José María Marchessi y Oleaga: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: raó per la que > raó per la qual |
enllaç |
||
Línia 60:
=== Pronunciament de 1841, condemna a mort i exili ===
Acabada la guerra civil [[Primera Guerra Carlista]] va participar activament en la [[Pronunciament de 1841 a Espanya|pronunciament de 1841]], una conspiració dels enemics del regent [[Baldomero Espartero]], amb la pretensió, entre altres, de treure de palau a la reina [[Isabel II d'Espanya]] i a la seva germana [[Lluïsa Ferranda d'Espanya|Lluïsa Ferranda]] perquè es reunissin amb la seva mare, [[Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya)|Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies]], per aquell temps exiliada a [[França]]. En la nit del 7 d'octubre de 1841, moment en què es va veure atacat el Palau Reial de Madrid, Marchessi s'hi trobava de cap de parada i, compromès amb els generals [[Diego de León]] i [[Manuel Gutiérrez de la Concha y Irigoyen|Manuel de la Concha]], va secundar el pronunciament. El pronunciament fracassà rotundament i Marchessi va haver de fugir. Va ser condemnat a mort i es va veure forçat a emigrar a [[França]], on va romandre dos anys.
Amb el començament del regnat d'Isabel II, al setembre de 1843, va tornar de nou a Espanya. En 1844, sent ja brigadier, va ser nomenat comandant general de la província d'Oviedo i coronel del regiment de cavalleria de la Reina núm. 2.
| |||