Diferència entre revisions de la pàgina «Ramón Piñeiro López»

cap resum d'edició
'''Ramón Piñeiro López''' (Amea, [[Láncara]], [[província de Lugo]], [[31 de maig]] de [[1915]] - [[Santiago de Compostela]], [[27 d'agost]] de [[1990]]) fou un [[Literatura|escriptor]], [[Assaig|assagista]] i [[Política|polític]] [[Galícia|gallec]].
 
El 1932 va ingressar a les joventuts del [[Partit Galleguista (històric)|Partit Galleguista]], on conegué [[Ramón Otero Pedrayo]] i participà en el [[Projecte d'Estatut d'Autonomia de Galícia de 1936]]. Durant la [[guerra civil espanyola]] lluità a la força en el bàndol nacional, i en acabar la guerra estudià filosofia a la [[Universitat de Santiago de Compostela]]. Des del 1943 fou secretari polític del Comité Executiu del [[Partit Galleguista (històric)|Partit Galleguista]] a l'interior, i col·laborà amb nacionalistes gallecs i bascs en el pacte [[Galeusca]], però el 1946 fou detingut i passà tres anys a la presó. Quan sortí de la presó es mostrà totalment de l'activisme cultural que no pas de la lluita armada, cosa que l'enfrontà amb els gallecs exiliats a Argentina.
 
El 1950 va dissoldre el [[Partit Galleguista (històric)|Partit Galleguista]] i va fundar a Vigo l'[[Editorial Galaxia]], que en ple franquisme va publicar no sols llibresw de [[literatura gallega]], sinó també sobre temes gallecs, alhora que promocionava joves valors literaris i polítics gallecs en vistes al futur, com el seu futur gendre [[Xosé Manuel Beiras]]. El 1966 deixà l'editorial i marxà als [[Estats Units]], on treballà un temps a la [[Universitat de Middlebury]] ([[Vermont]]). El 1967 fou escollit membre de la [[Real Academia Gallega]] amb el discurs "A lingoaxe i as lingoas", que fou respost per [[Domingo García-Sabell]].
 
Les seves pretensions polítiques eren que tots els partits polítics, nacionalistes o no, assumissin les reivindicacions galleguistes més bàsiques. Per això va fundar el grup [[Realidade Galega]], des del qual assessorà a futurs líders com como [[Xosé Manuel Beiras]], [[Xaime Illa Couto]] o [[Xerardo Fernández Albor]]. Durant els anys setanta el seu lideratge i prestigi en el [[nacionalisme gallec]] de l'interior fou contestat pels sectors joves més radicals i propers al [[marxisme]], com [[Xosé Loís Méndez Ferrín]] i altres militants de la [[Unión do Pobo Galego]]. Tot i això, ell defensà sempre un galleguisme difús, i a les eleccions autonòmiques gallegues fou escollit diputat a les llistes del Partit dels Socialistes de Galícia-[[PSOE]].
 
El 1984 va rebre la [[Llista de Creus de Sant Jordi|Creu de Sant Jordi]] de la [[Generalitat de Catalunya]].
360.967

modificacions