Partit Socialrevolucionari: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 4:
La seva base militant podria considerar-se com de ''extrema esquerra'' per les seves propostes radicals, encara que més moderada que la bolxevic en relació a l'aspecte del control polític. La formació política va ser allunyant-se gradualment de la seva original tendència [[populisme|populista]]. En produir-se el desenvolupament econòmic rus en els [[1890|anys 90]] del [[segle XIX]], van intentar generalitzar les seves reivindicacions socials des dels seus orígens rurals per a atreure a una incipient classe obrera urbana en ràpid creixement. La intenció era d'ampliar el concepte de ''poble'' per a abastar d'aquesta manera a tots els elements de la societat que tenien raons per a desitjar la destrucció del [[tsar|sistema tsarista]]. La [[Revolució de Febrer|Revolució Russa de Febrer]], en [[1917]], va elevar als SRs a un paper polític rellevant, amb un dels seus membres, [[Aleksandr Kérenski|Aleksandr Fiodórovitx Kérenski]], formant part del govern [[liberal]], arribant amb el temps a ser el seu president.
També constituïa una fracció del partit l{{'}}«Organització de Combat SR» (OCSR), un grup terrorista dirigit per [[Gregori Gerxuni]] que actuava independentment del partit per a no desacreditar-lo. L'OCSR va ser imprescindible per a l'obra del partit, sent responsable de l'assassinat del ministre de l'Interior, D. S. Spyagin, i de més tard N. M. Bodganovich, el Governador d'[[Ufà]]. Gerxuni va ser traït pel seu lloctinent [[Ievno Azev]], que va resultar ser un agent de l'[[Okhranka]], i arrestat i jutjat per terrorisme. Azev es va convertir en el nou líder de l'OCSR, àdhuc continuant com a [[agent doble]] de total confiança per a l'Okhranka.
El SR continuaria ocupant un paper central en política boicotejant eleccions, infiltrant-se en la policia secreta i perpetrant atemptats amb el seu braç armat. En 1917, els SRs es van dividir entre aquells que donaven suport al [[Govern Provisional Rus|govern provisional]], establert després de la [[Revolució de Febrer]], i aquells que donaven suport als [[bolxevic]]s, partidaris d'una revolució [[comunista]]. Aquests últims eren denominats [[Partit Social-Revolucionari d'Esquerra|Social-Revolucionaris d'esquerra]] (SRs d'esquerra) i constituïen una escissió ''de facto'' de l'ala principal del partit, coneguda des de llavors com «SRs de dreta».
| |||