Herbert Marcuse: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m millores de redacció
m Corregit: Universitat de Columbia > Universitat Colúmbia
Línia 5:
Va néixer a [[Berlín]], va servir com a soldat en la [[Primera Guerra Mundial]] i va participar posteriorment en l'[[aixecament espartaquista]] que va ser aixafat per les forces de la [[República de Weimar]]. Després de completar els seus estudis a la Universitat de [[Friburg de Brisgòvia]] el [[1922]], tornà a Berlín, on va treballar com a venedor de llibres. Va tornar a Friburg el [[1929]] per a escriure una «habilitació» (dissertació de professor) amb [[Martin Heidegger]]. El [[1933]], com que no li va ser permès completar el seu projecte sota el [[Alemanya Nazi|règim nazi]] per ser [[jueu]], Marcuse va començar a treballar a [[l'Institut d'Investigació Social]] a [[Frankfurt del Main]] i, juntament amb [[Max Horkheimer]] i [[Theodor Adorno]], es va convertir en un dels més destacats teòrics de l'Escola de Frankfurt.
 
Va emigrar d'[[Alemanya]] aquest mateix any, i va anar primer a [[Suïssa]] i després als [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]], on va obtenir la [[ciutadà|ciutadania]] el [[1940]]. Durant la [[Segona Guerra Mundial]] va treballar per a l'[[Office of Strategic Services|Oficina de Serveis Estratègics dels Estats Units]] (''US Office of Strategic Services''), precursora de la [[CIA]], analitzant informes d'estratègia sobre Alemanya ([[1942]], [[1945]], [[1951]]). El [[1952]] va iniciar una carrera [[magisteri]]al com a teòric polític, primer a la [[Universitat de ColumbiaColúmbia]] i a [[Universitat de Harvard|Harvard]], després a la [[Universitat de Brandeis]] des de [[1958]] fins al [[1965]], on va ser professor de filosofia i política, i finalment (ja [[Jubilació|jubilat]]), a la Universitat de Califòrnia, [[San Diego]].
 
Va ser amic i col·laborador del sociòleg i historiador [[Barrington Moore Jr.]] i del filòsof polític [[Robert Paul Wolff]]. En l'època després de la guerra, fou el membre més políticament explícit i esquerrà de l'Escola de Frankfurt, encara identificant-se a ell mateix com a [[marxista]], [[socialista]] i [[Hegel|hegelià]]. Marcuse va morir el 26 de juliol de 1979, després d'haver sofert una [[apoplexia]] durant una visita a Alemanya. El teòric [[Jürgen Habermas]], de la segona generació de l'Escola de Frankfurt, va cuidar d'ell durant els seus últims dies.