Diferència entre revisions de la pàgina «Làpites»

1.154 bytes afegits ,  fa 3 anys
afegeixo dades i referència
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (-Barcelona, octubre del 1997 +Barcelona, octubre del 1997))
(afegeixo dades i referència)
[[Fitxer:South metope 26 Parthenon BM.jpg|thumb|Làpita lluitant contra un centaure: una [[metopa]] del [[Partenó]]]]
Els '''làpites''' (''Lapithae'', Λαπίθαι), foren unaun raça míticapoble de [[Tessàlia]] que pertany tant a la història com a la mitologia. EntreEn elsorígen membresvivien mésa destacatsles serralades de [[Pindos (muntanyes)|Pindos]], del poble[[Pèlion]] hii figurende l'[[FlègiesMont Ossa|Ossa]], d'on havien expulsat els [[Ixiópelasgs]], oque n'eren els primers pobladors. També havien habitat [[PiritousOlenos]], [[Elis]], [[Rodes (ciutat)|Rodes]] i [[Cnidos]]. Com els [[mirmídons]] i d'altres tribus tessàliques, els làpites eren d'orígens prehel·lènic.
 
Els làpites, o potser només la família més destacada d'ells, són considerats descendents del déu-riu tessali [[Peneu]] i de la nimfa [[Creüsa (filla de Gea)|Creüsa]]. Entre d'altres fills, Peneu i Creüsa havien tingut una filla, [[Estilbe]], la qual havia tingut amb [[Apol·lo]], '''Làpites''', [[epònim]] dels làpites, i '''Centaure''', també epònim dels [[centaures]]. Entre els membres més destacats del poble hi figuren [[Flègies]], [[Ceneu]], [[Ixió]], o [[Piritous]].
Com els mirmidons i d'altres tribus tessàliques, els làpites eren d'orígens prehel·lènic. Les genealogies els fan parents dels [[Centaure (mitologia)|centaures]].
 
Els làpites intervenen en diverses llegendes, la més coneguda de les quals explica la lluita que van mantenir contra els centaures. Hèracles també va lluitar contra ells, a favor d'[[Egimi]], enemic dels làpites. Els mitògrafs anomenen diversos làpites entre els caçadors del [[senglar de Calidó]] i entre els [[argonautes]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Grimal|nom=Pierre|títol=Diccionari de mitologia grega i llatina|pàgines=314|lloc=Barcelona|editorial=edicions de 1984|any=2008|isbn=9788496061972}}</ref>
 
== Referències ==
{{referències}}
 
== Bibliografia ==
* Parramon i Blasco, Jordi: ''Diccionari de la mitologia grega i romana''. Barcelona: Edicions 62, Col·lecció1997, p. 133-134. El Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, planes 133-134.8429741461
{{Commonscat}}
 
 
* Parramon i Blasco, Jordi: ''Diccionari de la mitologia grega i romana''. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, planes 133-134.
 
{{ORDENA:Lapites}}
 
27.648

modificacions