Revolta de les Germanies: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}}
ANTECEDENTS
Línia 28:
L'esplendor tardomedieval valenciana fou aprofitada per l'oligarquia urbana, en el sentit que van excloure les classes populars del poder polític i dels beneficis econòmics del creixement. D'altra banda, s'establí una forta competència sobre les estructures gremials per part de les mercaderies importades i dels mercaders que encomanaven directament la manufactura a treballadors poc qualificats. Aquest fet no sols trencava el monopoli gremial sobre la manufactura, sinó que provocava una superproducció, una baixada global de la productivitat, una disminució en la qualitat dels productes i una inflació de mestres. Tot plegat coartava les expectatives de guany i de promoció, així com consolidava els desnivells patrimonials i la pauperització de la majoria. Dins d'aquest context, començaren a crear-se unes tensions al si dels diferents gremis i corporacions que, a poc a poc, s'estengueren a tota la societat.
 
Arribats en aquest punt, es crearen uns estatuts gremials, en gran part impulsats per [[Joan Llorenç]], considerat l'ideòleg i fundador de les Germanies, que pretenia l'establiment d'una [[república]].<ref>Antoni Rovira i Virgili, ''[http://books.google.cat/books?id=Beu3eq6J0NwC&pg=PA110&dq=revolta+de+les+germanies&hl=ca&ei=rCQdTOvsCsb54AaR38WHDg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCwQ6AEwAQ#v=onepage&q=revolta%20de%20les%20germanies&f=false La guerra que han provocat]'', p.110</ref> Aquest estatut no sols expressava una idea evangèlica d'unitat, sinó que també reivindicava la restauració del monopoli gremial en els diferents oficis, així com la participació de les classes populars en el govern de la ciutat. Amb això, els agermanats exigien una ciutat lliure, exclusivament governada per la ''justícia popular'', com moltes altres ciutats italianes. Però això no implicava que els agermanats no foren absolutament respectuosos amb la monarquia i el sistema foral (fet que accelerà més endavant el procés centralitzador monàrquic al Regne de València).
 
Els dos desencadenants últims de la revolta foren el buit de poder en la ciutat que s'havia provocat per la fugida de la noblesa local davant la riuada del [[1517]], l'avalot contra un flequer acusat de sodomia<ref name=catedral/> i una [[epidèmia]] de [[pesta negra]] el [[1519]], i el continu ajornament de la vinguda del rei per a celebrar corts i jurar [[furs]], probablement per l'escàs interès que li provocava el [[Regne de València]], en coincidir aquests fets amb el procés de coronació com a emperador. La decisió reial en l'estiu del [[1519]] d'armar els gremis per poder autodefensar-se davant de les amenaces dels [[pirates barbarescos]] (decisió presa ja per [[Ferran el Catòlic]] el [[1515]], però interrompuda per les autoritats locals davant de les conseqüències evidents) constituí l'espurna final amb la qual els gremis tractaren d'imposar a la força les seues reivindicacions.<ref name=Soldevila>Ferran Soldevila, ''[http://books.google.cat/books?id=sYhPzJ24_lkC&pg=PA371&dq=revolta+de+les+germanies&hl=ca&ei=rCQdTOvsCsb54AaR38WHDg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCcQ6AEwAA#v=onepage&q=revolta%20de%20les%20germanies&f=false Història de Catalunya]'', p.371-372</ref>