Mush fou conquerida pels àrabs el [[641]] però no se sap si Bidlis també fou conquerida aquell any. Els historiadors àrabs parlen
Sota els abbàssides va pertànyer a les dinasties dels emirs d'Arzen (813-898) que van estar vinculats a la dinastia armènia per enllaços matrimonials i sovint per vassallatge; a les lluites que van esclatar vers el [[813]] per la successió del Califat, el capitost local, Musa ben Zorara es va constituir en una força autònoma amb el títol d'emir, però generalment va guardar fidelitat al ostikan d'Armènia, si bé en alguns moments fou independent durant els períodes turbulents. D'un passatge poc clar d'un historiador podria deduir-se que Musa estava casat amb una filla o neta d'[[Ashot I Msaker]], príncep d'Armènia. Vers el [[867]] [[Ashot I el gran]], gran príncep d'Armènia es va apoderar de part de l'Arzanene (emirat d'Arzen) en direcció al [[Tigris]] i l'any següent fou el príncep de [[Mardastan]] el que va ocupar la part oriental a l'emir Abul Makhra ben Musa ben Zorara. Fou després possessió dels emirs [[dinastia qaisita|qaisites]] de [[Emirat de Manazkert|Malazgerd]].
Al {{segle
La influència dels shaybànides ([[Xaibànides]]) de [[Diyar Bakr]] es va esvair ràpidament per confiscació del califa; els [[hamdànides]], com a governadors quasi permanents del Diyar Bakr després del 905, els van substituir. Vers el 940 els hamdànides [[Nasir al-Dawla Hasan ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan]] i [[Sayf al-Dawla Ali ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan]] ven estar per la zona durant la seva expedició contra Armènia i en aquest temps van fer una expedició a la regió els [[ikshídides]] d'[[Egipte]]. El [[942]] els que van atacar foren els bizantins, però Bidlis va restar en mans dels hamdànides i durant el seu domini s'hi van establir grups dels [[Bakr ben Wail]].
Línia 31:
Hamdum, un capitost àrab, antic general del califa [[al-Muti]] (946-974), es va revoltar contra aquest, i amb les seves forces es va apoderar del Altzniq i [[Amida (Armènia)|Amida]] ([[Diyarbakir]]) però fou mort pel rei d'Armènia (el [[973]] Hamdan encara dominava a Amida o Diyar Bakr). És possible que sigui una confusió amb l'emir Hamdànida de Mossul Nasir al-Dawla (929-968) o d'Alep, [[Saif al-Dawla]] (947-967), si bé cap d'ells va morir en lluita contra els armenis. El [[963]] una germana de Hamdun de la que no se sap el nom, governava la regió i va seguir així uns deu anys, després dels quals ja no es tenen més notícies. En algun moment va passar als [[Dinastia marwànida (Diyarbakir)|marwànides]], i sota aquestos hi van arribar els kurds, especialment els humaydites (dels que els Banu Marwan eren un clan).
El [[1047]] van començar a arribar els turcmans. El [[1084]] el governador [[seljúcida]] de Diyar Bakr, Fakhr al-Dawla Muhammad ibn Djuhayr, va acabar amb els marwànides i va entregar les seves terres i fortaleses a amirs turcmans. Bidlis va correspondre a Muhammad ibn Dilmač o Dimlač que va fundar una dinastia ([[Dilmàcides]] o [[Dimlàcides]]) que va governar Bidlis fins al [[1192]] en què va caure en mans de l'amir d'[[Akhlat]]. Vers el [[1106]] o poc després l'amir Tughan Arslan de Bidlis i Arzen, que era vassall dels [[ortúquides]], va arribar a ocupar [[Dwin]].
El [[1207]] Akhlat i Bidlis van caure en mans dels [[aiúbides]] que van instal·lar a la regió molts grups kurds. El [[1229]] el ''khwarizmshah'' [[Djalal al-Din Manguberti]] va devastar Akhlat però '''Bidlis''' i [[Van]] no devien patir els seus atacs perquè s'assenyala un període de prosperitat, especialment Bidlis esmentada com a centre cultural. El 1233 la població fou massacrada pel general mongol [[Tchormaghan]] però es devia recuperar; al cap d'uns anys va passar a domini d'Hulagu, el [[Il-khan]] mongol de Pèrsia (abans de [[1258]]); el ilkhànides la van dominar fins després del [[1335]].
Llavors va esdevenir el centre d'un emirat kurd de la tribu ruzheki que va instal·lar una dinastia que va subsistir amb nombroses vicissituds fins al {{segle
[[Abbas Mirza]], príncep qadjar de Pèrsia, va fer campanya a [[Kurdistan]] a les comarques de Bitlis i Mush ([[1822]]) però finalment es va signar la pau d'Erzerum que va restaurar les fronteres turcoperses del [[1639]]. El [[1847]] els otomans van deposar al darrer emir i van establir el seu domini directe.
Llavors fou un ''kada'' del [[sandjak]] de Mush dins del wilayat d'[[Erzurum]]; després de la guerra russoturca de 1877-1878, va esdevenir un ''wilayat'' dividit en 4 sandjaks (Bitlis, [[Siirt]], [[Mush]] i [[Genč]]) amb prop de 30.000
El [[1915]] els turcs i kurds, dirigits per Jevdet Bey Pasha, van matar uns 15000 armenis a Bitlis i rodalia.<ref>Source Records of the Great War, Vol. IV, ed. Charles F. Horne, National Alumni 1923
Sota domini de la república turca cadascun dels sandjaks de la wilaya, va esdevenir una wilaya separada. El [[1929]] Bitlis fou erigida en ''kada'' (districte) del wilayat de Mush, però el [[1936]] va recuperar la seva condició de wilaya dividit en cinc kada: Bitlis, [[Tatvan]], Akhlat ([[Ahlat]]), [[Mukti]] i [[Hizan]]. Més tard es van afegir els de [[Güroymak]] i [[Adilcevaz]].
|