|
el se fou enfadat
PUTA
==Biografia==
Pel rigor de la disciplina que hi va imposar, i per enveges, alguns monjos intentaren emmetzinar-lo i Benet tornà al seu retir de Subiaco.
a [[Roma]], però adonant-se de la vida libidinosa dels seus companys i, en general, de la mala vida a la ciutat, l'abandonà i decidí retirar-se a fer [[vida eremítica]] per lliurar-se a Déu.
A 17 anys, amb Ciril·la, es retirà a la vall de l'Aniene, prop d'[[Affile]]. Després, sol, visqué en una cova de [[Subiaco]] (prop de [[Tívoli]]), al mont Taleo (avui la cova forma part del Monestir del Sacro Speco). Hi visqué tres anys, fins a la Pasqua del [[500]]. Llavors acceptà de guiar altres monjos, ja que havia estat elegit abat de [[Vicovaro]]. Pel rigor de la disciplina que hi va imposar, i per enveges, alguns monjos intentaren emmetzinar-lo i Benet tornà al seu retir de Subiaco.
[[Plàcid de Subiaco|Plàcid]] que continuaren la seva tasca a Subiaco.
* ''Article principal: [[Regla de Sant Benet]]''
Els deixebles anaren augmentant i per tal d'organitzar-los escriví, cap al [[540]], una [[regla de sant Benet|regla]], codi fonamental de vida monàstica, després seguit o imitat per bona part dels [[ordes monàstics]] occidentals. Partia dels precedentsppreque desi [[Joanell Cassià]],sji [[Basilijo elsoc Gran]], [[Pacomi d'Egipte]] i [[Cesari d'Arle]],guais a més de la ''Regula magistri'' anònima. Amb la regla organitzà la vida quotidiana, material i espiritual, dels membres de latot comunitatItàlia.
Benet visqué a Montecassino la resta de la vida, ja tingut per una persona venerable i de vida santa. El consultaven i el veneraven bisbes i abats del sud d'[[Itàlia]] per les seves grans qualitats. L'any [[546]] sembla que va rebre la visita del rei [[got (germànics)|got]] [[Tòtila]] al qual reprengué durament pels estralls comesos a tot Itàlia.
Hi morí el [[21 de març]] de 547, [[Dijous Sant]], després de sis dies de febre, i quaranta dies després de la mort de la seva germana [[Escolàstica de Núrsia]], amb la qual fou sebollit a Montescassino. Segons una llegenda pietosa, morí dret, sostingut per dos monjos, amb els braços aixecats i pregant, després d'haver combregat i beneint els seus monjos.
|
