Camell: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 19:
* ''[[Camelus sivalensis]] †
}}
Els '''camells''' (''Camelus'') són [[mamífers]] [[quadrúpede]]s de la família dels [[camèlid]]s, grup que també inclou les [[llames]] i els [[guanacs]], entre d'altres. Com tots els camèlids, els camells són [[artiodàctils]], o [[ungulat]]s amb un nombre parell de [[peülla|peülles]].<ref name="Artiodàctil">{{ref-web|url=http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0087558 |títol=Camell |consulta= 8 abril 2009 |editor= Enciclopèdia Catalana}}</ref> Se'n distingeixen dues [[espècies]] vivents, cadascuna amb un nombre diferent de geps: el [[dromedari]] i el [[camell bactrià]]. El nom «''camell»'' prové de l'[[hebreu]] ''gamal'', que significa «'retornar»' o «'compensar»', ja que el camell fa generalment el que el seu amo li sol·licita. La paraula arribà al [[català]] amitjançant través delel [[llatí]] ''camēlus'' i aquest del [[grec antic|grec]] ''kámēlos''.<ref name="DGEC">{{ref-web| títol = camell | url = http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0024292 |editor= Enciclopèdia Catalana | consulta = 7 desembre 2014}}</ref>
 
Tot i ser originaris dels [[deserts]] d'[[Àsia]], fa mil·lennis que s'estengueren a [[Àfrica]], particularment al [[desert del Sàhara]]. En temps molt més recents, han estat introduïts pels humans a les regions àrides del centre d'[[Austràlia]], on n'hi ha poblacions ferals.<ref name="Austràlia">{{ref-llibre|autor=Nowak, R. M | any=1991|títol=Walker's Mammals of the World|volum=II|lloc=Baltimore|editorial=Johns Hopkins University Press| llengua = anglès}}</ref> Són especialment cèlebres pels seus característics geps, que són reserves de [[teixit adipós]] i els ajuden a resistir millor les temperatures elevades i per la seva gran capacitat de sobreviure molt de temps sense aigua. Els camells foren [[domesticació|domesticats]] fa relativament poc temps, vers el [[2000 aC]].<ref>{{ref-llibre|títol=Smithsonian Timelines of the Ancient World|nom=Chris|cognom=Scarre|data=15 setembre 1993|isbn=978-1564583055|pàgines=176|citació=Tant el dromedari (el camell de set geps d'Aràbia) com el camell bactrià (el camell d'un gep de l'Àsia central) havien estat domesticats des d'abans del 2000 aC.|editorial=D. Kindersley|lloc=Londres| llengua = anglès}}</ref><ref>{{ref-llibre|títol=The Camel and the Wheel|nom=Richard |cognom=Bulliet |col·lecció=Morningside Book Series |editorial=Columbia University Press |data=20 maig 1990 |anyarxiu=1975 |pàgines=183 |isbn=978-0231072359|citació=Com ja s'ha dit, aquest tipus d'ús de camells per estirar vagons es remunta al període més antic conegut de domesticació del camell de dos geps al tercer mil·lenni aC| llengua = anglès}}</ref>
Línia 26:
 
== Espècies existents ==
Hi ha dues espècies [[tàxon vivent|vivents]] de camells: el bactrià (''[[Camell bactrià|Camelus bactrianus]]''), proveït de dues gepes i el dromedari (''[[Dromedari|Camelus dromedarius]]''), que posseeix una sola gepa. Ambdues espècies són [[remugó|remugants]] sense banyes, sense morro, amb els orificis nasals formant obertures obliqües, el llavi superior dividit i movible separadament i extensible, sense peülles (tenen dos dits diferenciats), l'abdomen elevat i potes llargues i primes. Al contrari del que diu la creença popular, el camell emmagatzema greix en comptes d'aigua a la gepa,<ref name="Question">{{ref-web|títol= Do the humps on camels hold water? |editor= How Stuff Works |data= 12 febrer 2009 |consulta= 2 abril 2015 | url = http://animals.howstuffworks.com/mammals/question104.htm |llengua= anglès}}</ref> que sol caure cap a un costat en trobar-se sense reserves.
 
Una cosa particular és que molt poca gent sap que els camells són originaris d'Amèrica i migraren a Euràsia i l'Àfrica gràcies a les [[glaciacions]], com ho evidencia l'abundant [[registre fòssil]] de camells a Amèrica. El fòssil de camell més antic descobert fou trobat a [[Kansas]] a mitjans de la dècada del 1930.
Línia 46:
 
=== Hibridació ===
Els cariotips de diferents espècies de camèlids han estat estudiats amb anterioritat per molts grups,<ref>{{ref-publicació |cognom=Taylor |nom=K.M. |cognom2=Hungerford |nom2=D. A. |cognom3=Snyder |nom3=R. L. |coautors=et al|article=Uniformity of karyotypes in the Camelidae |publicació=Cytogenetic and Genome Research |volum=7 |pàgines=8–15 |any=1968 |doi=10.1159/000129967|llengua=anglès}}</ref><ref>{{ref-publicació |cognom=Koulischer |nom=L |cognom2=Tijskens |nom2=J |cognom3=Mortelmans |nom3=J |article=Mammalian cytogenetics. IV. The chromosomes of two male Camelidae: Camelus bactrianus and Lama vicugna. |publicació=Acta zoologica et pathologica Antverpiensia |volum=52 |pàgines=89–92 |any=1971 |pmid=5163286|llengua=anglès}}</ref><ref>{{ref-publicació |cognom=Bianchi |nom=N. O. |cognom2=Larramendy |nom2=M. L. |cognom3=Bianchi |nom3=M. S. |coautors=''et al''.|article=Karyological conservatism in South American camelids |publicació=Experientia |volum=42 |pàgines=622–4 |any=1986 |doi=10.1007/BF01955563|llengua=anglès}}</ref><ref>{{ref-publicació |nom=Thomas D. |cognom=Bunch |nom2=Warren C. |cognom2=Foote |nom3=Alma |cognom3=Maciulis |any=1985 |article=Chromosome banding pattern homologies and NORs for the Bactrian camel, guanaco, and llama |publicació=Journal of Heredity |volum=76 |exemplar=2 |pàgines=115–8 |url=http://jhered.oxfordjournals.org/cgi/content/abstract/76/2/115|llengua=anglès}}</ref><ref>{{ref-llibre |editor=O'Brien, Stephen J. |any=2006 |títol=Atlas of Mammalian Chromosomes |lloc=Nova York |editorial=Wiley-Liss |isbn=978-0-471-35015-6 |pàgines=547|llengua=anglès}}</ref><ref>{{ref-publicació |cognom=Di Berardino |nom=D. |cognom2=Nicodemo |nom2=D. |cognom3=Coppola |nom3=G. |coautors=et al|article=Cytogenetic characterization of alpaca (''Lama pacos'', fam. Camelidae) prometaphase chromosomes |publicació=Cytogenetic and Genome Research |volum=115 |exemplar=2 |pàgines=138–44 |any=2006 |pmid=17065795 |doi=10.1159/000095234|llengua=anglès}}</ref> però no s'ha arribat a un acord sobre la nomenclatura dels cromosomes dels camèlids. Estudis més recentrecents que han utilitzat la [[citometria de flux]], determinadeterminen que el [[cariotip]] cromosòmic dels camells és (2''n'' =74), que consisteix en un autosoma metacèntric, tres submetacèntrics i 32 autosomes acrocèntrics. El cromosoma Y és un cromosoma metacèntric petit, mentre que l'el X és un cromosoma metacèntric gran.<ref>{{ref-publicació |cognom=Balmus |nom=Gabriel |cognom2=Trifonov |nom2=Vladimir A. |cognom3=Biltueva |nom3=Larisa S. |coautors=et al|article=Cross-species chromosome painting among camel, cattle, pig and human: further insights into the putative Cetartiodactyla ancestral karyotype |publicació=Chromosome Research |volum=15 |exemplar=4 |pàgines=499–515 |any=2007 |pmid=17671843 |doi=10.1007/s10577-007-1154-x|llengua=anglès}}</ref>
 
D'acord amb les dades moleculars, els camèlids del [[Vell Món]] i del [[Nou Món]] se separaren fa uns 11 milions d'anys.<ref>{{ref-publicació |cognom=Stanley |nom=H. F. |cognom2=Kadwell |nom2=M. |cognom3=Wheeler |nom3=J. C. |article=Molecular Evolution of the Family Camelidae: A Mitochondrial DNA Study |publicació=Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences |volum=256 |pàgines=1–6 |any=1994 |doi=10.1098/rspb.1994.0041|llengua=anglès}}</ref> Malgrat això, aquestes espècies han conservat una proximitat genètica suficient per poder generar híbrids i produir cries vives, com és el cas de la [[Cama (animal)|cama]]).<ref>{{ref-publicació |cognom=Skidmore |nom=J. A. |cognom2=Billah |nom2=M. |cognom3=Binns |nom3=M. |coautors=et al|article=Hybridizing Old and New World camelids: Camelus dromedarius x Lama guanicoe |publicació=Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences |volum=266 |pàgines=649–56 |any=1999 |doi=10.1098/rspb.1999.0685}}</ref> Els híbrids interespecífics entre el dromedari i el guanac proporcionen la plataforma ideal per comparar els cariotips dels camells del Vell Món i del Nou Món.
 
La cama és un híbrid de camell i llama creat per [[inseminació artificial]] pels científics, que volien observar quin nivell de proximitat genètica hi havia entre les espècies parentals. El dromedari és unes sis vegades més pesat que una llama i la inseminació artificial, per tant, havia d'impregnar a la femella de la llama; la unió entre un mascle de llama i una femella de dromedari no han tingut èxit fins ara. L'individu, quan neix, és més petit que una cria de llama. La cama presenta les orelles curtes i la cua llarga com la d'un camell; no té cap gep, com la llama, i té peülles amb una fenedura més similar a les de les llames.
 
Als quatre anys, la cama va assolir la maduresa sexual i sentia atracció per les femelles de llama i de guanac. Una segona cama femella fou produïda per inseminació artificial. Com que tant els camells com les llames tenen 74 cromosomes, els científics esperen que la cama serà fèrtil. Si és així, hi ha la possibilitat d'augmentar-ne la mida, amb un exemplar amb més quantitat de carn i de llana i amb una capacitat com a animal de transport d'acord amb el rendiment dels camèlids sud-americans. La cama, aparentment, ha heretat el temperament pobre d'ambdós progenitors. Però, d'altra banda, ha permès demostrar la relació entre els camèlids del Nou Món i del Vell món.
 
Un cas especial són els híbrids de dromedari i camell bactrià que s'anomenen ''bukhts''; aquests híbrids es troben al [[Kazakhstan]]. Són més grans que qualsevol dels progenitors (fins a 1.000 kg i 230 cm d'alt), tenen una sola gepa i són molt forts i uns bons animals pelper al transport o les feines agrícoles com llaurar. Els otomans l'utilitzaren com a animal de guerra.<ref>Se'n va trobar un esquelet a Viena, on se suposa que hauria arribat durant el setge de 1683; vegeu http://www.bbc.com/news/science-environment-32145248</ref> Les femelles es poden tornar a aparellar amb un camell bactrià per produir un animal més petit, uns tres quarts de la mida del dromedari, i generalment amb dos geps. És més ràpid que un camell bactrià i més fort que un dromedari. Un tipus molt més rar és el creuamentl'encreuament d'una femella bukht amb un dromedari.
 
== Sistemàtica ==
Els camells conformen un [[gènere (biologia)|gènere]] dins de la família dels [[camèlids]], onen què són el [[tàxon germà]] de les [[Lama (gènere)|llames]] (''Lama'') i les [[vicunyes]] (''Vicugna''). Els dromedaris i els camells bactrians es poden [[encreuament (biologia)|encreuar]]. Els [[híbrid (biologia)|híbrids]] resultants, que es coneixen com a ''tulus'' o ''bukhts'', tenen una mida més gran que els seus pares «purs». També s'ha aconseguit creuar llames amb camells mitjançant [[inseminació artificial|inseminació]]. La seva progènie es coneix com a ''cama''.
 
== Domesticació ==
[[Fitxer:Camel Corps at the ready.jpg|thumb|180px|El Coscos de Camellscamells [[Sikh]] durant l'[[Expedicióexpedició del Nil]] (1884)]]
El camell fou [[domesticació|domesticat]] cap al 2000 aC, probablement perquè era l'[[animal de càrrega]] més gran i fort del seu [[àmbit de distribució]]. Els camells de càrrega es fan servir entre 4 i 25 anys i són capaços de portar fins al 50% del seu pes corporal. Un camell pot recórrer 30–40 km en un dia si va sol i fins a 100 km si porta algú a sobre, a una velocitat mitjana de 10–12 km/h. Els camells també han tingut un ús militar des de l'[[Edat antiga |antiguitat]], tant per transportar provisions i soldats com directament en els enfrontaments armats, ja sigui juntament amb la resta de la [[cavalleria]] o per separat. Sovint se'ls feia servir per intimidar l'enemic.
 
Línia 78:
En general, els camells tenen un caràcter passiu. Però, per a la seva pròpia defensa, solen utilitzar les puntades de peu i fins i tot la seva saliva per mitjà d'expulsió des de la boca, que produeix una sensació d'ardor si entra en contacte amb els ulls del qui és atacat.
 
Se'ls ocupa normalment com animals de càrrega, encara que també s'aprofita la seva pell, llet i carn. Pot ingerir 180 litres d'aigua d'una sola vegada i avançar sense tornar a prendre aigua durant més de 10 dies. Les femelles donaven llet pelper al viatge i el seu cabellpèl es filava per fer [[roba|vestits]] i [[corda|sogues]]. Amb la [[pell]] es confeccionen [[sandàlia|sandàlies]] i [[cantimplora|cantimplores]] i els [[fem]]s eren utilitzats sovint com a combustible per a cuinar aliments per la falta d'arbres al desert. Al nord de l'Àfrica hi ha «dromedaris dansaires» i de competició que diverteixen el públic durant la festa coneguda com a «dia del camell». També són emprats per a transportar turistes pel desert.
 
=== Regulació de la hidratació ===
[[Fitxer:Camel portrait.jpg|upright|thumb|El dens pelatge dels camells és una de les nombroses adaptacions que els ajuden en condicions desèrtiques.]]
[[Fitxer:Camels in Dubai 2.jpg|right|thumb|Cries de camell domesticades a [[Dubai]]]]
[[Fitxer:GntCamelsOnRide.jpg|right|thumb|Camells d'exhibició es mengen fulles de [[nim]] en un carrer de [[Guntur]] ([[Índia]]).]]
Al contrari del que se sol creure, els camells no emmagatzemen aigua als geps. De fet, els geps són una reserva de teixit adipós. El fet de concentrar greix corporal als geps minimitza l'aïllament tèrmic que cobreix la resta del cos, cosa que podria ser una adaptació als climes calorosos.<ref>{{ref-web|cognom=Rice |nom=Jocelyn |url=http://discovermagazine.com/2009/jan/05-20-things-you-didnt-know-about-fat |títol=20 Things You Didn't Know About… Fat &#124; Obesity |editor=DISCOVER Magazine |data= 5 gener 2009 |consulta=7 març 2009 | llengua = anglès}}</ref> Quan aquest teixit és metabolitzat, serveix de font d'energia i proporciona més d'un gram d'aigua per cada gram de greix convertit, mitjançant una reacció amb l'oxigen de l'aire. Aquest procés de metabolització del greix genera una pèrdua neta d'aigua a través deper la respiració, per l'oxigen necessari per convertir el greix.<ref>[http://www.biol.lu.se/zoofysiol/Djurartiklar/Kamel.html What secrets lie within the camel's hump?], [[Universitat de Lund]] ([[Suècia]]). Consultat el 7 gener 2008.</ref>
 
La seva capacitat de resistir en períodes llargs sense aigua es deu a una sèrie d'adaptacions fisiològiques. Els seus [[glòbuls vermells]] tenen una forma ovalada, a diferència dels de la resta de [[mamífers]], que són circulars. Això és per facilitar-ne el flux en un estat de [[deshidratació]]. Aquestes cèl·lules també són més estables<ref>{{ref-publicació |autor=Eitan A, Aloni B, Livne A |article=Unique properties of the camel erythrocyte membrane, II. Organization of membrane proteins |publicació=Biochim Biophys. Acta |volum=426 |exemplar=4 |pàgines=647–58 |any=1976 |mes=Abril |pmid=816376 |url=http://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/0005-2736(76)90129-2 |doi=10.1016/0005-2736(76)90129-2 | llengua = anglès}}</ref> per tal de resistir a altes variacions [[osmosi|osmòtiques]] sense trencar-se, quan l'animal beu grans quantitats d'aigua (entre 100 i 150 litres d'una vegada).<ref>[http://www.zoo-hannover.de/zoo-hannover/en/zoo_v3/tiere_attraktionen/tiere_az/tiere_detail_726.html Dromedary], Zoo de Hannover. Consultat el 8 gener 2008.</ref> Els glòbuls vermells no es donen en cap altre animal, però estan presents en els rèptils, ocells i peixos.<ref>[http://www.kidsmicroscope.com/examining-your-blood-under-a-compound-microscope.html Examining your blood under a compound microscope], Kidsmicroscope.com. Consultat el 7 juny 2009.</ref>
 
Els camells poden resistir a canvis en la [[temperatura corporal|temperatura]] i la hidratació del cos que matarien la majoria d'altres animals. La seva temperatura varia d'entre 34 °C de nit fins a 41 ;°C de dia i només comencen a suar per sobre d'aquest llindar. Sovint la temperatura no excedeix aquest nivell durant el dia en condicions climàtiques més suaus i, per consegüent, és possible que un camell no suï en tot el dia. L'evaporació de la suor es produeix a la pell, no a la superfície del pelatge, senti és, doncs, molt eficient la reducció de la temperatura en proporció a la pèrdua d'aigua per suor. Aquesta capacitat de fluctuar la temperatura corporal i l'eficiència de la seva suor els permet preservar fins a cinc litres d'aigua per dia.
 
Una característica de lesdels sevesseus narius és que una gran quantitat del vapor d'aigua de les exhalacions és atrapat i retornat als fluids corporals, reduint així la quantitat d'aigua que es perd a través deamb la respiració.<ref>{{ref-web|url=http://query.nytimes.com/gst/fullpage.html?sec=travel&res=9E02E4DE1F38F931A25754C0A967948260 |títol=A Pilgrimage To A Mystic'S Hermitage In Algeria - The |editor=''New York Times'' |data=12 juliol 1981 |consulta=7 març 2009|llengua= anglès}}</ref>
 
== Salut ==
Línia 100:
=== Llet de camella ===
[[Fitxer:Camelcalf-feeding.jpg|right|thumb|Vedell de camell alimentant-se de la llet de la seva mare]]
La llet de camella és un aliment bàsic de les tribus nòmades del desert i és considerada un aliment complet, rica en vitamines, minerals, proteïnes i [[immunoglobulina|immunoglobulines]]. És més baixa en greix i [[colesterol]] que la llet de vaca. A més de tenir moltes propietats saludables, s'utilitza com a medicament per a combatre malalties infeccioses i [[tuberculosi]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Faye |nom=Bernard |cognom2=Esenov |nom2=Palmated |títol=Desertification combat and food safety: the added value of camel producers |url=http://books.google.cat/books?id=CsgOxWXzuK4C&pg=PA5&dq=camel+milk+india&hl=ca&ei=Ut5CTtmnF8XKtAbnobzJBw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=8&ved=0CE8Q6AEwBw#v=onepage&q=camel%20milk%20india&f=false |llengua=anglès |editorial=IOS Press |data=2005 |pàgines=p.5 |isbn=1586034731 }}</ref>
 
=== Carn de camell ===
Línia 106:
 
== Aspectes culturals ==
Com a animals de càrrega i transport que són, els camells tenen un paper important en la cultura. AlEn el monmón [[Islam|musulmà]] se'ls valora molt, cosa que es reflecteix aen les llegendes. Per exemple, mentre que els homeshumans coneixen [[noranta-nou noms de Déu|99 noms d'Al·là]], només el camell coneix el número 100, motiu pel qual sovint somriu de manera insolent. Els camells començaren a aparèixer aen les [[arts visuals]] del món occidental a l'[[alta edat mitjana]], principalment a causa de les seves mencions a la [[Bíblia]].
 
[[Fitxer:Meister der Wiener Genesis 002.jpg|thumb|Escena del ''[[Gènesi de Viena]]'': Rebeca troba Eleazar mentre els camells beuen (s. VI).]]
Per exemple, el personatge bíblic de [[Rebeca]] sovint és presentada amb camells al voltant. L'[[Antic Testament]] ([[Gènesi]], 24) explica com Rebeca fou elegida per convertir-se en l'esposa d'[[Isaac]] quan anà a buscar aigua a un pou on el servent d'Isaac estava abeurant els seus camells.<ref name="Gènesi">{{ref-web|títol= Gènesi 24 |editor= Biblija.net |obra= Bíblia |consulta= 2 abril 2015 | url = http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Gn+24&id24=1&pos=1&set=15&l=ca}}</ref> Entre altres llocs, aquesta escena apareix alen el ''[[Gènesi de Viena]]'', manuscrit il·luminat del segle VI.
 
Un altre exemple bíblic conegut és el relat del camell i el forat d'una [[Agulla de cosir|agulla]], en què [[Jesús]] diu als seus deixebles: «Us asseguro que un ric difícilment entrarà al Regneregne del cel. Més encara: és més fàcil que un camell passi pel forat d'una agulla que no pas que un ric entri al Regneregne de Déu».<ref name="Mateu">{{ref-web|títol= Mateu 19, 23-30 |editor= Espai Sagrat |obra= Bíblia |consulta= 3 abril 2015 | url = http://www.espaisagrat.org/node/186508}}</ref> Tanmateix, hi ha estudiosos que pensen que es tracta d'un error de [[traducció]], en què la paraula [[grec antic|grega]] ''kamelos'' («'camell»') s'hauria confós amb ''kamilos'' («'[[corda]]»<nowiki/>').<ref name="PansiPeixos">{{ref-web|autor= Manera, M |títol= Llegendes urbanes: Jesus i el camell |obra= Cinc pans i dos peixos |data= 10 setembre 2010 |consulta= 3 abril 2015 | url = http://www.cincpansidospeixos.net/2011/03/llegendes-urbanes-jesus-i-el-camell.html}}</ref>
 
=== Usos militars ===
Els camells s'han utilitzat com a [[cavalleria]] com a mínim des del [[853 aC]], quan el rei [[Aràbia|àrab]] [[Gindibu]] féu servir fins a 1.000 camells aen la [[batallaBatalla de Qarqar]].<ref name="Jueus">{{ref-llibre|autor= [[Haim Hillel Ben-Sasson|Ben-Sasson, H. H]] |títol= A History of the Jewish People |editorial= Harvard University Press |data= 1976 |pàgina= 121 |llengua= anglès | isbn = 9780674397316}}</ref> Un exemple posterior fou la [[batallaBatalla de Timbrea]], lliurada el [[547 aC]] entre [[Cir II el Gran|Cir el Gran]] de [[imperi aquemènida|Pèrsia]] i [[Cressus]] de [[regne de Lídia|Lídia]]. Segons [[Xenofont]], la cavalleria de Cir es trobava en inferioritat numèrica de sis a u. Després que un dels seus generals l'informés que els cavalls lidis tenien por dels camells, Cir desplegà els camells del seu [[tren d'equipatges]] com a formació militar ''[[ad hoc]]''. Tot i que tècnicament no se'ls utilitzà com a cavalleria, aquests camells tingueren un paper crucial, car sembraren el pànic entre els cavalls lidis i canviaren el sentit de la batalla a favor de Cir.
 
Els camells, a vegades equipats amb armadura semblant a la de les [[catafractes]] de l'[[exèrcit romà tardà]], continuaren sent utilitzats en campanyes militars durant l'[[edat mitjana|l'edat mitjana]], especialment a [[Aràbia]] i el [[nord d'Àfrica]]. [[Mahoma]] i els seus deixebles en feren un gran ús durant les seves conquestes inicials.<ref name="sealednectar2">{{citar ref|títol=The sealed nectar: biography of the Noble Prophet|url=http://books.google.cat/books?id=r_80rJHIaOMC&pg=PA246|nom=Saifur Rahman Al|cognom=Mubarakpuri|any=2005|editorial=Darussalam Publications|isbn=978-9960-899-55-8|pàgina=246 |llengua= anglès}}</ref>
 
Avui en dia, la Patrullapatrulla del Desertdesert de Jordània continua fent servir camells.<ref>[http://english.aljazeera.net/video/middleeast/2010/10/2010101671526265438.html Jordan's Bedouin 'desert forces' - Middle East - Al Jazeera English. 2010 {{en}}]</ref>
 
== Referències ==
Línia 125:
== Bibliografia ==
* {{ref-llibre |autor=Vannithone S. i Davidson A. |títol=The Oxford companion to food |editorial=Oxford University Press |lloc=Oxford ([[Oxfordshire]]) |any=1999 |capítol=Camel |pàgines=127 |isbn=0-19-211579-0 }}
* [http://www.fao.org/DOCREP/003/X6528E/X6528E00.htm#TOC ''Camels and Camel Milk''. Informe de la FAO, Nacions Unides. (1982)].
* {{ref-llibre |autor=Wilson R. T. |títol=The camel |editorial=Longman |lloc=Nova York |any=1984|isbn=0-582-77512-4 }}
* [http://www.fao.org/DOCREP/003/T0755E/T0755E00.HTM ''The Technology of Making Cheese from Camel Milk (Camelus dromedarius)''. Article sobre la producció i la salut dels animals de la FAO, Nacions Unides. (2001)].
 
== Enllaços externs ==
Línia 133:
 
{{viccionari|camell}}
* [http://www.qatarvisitor.com/index.php?cID=412&pID=1217&pName=qatar-camels Els camells: el regal de Déu als beduïns] (en anglès).
* [http://www.livius.org/caa-can/camel/camel.html Livius.org: Camells i dromedaris] (en anglès).
 
{{Artiodàctils|T.}}