Hipopòtam: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Corregit: més depressa > més de pressa
Línia 24:
Són animals gregaris que viuen en grups de fins a quaranta individus. La seva esperança de vida és d'entre 40 i 50 anys. Les femelles arriben a la maduresa sexual als cinc o sis anys i tenen un període de gestació de 8 mesos.
 
Els hipopòtams mesuren de mitjana 3,5 metres de longitud i 1,5 metres al garrot per a un pes de 1500 kg a 3200 kg. Tenen més o menys la mateixa mida que el [[rinoceront blanc]] i els experts discuteixen per saber quin dels dos tipus és el més gran animal terrestre després de l'elefant. Els mascles semblen continuar creixent tota la seva vida, mentre que les femelles atenyen el seu pes màxim cap a l'edat dels 25 anys; són d'altra banda més petites que els mascles i no pesen de manera normal més de 1500 kg. Es donen sovint 3200 kg com a pes límit pel pes d'un hipopòtam mascle. Tanmateix, s'han vist exemplars més grans, un dels quals atenyia gairebé 5000 kg. Malgrat la seva feixuguesa, poden córrer més depressade pressa que un home sobre la terra ferma. Es considera que la seva velocitat màxima pot anar de 30 km/h a 40 km/h, fins i tot 48 km/h, tot i que no poden sostenir tal velocitat més que durant alguns centenars de metres.
 
Els ulls, les orelles i els narius de l'hipopòtam estan col·locats a l'extrem del cap, el que els permet passar la major part de la jornada amb el seu cos immergit a les aigües de rius tropicals, per quedar-se al fresc i impedir la [[insolació (patologia)|insolació]]. Per protegir-los encara més del sol, la seva pell secrega una mena de protector solar natural de color vermellós. Aquesta secreció és de vegades dita «suor de sang», però no és, en realitat, ni sang ni suor. En principi incolor, vira al taronja-vermell al cap d'alguns minuts i es fa finalment marró. Dos pigments diferents han estat identificats en les secrecions, un vermell i un taronja, dos pigments extremadament àcids. Es diu el pigment vermell àcid hipposudorique i el pigment ataronjat àcid norhipposudorique. S'ha descobert que el pigment vermell inhibeix el creixement dels bacteris patògens, el que deixa a creure que la secreció té un efecte antibiòtic. L'absorció de la llum per aquests dos pigments és màxima en la gamma ultra violeta, el que equival a l'efecte d'una pantalla solar. Com que els hipopòtams secreten aquests pigments arreu del món, no sembla que siguin els aliments que en són la font. La realitat és que els animals poden sintetitzar els pigments a partir de precursors com la [[tirosina]] que és un [[aminoàcid]]. (Saikawa et alii. 2004).