Diferència entre revisions de la pàgina «Conflicte turco-kurd»

m
Robot treu puntuació penjada després de referències
(Robot posa data a plantilles de manteniment)
m (Robot treu puntuació penjada després de referències)
| notes =
}}
El '''conflicte turcokurd''' és un conflicte militar entre [[Turquia]] i els [[kurds]], particularment amb l'organització armada clandestina kurda [[Partit dels Treballadors del Kurdistan|PKK]], considerada [[terrorista]] per l'[[OTAN]]<ref>http://www.huffingtonpost.com/david-l-phillips/pkk-terror-group-status_b_3289311.html</ref> i la [[Unió Europea]],<ref>http://www.berghof-foundation.org/fileadmin/redaktion/Publications/Other_Resources/RLM_EU_Terrorist_Listing.pdf</ref>, que va començar el [[1984]] i persisteix encara. El conflicte té lloc a Turquia i a l'[[Iraq|Nord d'Iraq]]. El quarter general del PKK es troba a les [[Muntanyes Kandil]].<ref>Susanne Güsten: Kampfjets über dem Nordirak: Türkische F-16 bombardieren PKK-Hauptquartier (ja no disponible en línia a [[Tagesschau (ARD)|Tagesschau]]) {{de}}</ref>
 
== Antecedents ==
El desenvolupament socioeconòmic a l'oest de Turquia experimentà fins al començament dels [[dècada del 1970|anys 1970]] un repunt significatiu. Fins a cert punt es desenvoluparen modernes estructures econòmiques amb una classe empresarial puixant. Tot i així la necessitat d'importacions corresponents existia a causa d'una indústria de béns d'inversió amb prou feines desenvolupada. El finançament del deute va donar lloc a un deute extern que portà el país - agreujat per la [[Crisi del petroli del 1973|crisi del petroli]] dels anys 70- a una dependèndcia del [[Fons Monetari Internacional]]. Les conseqüències d'això foren un augment massiu de l'atur i un empobriment general de la població a tot el país. L'econòmicament subdesenvolupat i descuidat, des de la fundació de la república, sud-est de Turquia, amb la seva població majoritàriament kurda, patí especialment les conseqüències d'aquesta situació.<ref name="unihh" />
 
El 27 de novembre de 1978 el PKK fou fundat formalment, però en secret, al poble de [[Ziyaret]], districte de [[Lice]] a la [[província de Diyarbakır]]. L'objectiu de l'organització, d'orientació [[Marxisme-leninisme|marxista-leninista]], era el d'aconseguir una revolució mitjançant una [[Guerrilla|guerra de guerrilles]] i fundar a continuació un estat kurd propi. Es considerava que hi havia una doble opressió com a problema central al Kurdistan: Una opressió nacional per l'estat turc i els poders [[Imperialisme|imperialistes]] que li donen suport; una opressió de la democràcia per les estructures interiors kurdes feudals. Es concedia prioritat a la lluita contra l'opressió nacional. El suport a la revolució kurda havien de ser els obrers, camperols pobres i la joventut kurda..<ref>Selahettin Çelik, Den Berg Ararat versetzen. Die politischen, militärischen, ökonomischen und gesellschaftlichen Dimensionen des aktuellen kurdischen Aufstands. Frankfurt: Zambon Verlag 2002, ISBN 3-88975-100-8, S. 40ff.</ref>
 
Fins al [[Cop d'estat del 1980 a Turquia]], el PKK havia sostingut conflictes armats amb altres grups radicals turcs i kurds i contra els que qualificaven com a opressors de les tribus populars per les armes.<ref>Així per exemple al districte de [[Hilvan]] en la [[Província de Şanlıurfa]], cfr. İsmet G. İmset: ''PKK: 20 anys de violència separatista'' (PKK: Ayrılıkçı Şiddetin 20 Yılı, 1973-1992), Ankara, juny de 1993, ISBN 975-95711-0-2, pàg. 63</ref>
1.207.408

modificacions