Síndarin: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Unapersona ha mogut Sindarin a Síndarin sobre una redirecció: nom normatiu en català
substituit sindarin per síndarin i afegint el nom nadiu a la infotaula
Línia 1:
{{llengua
|nom=Sindarinsíndarin
|nomnadiu = edhellen
|estats=[[Terra Mitjana]], pel·lícules i llibres
|parlants=Desconegut
Linha 8 ⟶ 9:
|regulat=Creat per [[J. R. R. Tolkien]] el [[1944]]
|sil=sjn}}
El '''sindarinsíndarin''' és un llenguatge fictici creat per [[John R.R. Tolkien|J. R. R. Tolkien]]<ref><cite class="citation book" contenteditable="false">Conley, Tim; Cain, Stephen (2006). </cite></ref> per ser utilitzat al món creat per ell, la [[Terra Mitjana|Terra mitjana.]]. El sindarinsíndarin és un de les moltes llengües parlades pels elfs, anomenats ''Eledhrim'' <span class="IPA" title="Representation in the International Phonetic Alphabet (IPA)">[[Ajuda:AFI|[ˈɛlɛðrim]]]</span> o ''Edhellim'' <span class="IPA" title="Representation in the International Phonetic Alphabet (IPA)">[[Ajuda:AFI|[ɛˈðɛllim]]]</span> en sindarinsíndarin. De fet, la paraula ''sindarinsíndarin'' és en si mateixa una paraula del [[quenya]] que literalment significa "èlfic gris", mot que també s'utilitza per referir-se a aquesta llengua en català. Tanmateix, durant la Primera Edat també s'utilitzava la paraula ''edhellen'' ("èlfic" en sindarinsíndarin) per referir-se a aquesta llengua.<ref>J.R.R. Tolkien.</ref>
 
El sindarinsíndarin va ser la llengua dels elfs de [[Beleríand|Beleríand]]. Aquests eren elfs del Tercer Grup que es va quedar a Beleríand després del Gran Viatge<ref name="nota">Vegeu l'article sobre els [[Elfs (Terra Mitjana)|elfs de la Terra Mitjana]].</ref> i, conseqüentment, la seva llengua també es va separar de la dels elfs que van salpar de la Terra Mitjana. El sindarinsíndarin deriva d'una llengua més primerenca anomenada telerin comú, la qual va evolucionar de l'eldarin comú, la llengua dels eldar abans de les seves divisions. Abans de totes aquestes llengües, els elfs parlaven el quendian primitiu
 
En la Tercera Edat (el final de la qual és el marc cronològic del ''[[Senyor dels Anells]]''), el sindarinsíndarin era la llengua més parlada per la majoria dels elfs de la part occidental de la [[Terra Mitjana]]. El sindarinsíndarin és la llengua normalment anomenada ''èlfic'' en ''[[El Senyor dels Anells|El Senyor dels Anells]]''. Quan els elfs [[Nóldor]], que parlaven [[quenya]], van retornar a la Terra Mitjana, van adoptar el sindarinsíndarin com a llengua pròpia. El quenya i el sindarinsíndarin s'assemblen pel que fa al vocabulari, però tenen una estructura i una gramàtica molt diferent. El sindarinsíndarin és congeut per ser un idioma més variable que el quenya, i durant la Primera Edat hi hagueren molts [[Dialecte|dialectes]] regionals. La llengua utilitzada a Doriath (casa de Thíngol, rei dels Sindar), coneguda com a Doriathrin, va ser qualificada per molts elfs grisos com la forma de la llengua més elevada i noble.
 
En la Segona Edat, molts humans de l'illa de [[Númenor]] van aprendre a parlar el sindarinsíndarin amb fluïdesa. Els seus descendents, els [[Dúnedain]] de [[Góndor]] i [[Àrnor]], van continuar parlant sindarinsíndarin durant la Tercera Edat. En un principi, el sindarinsíndarin s'escrivia utilitzant el [[cirth]], un alfabet èlfic. Més tard es va adoptar el [[tengwar]]. Tolkien va basar el so i part de la gramàtica del sindarinsíndarin en el [[gal·lès]], i mostra algunes de les mutacions de consonants que caracteritzen les [[llengües cèltiques.]]<ref name="Burns">Burns, Marjorie (2005).</ref><ref name="Chance">Chance, Jane (2001).</ref> L'idioma també va rebre influències de l'[[anglès antic]] i el [[nòrdic antic]].<ref name="Chance">Chance, Jane (2001).</ref>
 
== Dues cronologies ==
Linha 23 ⟶ 24:
== Història externa ==
[[Fitxer:Tolkien 1916.jpg|thumb|J. R. R. Tolkien l'any 1916]]
De totes les llengües que Tolkien va crear, el sindarinsíndarin és la que té un desenvolupament més complicat. Els orígens del sindarinsíndarin es remunten l'any 1917, quan Tolkien va crear el ''[[goldogrin]]''.<ref>{{Ref-publicació|cognom = |nom = |article = I Lam na Ngoldathon: The Grammar and Lexicon of the Gnomish Tongue|publicació = Parma Eldalamberon|url = |data = |pàgines = |llengua = anglès|volum = |exemplar = núm. 11}}</ref> Aquesta llengua havia de ser parlada pels ''gnoms'', els predecessors conceptuals dels [[Nóldor]]. De fet, ja el 1915 havia començat a desenvolupar el [[qenya]], l'antecessor del [[quenya]], i part del vocabulari i gramàtica del sindarinsíndarin està basat en aquesta llengua.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Tolkien|nom = J. R. R.|títol = The book of the lost tales|url = |edició = |llengua = anglès|data = |editorial = |lloc = |pàgines = |isbn = |editor = Christopher Tolkien|volum = Part 1}}</ref>
 
Va escriure un diccionari substancial de goldogrin així com una gramàtica.<ref>I-Lam na-Ngoldathon: The Grammar and Lexicon of the Gnomish Tongue. </ref> Aquesta és la primera etapa conceptual de la llengua sindarinsíndarin. Alhora Tolkien va concebre una Història del Elfs i la va escriure al ''Book of the lost tales'' (''Llibre dels contes perduts'').
 
Uns quants anys més tard, pels voltants del 1920, Tolkien va començar de nou la gramàtica i lèxic de la llengua dels seus Gnoms. Va abandonar la paraula ''Goldogrin'' a favor de ''Noldorin'' (una paraula del [[quenya]]). Tolkien va compondre llavors una gramàtica d'aquesta nova llengua, el ''Lam na Ngoluith''.<ref>{{Ref-publicació|cognom = |nom = |article = Early Noldorin fragments|publicació = Parma Eldalamberon|url = |data = |pàgines = |llengua = anglès|exemplar = núm. 13}}</ref>
Linha 31 ⟶ 32:
Durant la segona meitat de la dècada del 1930, Tolkien va escriure ''Etimologies'', l'únic capítol de la tercera part del seu llibre inacabat ''The Lost Road and Other Writings'' on proporcionava una llista d'arrels i síl·labes de diverses llengües èlfiques, especialment el noldorin i el quenya.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Tolkien|nom = J. R. R,|títol = The lost road and other writings|url = |edició = |llengua = anglès|data = 1987|editorial = Houghton Mifflin|lloc = Boston|pàgines = |isbn = 0-395-45519-7}}</ref> En aquell moment, doncs, atura el desenvolupament del goldogrin a favor del noldorin. Alhora, Tolkien desenvolupava l'[[ilkorin]], una de les llengües que parlaven els elfs del Tercer Clan (aquells mateixos que, més tard, serien anomenats ''Sindar ''en quenya) i el [[doriathrin]].<ref>{{Ref-llibre|cognom = |nom = |títol = Dictionnaire des langues elfiques|url = |edició = |llengua = francès|data = 1995|editorial = |lloc = |pàgines = 123, 124|isbn = 978-2910681036|volum = 1}}</ref>
 
Tolkien va crear el sindarinsíndarin aproximadament l'any 1944. Va utilitzar molts aspectes del noldorin mesclats amb l'"ilkorin Doriathrin" i afegint algunes característiques noves.<ref>JRR Tolkien. </ref> L'[[ilkorin]] parlat a [[Beleríand|Beleriand]] no estava basat en el gal·lès, i Tolkien volia que la seva nova "llengua de Beleriand" fos semblant al gal·lès.<ref name=":0" />
 
Va continuar desenvolupant l'idioma fins a la seva mort, el 1973. Durant l'escriptura del [[El Silmaríl·lion|Silmaríl·lion]] (1950-1960), el sindarinsíndarin va prendre una forma més estable de manera que el Silmaríl·lion concorda amb el Senyor dels Anells. Un cop va deixar el llibre de banda, tanmateix, la llengua es va tornar més inestable i amb algunes contradiccions respecte anotacions d'anys anteriors.<ref>{{Ref-publicació|cognom = |nom = |article = |publicació = Vinyar Tengwar|url = |data = |pàgines = 27|exemplar = 42}}</ref>
 
== Història interna ==
[[Fitxer:Divisions dels Elfs - esquema simplificat.svg|thumb|572x572px|Esquema que mostra els diferents grups d'elfs. El grup d'elfs que parlava el síndarin són els Síndar.]]
El sindarinsíndarin va evolucionar des del sindarinsíndarin antic (conservat només en alguns gravats Doriathrin), que al seu torn va evolucionar del telerin comú a la Terra Mitjana.
 
=== Dialectes ===
La primera divisió de l'antic sindarinsíndarin es va produir entre el grup Nord (o ''Mithrimin'') i el grup Sud.
 
El grup Sud tenia un molt territori més gran, i va incloure el d<span>oriathrin</span> o "sindarinsíndarin central".
 
Durant la [[Primera Edat]], abans del retorn dels Noldor, hi hi havia quatre dialectes del sindarinsíndarin:
* Grup del sud
** '''''Doriathrin''''', la llengua de Doriath;
** '''''Falathrin''''' o "sindarinsíndarin de l'oest", la llengua del [[Beleríand|Falas]];
* Grup del nord
** Dialecte nord-oest, parlat a Hithlum, Mithrim, i Dor-lómin;
Linha 57 ⟶ 58:
"Durant post-guerra, la llengua de Beleriand va rebre moltes influències de Doriath."<ref>J.R.R. Tolkien. </ref>
 
Tolkien va escriure molt sobre la morfologia del doriathrin i sobre el seu contrast amb la resta de dialectes del sindarinsíndarin
 
==== Falathrin ====
La llengua dels seguidors de l'elf Círdan, anomenat ''Falathrin'' (''Falassian'' en anglès), és l'altre dialecte del grup Sud. Va romandre proper a la llengua de Doriath perquè hi hi havia molt comerç entre els dos grups durant el temps de les Guerres de Beleriand
 
==== Sindarinsíndarin del nord ====
El sindarinsíndarin del nord va ser parlat pels ''Mithrim'', el grup d'elfs grisos que viva més al nord. Diferia del sindarinsíndarin central de Beleriand en molts aspectes. Al principi parlat en Dorthonion i Hithlum, contenia moltes paraules úniques i no era totalment intel·ligible a la resta d'elfs.
El dialecte del Nord era molt més conservador, i més tard es va dividir en un dialecte Nord-oest (Hithlum, Mithrim, Dor-lómin) i un Nord-est (Ard-galen abans de la seva ruïna i Taur-nu-Fuin).
Aquesta llengua fou al principi adoptada pels [[Nóldor|Noldor]] exiliats després del seu retorn a la terra Mitjana a Losgar. Més tard, el noldorin sindarinsíndarin canvià, especialment a causa de l'adopció de característiques del [[quenya]], i parcialment a causa de l'amor dels Noldor per fer canvis lingüístics.
 
==== Noldorin Sindarinsíndarin ====
Amb l'excepció del doriathrin, el sindarinsíndarin va adoptar algunes característiques del [[quenya]] després del retorn dels Noldor, així com canvis de so únics creats per aquest grup d'elfs.
 
En la ciutat amagada de Gondolin, una terra aïllada, s'hi va desenvolupar un dialecte propi: "Va diferenciar-se de l'estàndard (de Doriath) (a) en tenir alguns elements de l'Oest i el Nord, i (b) incorporant moltes paraules del noldorin i el quenya. Per això la ciutat era normalment anomenada ''Gondolin'' (del quenya ''Ondolin(dë)'') amb l'afegiment de la ''g-'', no ''Goenlin'' o ''Goenglin'' [tal com hagués sigut en el sindarinsíndarin estàndard]".<ref>J.R.R. Tolkien, "Words, Phrases and Passages", ''Parma Eldalamberon 17'', p. 29</ref>
 
==== En la Segon i Tercera Edat ====
El sindarinsíndarin de Beleriand, el beleriandic, fou la [[llengua vehicular]] de tots els elfs i molts humans. Està basada en el sindarinsíndarin de l'oest amb moltes influències del Doriathrin. Durant la Segona Edat, el sindarinsíndarin va ser una llengua vehicular pe tots els elfs i els seus amics, fins que va ser substituïda pel [[Oestron|Westron]], la llengua dels humans, sorgida durant Tercera Edat amb grans influències del sindarinsíndarin.
 
A Gondor, al final de la Tercera Edat, el sindarinsíndarin era encara parlat diàriament per uns quants humans nobles en la ciutat [[Minas Tirith|Minas Tirith.]] [[Àragorn|Aragorn]] va créixer a [[Rivendell|Imladris]] i el parlava amb fluïdesa.
 
== Fonologia ==
El sindarinsíndarin va ser dissenyat amb una [[fonologia]] semblant a la del [[gal·lès]]. Té la majoria dels sons i una estructura de so similar. Les fonologies de l'[[anglès antic]], el [[nòrdic antic]] i l'[[islandès]] són també força properes al sindarinsíndarin i, juntament amb el gal·lès, van tenir influència en algunes de les característiques gramaticals de la llengua, especialment els plurals. A continuació hi ha un resum de la fonologia d'aquesta llengua:<ref name=":0">{{Ref-web|url = http://folk.uib.no/hnohf/sindarinsíndarin.htm#Heading6|títol = Sindarinsíndarin - The noble tongue|consulta = |llengua = anglès|editor = |data = |cognom = Kåre Fauskanger|nom = Helge|obra = Ardalambion}}</ref>
 
=== Consonants ===
Linha 140 ⟶ 141:
/<span class="IPA" title="Representation in the International Phonetic Alphabet (IPA)" contenteditable="false">f</span>/ és pronunciada <span class="IPA" title="Representation in the International Phonetic Alphabet (IPA)" contenteditable="false">[v]</span> a final de paraula o abans de /n/.
 
el sindarinsíndarin antic, co<span>m</span> l'irlandès, també va tenir una ''m'' aspirada o ''v ''nasal (IPA: <span class="IPA" title="Representation in the International Phonetic Alphabet (IPA)" contenteditable="false">[ṽ]</span>), la qual va ser transcrita com a ''mh'' (encara que sempre era pronunciada <span class="IPA" title="Representation in the International Phonetic Alphabet (IPA)" contenteditable="false">[v]</span> en el sindarinsíndarin més tardà).
 
==== Orthographic Convencions ====
Linha 190 ⟶ 191:
Un accent tancat significa una vocal llarga (á, é, etc.). En una paraula monosíl·laba s'utilitzen els accents circumflexos (â, ê, etc.). Tanmateix, per raons pràctiques, els usuaris de la [[codificació de caràcters]] [[Latin-1|ISO Latin-1]] substitueixen ý per ŷ, perquè aquesta codificació no disposa d'un caràcter per la ŷ, només la ý i la ÿ.
 
En el sindarinsíndarin antic, hi hi havia una vocal similar a l'''ö'' alemanya (IPA: <span class="IPA" title="Representation in the International Phonetic Alphabet (IPA)" contenteditable="false">[œ]</span>), la qual Tolkien sempre transcrivia com ''œ''. Tot i que és necessari distingit entre aquest caràcter i el diftong ''oe'', en moltes publicacions com <span>[[El Silmaríl·lion|El Silmarillion]] s'ha acabat substituint el caràcter ''œ'' per ''oe''</span> (per exemple, ''[[Nirnaeth Arnoediad|Nírnaeth Arnoediad]], ''el qual es llegeix ''Nírnaeth Arnœdiad'', o ''Goelydh'' que es llegeix ''Gœlydh''). Aquesta vocal més tard es va pronunciar <span class="IPA" title="Representation in the International Phonetic Alphabet (IPA)" contenteditable="false">[ɛ]</span> i és per això que es transcriu com una ''e'' (''Gelydh'').
 
==== Diftongs ====
Linha 196 ⟶ 197:
 
== Gramàtica ==
[[Fitxer:A_Elbereth_Gilthoniel-teng.svg|500px|thumb|''A Elbereth Gilthoniel'', un poema en Sindarinsíndarin compost per J.R.R. Tolkien i escrit en [[tengwar]] en el mode de [[Beleríand|Beleriand]].]]
És gairebé impossible d'extrapolar les [[Morfologia (lingüística)|regles morfològiques]] del sindarinsíndarin perquè es tracta d'una llengua planificada&nbsp;'''irregular'''&nbsp;i no una llengua auxiliar internacional amb una morfologia regular.
 
A diferència de la llengua&nbsp;[[Llengua aglutinant|aglutinant]]&nbsp;quenya, el sindarinsíndarin és principalment una [[llengua fusional]]&nbsp;amb algunes tendències analítiques. Pot diferenciar-se del quenya pels pocs casos de vocals a final de paraula i l'ús de les [[oclusives]]&nbsp;''b d g'', absents en el quenya (exceptuant els grups intervocàlics ''mb, nd, ng, ld, rd''). El sindarinsíndarin primerenc formava el plurals afegint&nbsp;''-ī'', la qual va desaparèixer però va afectar&nbsp;les vocals precedents (com en el gal·lès i l'anglès antic): sing. ''Adan'', pl. ''[[Edain]]'', sing. ''Orch'', pl. ''[[Orcs (Terra Mitjana)|Yrch]]''.
 
Sindarinsíndarin també té un altre tipus de plural que es forma amb un sufic: sing. ''êl''&nbsp;'estrella', 1r pl. ''elin&nbsp;''<nowiki/>'estrelles', 2n pl. ''elenath&nbsp;''<nowiki/>'Totes les estrelles; ''Ennor'' 'Terra Mitjana', 2n pl. ''Ennorath'' '(Tota) la Terra Mitjana'.
 
=== Substantius ===
Tot i que el sindarinsíndarin no té un [[Gènere (gramàtica)|gènere gramatical]], té, igual que el gal·lès, dos sistemes de [[Nombre (gramàtica)|nombre gramatical.]]&nbsp;Els plurals, en el sindarinsíndarin, són irregulars i es formen de diverses maneres. Si Tolkien no va deixar escrita la paraula en plural, no hi ha cap forma segura de trobar el plural d'una paraula.
 
Algun substantius formen el plural amb un sufix (normalment ''-in''), per exemple&nbsp;''Drû'', pl. ''Drúin'' "Homes salvatges". Altres formen el plural a través del canvi de vocal, per exemple ''adan'' i ''edain'', "membre de la raça humana". Encara altres formen els seus plurals a través d'una combinació del dos, i alguns són invariables.
Linha 240 ⟶ 241:
 
=== Mutació ===
Sindarinsíndarin té una sèrie complexa de mutacions. La totalitat de frases en sindarinsíndarin és molt petita, i cada dialecte té les seves pròpies regles de mutació.
 
L'única explicació completa de les mutacions es troba al ''Lam na Ngoluith''&nbsp;(''Gramàtica del noldorin primerenc'', Tolkien).
Linha 369 ⟶ 370:
 
=== Verbs ===
Mentre que les inflexions dels verbs del quenya són força regulars, Tolkien va escriure: "La historia dels verbs del sindarinsíndarin és complicada."<ref>J.R.R. Tolkien, "Early Qenya Grammar", ''Parma Eldalamberon'' 14, p. 56.</ref><ref name="J.R.R. Tolkien p. 43">J.R.R. Tolkien, "Words, Phrases and Passages", ''Parma Eldalamberon'' 17, p. 43.</ref> De fet, el nombre de verbs conjugats per Tolkien és petit. És per això que el sistema de conjugacions dels verbs es basa, sovint, en deduccions fetes a partir dels escrits de Tolkien. Hi ha dos tipus de verbs, els bàsics i els derivatius. A continuació hi ha una explicació de cadascun d'ells.<ref>{{ref-web|cognom=Kåre Fauskanger|nom=Helge|url=http://folk.uib.no/hnohf/sindverb.htm|consulta=30 gener 2016|títol=SUGGESTED CONJUGATION of all known or inferred Sindarinsíndarin verbs|obra=Ardalambion}}</ref>
 
==== Verbs bàsics ====
Els verbs bàsics, encara que menys que els verbs derivats, tenen una conjugació complexa, resultat de la historia fonològica del sindarinsíndarin.
 
Els verbs bàsics formen l'infinitiu afegint&nbsp;''-i'' a l'arrel: ''giri'' de ''gir-.''&nbsp;A diferència del català, el sindarinsíndarin no utilitza l'infinitiu gaire sovint, i utilitza el gerundi per aconseguir el mateix significat.
 
Per totes les persones excepte la tercera del singular, el present és format afegint una&nbsp;''-i-'' a l'arrel seguida de la terminació pronominal corresponent: ''girin, girim, girir.''&nbsp;La tercera persona del singular no necessita la inserció d'una ''-i-'''''&nbsp;'''perquè no té una terminació pròpia. Això deixa l'arrel del verb sola i causa que la vocal de l'arrel es torni llarga (es marca amb un accent circumflex): ''gîr'', ''blâb'', ''pâd''.
Linha 396 ⟶ 397:
 
== Vocabulari ==
És molt difícil de saber quantes paraules va imaginar Tolkien, perquè molts dels seus escrits en sindarinsíndarin encara no estan publicats. L'any 2008, hi havia al voltant de 25 mil paraules èlfiques (comptant sindarinsíndarin, quenya i la resta de llenguatges dels elfs).<ref>According to the French linguist Edouard Kloczko in ''L'Encyclopédie des Elfes'', Le Pré aux Clercs (2008), [[:en:Special:BookSources/9782842283254|ISBN 978-2-84228-325-4]], p. 145.</ref>
{| class="wikitable" data-cx-mt-provider="Apertium"
! Significat
! Sindarinsíndarin
! Pronunciació
!Equivalent en quenya
Linha 463 ⟶ 464:
| ''aure'', ''ré''
|}
El lèxic del ''[[Nóldor|Noldorin]]'' i ''Sindarinsíndarin'' no inclou vocabulari modern (televisió, motor...).
 
=== Nombres ===
Segons Tolkien, el elfs preferien el sistema [[Sistema duodecimal|duodecimal]] al sistema decimal, encara que ambdós sistemes van coexistir. Els números de l'1 al 12 estan presentats a continuació (les formes reconstruïdes estan marcades amb un asterisc), així com alguns altres números més alts.<ref>{{ref-web|url=http://your-sindarinsíndarin-textbook.realelvish.net/chapter4/lesson1/|consulta=30 gener 2016|títol=4.1: Numbers|obra=Your Sindarinsíndarin Textbook|editor=realelvish.net}}</ref>
{| class="wikitable" style="text-align: center;" data-cx-mt-provider="Apertium"
! colspan="2" | [[Nombre cardinal|Números cardinals]]
! colspan="2" | [[Nombre ordinal|Números ordinals]]
|-
! síndarin
! Sindarin
! Català
! síndarin
! Sindarin
! Català
|-