Tonicitat: diferència entre les revisions

En les cèl·lules animals un ambient hipertònic força l'aigua a abandonar la cèl·lula i per tant la forma de la cèl·lula es distorsiona i s'arruga, un estat conegut com [[crenació]]. En les cèl·lules vegetals l'efecte és més dramàtic. La flexible [[membrana cel·lular]] s'allunya de la rígida [[paret cel·lular]],però roman unida a la paretr cel·lular en punts anomenats [[plasmodesmata]]. La cèl·lula pren l'aparença d'un [[coixinet]], i el plasmodesmata gairebé deixa de funcionar perquè es contrau— una condició coneguda com a [[plasmòlisi]]. En les cèl·lules vegetals els termes isoòonic, hipotònic i hipertònic no es poden usar amb precisió perquè la pressió exercidexercida per la paret cel·lular afecta significativament el [[punt d'equilibri osmòtic]].

Alguns organismes han desenvolupat mètodes complicats d'eludir la hipertonicitat. Per exemple, l'[[Aigua de mar|aigua salada]] és hipertònica per als [[peixos]] que hi viuen. Ells necessiten una gran superfície en les seves [[brànquies]] en contacte amb aigua de mar per l'[[intercanvi de gasos]], de manera que perden aigua osmòticament cap al mar a partir de les cèl·lules branquials. Responen a la pèrdua d'aigua bebentbevent grans quantitats d'aigua salada, i excretant activament l'excés de sal. Aquest procés es diu [[osmoregulació]].