Síndarin: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
substituit sindarin per síndarin i afegint el nom nadiu a la infotaula |
|||
Línia 1:
{{llengua
|nom=
|nomnadiu = edhellen
|estats=[[Terra Mitjana]], pel·lícules i llibres
|parlants=Desconegut
Linha 8 ⟶ 9:
|regulat=Creat per [[J. R. R. Tolkien]] el [[1944]]
|sil=sjn}}
El '''
El
En la Tercera Edat (el final de la qual és el marc cronològic del ''[[Senyor dels Anells]]''), el
En la Segona Edat, molts humans de l'illa de [[Númenor]] van aprendre a parlar el
== Dues cronologies ==
Linha 23 ⟶ 24:
== Història externa ==
[[Fitxer:Tolkien 1916.jpg|thumb|J. R. R. Tolkien l'any 1916]]
De totes les llengües que Tolkien va crear, el
Va escriure un diccionari substancial de goldogrin així com una gramàtica.<ref>I-Lam na-Ngoldathon: The Grammar and Lexicon of the Gnomish Tongue. </ref> Aquesta és la primera etapa conceptual de la llengua
Uns quants anys més tard, pels voltants del 1920, Tolkien va començar de nou la gramàtica i lèxic de la llengua dels seus Gnoms. Va abandonar la paraula ''Goldogrin'' a favor de ''Noldorin'' (una paraula del [[quenya]]). Tolkien va compondre llavors una gramàtica d'aquesta nova llengua, el ''Lam na Ngoluith''.<ref>{{Ref-publicació|cognom = |nom = |article = Early Noldorin fragments|publicació = Parma Eldalamberon|url = |data = |pàgines = |llengua = anglès|exemplar = núm. 13}}</ref>
Linha 31 ⟶ 32:
Durant la segona meitat de la dècada del 1930, Tolkien va escriure ''Etimologies'', l'únic capítol de la tercera part del seu llibre inacabat ''The Lost Road and Other Writings'' on proporcionava una llista d'arrels i síl·labes de diverses llengües èlfiques, especialment el noldorin i el quenya.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Tolkien|nom = J. R. R,|títol = The lost road and other writings|url = |edició = |llengua = anglès|data = 1987|editorial = Houghton Mifflin|lloc = Boston|pàgines = |isbn = 0-395-45519-7}}</ref> En aquell moment, doncs, atura el desenvolupament del goldogrin a favor del noldorin. Alhora, Tolkien desenvolupava l'[[ilkorin]], una de les llengües que parlaven els elfs del Tercer Clan (aquells mateixos que, més tard, serien anomenats ''Sindar ''en quenya) i el [[doriathrin]].<ref>{{Ref-llibre|cognom = |nom = |títol = Dictionnaire des langues elfiques|url = |edició = |llengua = francès|data = 1995|editorial = |lloc = |pàgines = 123, 124|isbn = 978-2910681036|volum = 1}}</ref>
Tolkien va crear el
Va continuar desenvolupant l'idioma fins a la seva mort, el 1973. Durant l'escriptura del [[El Silmaríl·lion|Silmaríl·lion]] (1950-1960), el
== Història interna ==
[[Fitxer:Divisions dels Elfs - esquema simplificat.svg|thumb|572x572px|Esquema que mostra els diferents grups d'elfs. El grup d'elfs que parlava el síndarin són els Síndar.]]
El
=== Dialectes ===
La primera divisió de l'antic
El grup Sud tenia un molt territori més gran, i va incloure el d<span>oriathrin</span> o "
Durant la [[Primera Edat]], abans del retorn dels Noldor, hi hi havia quatre dialectes del
* Grup del sud
** '''''Doriathrin''''', la llengua de Doriath;
** '''''Falathrin''''' o "
* Grup del nord
** Dialecte nord-oest, parlat a Hithlum, Mithrim, i Dor-lómin;
Linha 57 ⟶ 58:
"Durant post-guerra, la llengua de Beleriand va rebre moltes influències de Doriath."<ref>J.R.R. Tolkien. </ref>
Tolkien va escriure molt sobre la morfologia del doriathrin i sobre el seu contrast amb la resta de dialectes del
==== Falathrin ====
La llengua dels seguidors de l'elf Círdan, anomenat ''Falathrin'' (''Falassian'' en anglès), és l'altre dialecte del grup Sud. Va romandre proper a la llengua de Doriath perquè hi hi havia molt comerç entre els dos grups durant el temps de les Guerres de Beleriand
====
El
El dialecte del Nord era molt més conservador, i més tard es va dividir en un dialecte Nord-oest (Hithlum, Mithrim, Dor-lómin) i un Nord-est (Ard-galen abans de la seva ruïna i Taur-nu-Fuin).
Aquesta llengua fou al principi adoptada pels [[Nóldor|Noldor]] exiliats després del seu retorn a la terra Mitjana a Losgar. Més tard, el noldorin
==== Noldorin
Amb l'excepció del doriathrin, el
En la ciutat amagada de Gondolin, una terra aïllada, s'hi va desenvolupar un dialecte propi: "Va diferenciar-se de l'estàndard (de Doriath) (a) en tenir alguns elements de l'Oest i el Nord, i (b) incorporant moltes paraules del noldorin i el quenya. Per això la ciutat era normalment anomenada ''Gondolin'' (del quenya ''Ondolin(dë)'') amb l'afegiment de la ''g-'', no ''Goenlin'' o ''Goenglin'' [tal com hagués sigut en el
==== En la Segon i Tercera Edat ====
El
A Gondor, al final de la Tercera Edat, el
== Fonologia ==
El
=== Consonants ===
Linha 140 ⟶ 141:
/<span class="IPA" title="Representation in the International Phonetic Alphabet (IPA)" contenteditable="false">f</span>/ és pronunciada <span class="IPA" title="Representation in the International Phonetic Alphabet (IPA)" contenteditable="false">[v]</span> a final de paraula o abans de /n/.
el
==== Orthographic Convencions ====
Linha 190 ⟶ 191:
Un accent tancat significa una vocal llarga (á, é, etc.). En una paraula monosíl·laba s'utilitzen els accents circumflexos (â, ê, etc.). Tanmateix, per raons pràctiques, els usuaris de la [[codificació de caràcters]] [[Latin-1|ISO Latin-1]] substitueixen ý per ŷ, perquè aquesta codificació no disposa d'un caràcter per la ŷ, només la ý i la ÿ.
En el
==== Diftongs ====
Linha 196 ⟶ 197:
== Gramàtica ==
[[Fitxer:A_Elbereth_Gilthoniel-teng.svg|500px|thumb|''A Elbereth Gilthoniel'', un poema en
És gairebé impossible d'extrapolar les [[Morfologia (lingüística)|regles morfològiques]] del
A diferència de la llengua [[Llengua aglutinant|aglutinant]] quenya, el
=== Substantius ===
Tot i que el
Algun substantius formen el plural amb un sufix (normalment ''-in''), per exemple ''Drû'', pl. ''Drúin'' "Homes salvatges". Altres formen el plural a través del canvi de vocal, per exemple ''adan'' i ''edain'', "membre de la raça humana". Encara altres formen els seus plurals a través d'una combinació del dos, i alguns són invariables.
Linha 240 ⟶ 241:
=== Mutació ===
L'única explicació completa de les mutacions es troba al ''Lam na Ngoluith'' (''Gramàtica del noldorin primerenc'', Tolkien).
Linha 369 ⟶ 370:
=== Verbs ===
Mentre que les inflexions dels verbs del quenya són força regulars, Tolkien va escriure: "La historia dels verbs del
==== Verbs bàsics ====
Els verbs bàsics, encara que menys que els verbs derivats, tenen una conjugació complexa, resultat de la historia fonològica del
Els verbs bàsics formen l'infinitiu afegint ''-i'' a l'arrel: ''giri'' de ''gir-.'' A diferència del català, el
Per totes les persones excepte la tercera del singular, el present és format afegint una ''-i-'' a l'arrel seguida de la terminació pronominal corresponent: ''girin, girim, girir.'' La tercera persona del singular no necessita la inserció d'una ''-i-''''' '''perquè no té una terminació pròpia. Això deixa l'arrel del verb sola i causa que la vocal de l'arrel es torni llarga (es marca amb un accent circumflex): ''gîr'', ''blâb'', ''pâd''.
Linha 396 ⟶ 397:
== Vocabulari ==
És molt difícil de saber quantes paraules va imaginar Tolkien, perquè molts dels seus escrits en
{| class="wikitable" data-cx-mt-provider="Apertium"
! Significat
!
! Pronunciació
!Equivalent en quenya
Linha 463 ⟶ 464:
| ''aure'', ''ré''
|}
El lèxic del ''[[Nóldor|Noldorin]]'' i ''
=== Nombres ===
Segons Tolkien, el elfs preferien el sistema [[Sistema duodecimal|duodecimal]] al sistema decimal, encara que ambdós sistemes van coexistir. Els números de l'1 al 12 estan presentats a continuació (les formes reconstruïdes estan marcades amb un asterisc), així com alguns altres números més alts.<ref>{{ref-web|url=http://your-
{| class="wikitable" style="text-align: center;" data-cx-mt-provider="Apertium"
! colspan="2" | [[Nombre cardinal|Números cardinals]]
! colspan="2" | [[Nombre ordinal|Números ordinals]]
|-
! síndarin
! Català
! síndarin
! Català
|-
| |||