Jordi Casals i Ariet: diferència entre les revisions

Al juny de 1969, tres mesos després que la febre Lassa arribès a [[Yale]], Casals va caure malalt amb febre, amb calfreds i dolors musculars intensos, símptomes semblants a un refredat. El quinze de juny, degut a la graveta,t el van haver d'ingressar a una unitat d'aïllament. La seva única esperança era inocular-li els anticossos de la infermera Lily Pinneo (convalecent a Rochester a casa seva), decisió que van prendre els investigadors d'acord amb Robert W. McCollum cap d'epidemiologia.<ref name="Yale">[http://news.yale.edu/2004/02/20/memoriam-physician-virologist-who-pioneered-study-virus-relationship-jordi-casals-ariet In Memoriam: Physician-Virologist who Pioneered Study of Virus Relationship

Encara que el tècnic de laboratori Juan Román va emmalaltir i morir, Casals es va recuperar, i un cop sà, va reprendre la seva investigació, confirmant que es tractava de la Febre de Lassa. Aquest fet va generar calfreds al grup que investigava amb el virus i així, el treball sobre el Lassa viu es va aturar i totes les mostres van ser enviades a un laboratori de màxima seguretat al Centre per al control de Malalties (CDC).<ref name="Yale"/>

Casals va passar a investigar els brots de Lassa a l'Àfrica occidental. El [[1973]] els biòlegs de [[Sierra Leone]], amb l'ajuda dels equips de Yale i CDC, van determinar que el virus de Lassa passava als éssers humans des de les rates salvatges. Casals també va seguir treballant amb el CDC per establir el que finalment es va convertir en la col·lecció de referència dels arbovirus de l'Organització Mundial de la Salut.<ref name="Yale"/>