Regne d'Ibadan: diferència entre les revisions

col·laboració amb ''Aare-Ona-Kaka-N-fo Oyalabi'', van arrestar a Bashorun Gaa. Fou lligat a una estaca en el mercat Akesan i l'Alaafin Abiodun va ordenar que cada ciutadà havia de tallar una lliura de carn del seu cos i deixar-lo caure en un gran incendi al davant d'ell. Se li va fer percebre l'olor de la seva pròpia carn doncs no es va permetre tallar-li el nas. Les restes del seu cos van ser cremades després per evitar la seva re-encarnació. La seva mort va portar a la dita popular ioruba "''Bi o ba la'ya O si'ka; ba bi'o ri'ku Gaa, O sooto''", que significa "si vostè és dolent i tossut quan vegi la mort de Gaa, tracti de ser bo i dir la veritat).

Abans de 1829 Lagelu, el ''Jagun'' (comandant en cap) d'[[Ife]] i generalíssim ioruba, va abandonar Ile Ife amb algunes persones d'Ife, d'[[Oyo]] i d'[[Ijebu]] per fundar una nova ciutat, a Eba Odan; la primera ciutat va ser destruïda a causa d'un incident en un ''Egungun'' (festival de mascares) quan un emmascarat fou despullar per accident i va patir les burles de les dones i els nens en un mercat obert, doncs en terra ioruba era una abominació que les dones tinguessin contacte cara a cara amb un ''Egungun'' (emmascarat), ja que eren considerats com els avantpassats morts que tornaven a la terra cada any per beneir als seus descendents. Quan aquesta notícia va arribar a [[Sango]], el llavors Alaafin d'Oyo, va manar que la població d'Eba Odan fos destruïda en revenja per haver comés tals actes abominables.

Lagelu i alguns dels seus seguidors van fugir a un turó proper, que era lloc sagrat, buscant la protecció. Al turó van sobreviure menjant fruita (anomenada ''Oro'') i ''Igbin'' (caragols); després van cultivar la terra i van obtenir blat de moro i mill i papes, que menjaven amb cargolscaragols rostits. Van improvisar una mica mitjançant l'ús de les petxines de cargol (''Ikarahun Igbin'') per beure l' ''eko'' (mill) liquat. Aquest hàbit de menjar forma part de la lloança ancestral (''Oriki'') de la gent d'Ibadan avui dia. Més tard, Lagelu i el seu poble van baixar del turó i van fundar una altra ciutat anomenada Eba'dan en el mateix lloc.

Van començar a acollir més persones i a expandir-se. Eba'dan es va convertir en un centre de refugiats. Van acollir diverses persones, com guerrers, refugiats de guerra, esclaus fugitius, gent exiliada, etc..., de diverses parts però principalment d'altres ciutats ioruba. Van desenvolupar lleis més flexibles a causa de la naturalesa diversa de les persones. Ibadan va esdevenir un centre urbà impressionant i extens, tant que a finals de 1829, Ibadan va dominar el país ioruba militarmilitarment, políticapolíticament i econòmicament. EnAl cap de breupoc, Lagelu va morir, deixant rere seu un poble amb una orientació política i una comunitat molt estable.

Una rivalitat sense resoldre es va desenvolupar entre l'Alaafin i Afonja. Afonja va fer aliança amb Shehu Alimi, el cap dels guerrers [[fulani]] (que s'havien establert a Ilorin) contra Oyo, i el regne d'Oyo va ser destruït. Malauradament, els partidaris dels fulani es van girar aviat contra Afonja i el van matar en un motí de soldats [[hausses]], suposadament per ordre d'Alimi. Ilorin també va perdre la seva independència i es va convertir en un territori controlat pels fulani i dependent de [[Sultanat de Sokoto|Sokoto]]. Per tant, cada vegada que un ioruba diu que Ilorin és la ciutat de Afonja, un fulani dirà "és la ciutat d'Alimi". Això va conduir a la present dita de ''Ilorin Afonja-Alimi Geri''. El 1840, el califat de Sokoto va començar a atacar terres d'Ibadan; la gent d'Oyo van començar a fugir cap a Ibadan. A la ciutat d'[[Osogbo]] un exèrcit d'Ibadan ben entrenat es va enfrontar als atacants i va empènyer de nou als fulanis cap a Ilorin. MesMés tard algunes persones es van traslladar de nou a [[Oyo]] per formar un nou regne, però aquest fou més feble, i molts van decidir quedar-se a Ibadan.

Tenia una terrible sensació de pèrdua. La seva única filla va morir el 1860 durant el part. Per tant, amb l'estigma de no tenir una progènie per heretar els seus llegats, culpava a Déu per la seva tragèdia i descarregava la seva ira en el seu esclau i en la societat, arribant a ser malvada, cruel i sense cor. Els seus esclaus s'identificaven generalment en el mercat pels signes de ratlles del bastó en tot el seu cos. Efunsetan Aniwura es va oposar a l'expansió militar de l'Aar Latoosa i va deixar d'atorgar facilitats de crèdits a Latoosa quan aquest va marxar a una altra guerra el 1874. Després de tornar del camp de batalla, Latoosa va aixecar tres càrrecs contra Efunsetan Aniwura que la van conduir a la mort cap elal 1874.