Gandesa: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Etiquetes: repetició de caràcters editor visual
Línia 21:
 
== Origen del mot ==
El mot “gand”“gandanis” prové de la llengua ibèrica anterior a la influència llatina i significa castell, reducte o refugi.<ref name="t0">[http://www.terraalta.cat/gandesa Turisme de Gandesa]</ref>
 
== Història ==
Meght what do you mean- <u>JUSTIN biever</u>
Al [[Coll del Moro]] s'hi troba un poblat iber, que fou l'antecedent del poble. Aquest poblat estava connectat amb poblats ibers de Lleida i amb el poblat iber de [[Tivissa]]. Actualment, encara podem trobar una fortificació defensiva i, més a més, un conjunt de tombes. El conjunt deixa rastres de l'expansió dels romans i s'hi van trobar evidències del pas dels cartaginesos de la marxa que Anníbal Barca va fer cap a Roma.
 
es un poble molt feooooooooooooo
L'origen de Gandesa el trobem posteriorment en un assentament àrab, l'any 1153, essent [[Ramon Berenguer IV]] que li atorga carta de ciutadania, com els terrenys coneguts com la Catalunya nova per la recuperació als moros de les terres del Principat. L'any 1194, es va fer entrega de la carta de població a Gandesa. A partir d'aquesta entrega és considerada la fundació del poble. Dos anys després, es va començar a construir l'església romànica.
 
Els homes del temple van deixar curioses mostres del seu domini i, en particular, la portalada de l'església arxiprestal on hi ha qui diu que s'enterren els darrers secrets abans de la seva persecució pel Rei de França i el Papa. Els templers van deixar pas al domini dels Hospitalers. El rei Jaume I li atorga carta de cabalatge.
 
Gandesa també és un dels pobles que va participar en la [[Guerra de Successió Espanyola]] i, fins i tot, va patir un setge que va determinar el refugi de molts dels seus habitants a Mequinensa. També va ser lleial als austriacistes, tot i que amb la caiguda de [[Tortosa]], la seva capitulació va ser immediata.
 
També destaca el seu paper durant l'Edat Moderna a la [[primera guerra carlina]], dirigida per la baronessa de Purroy i va resistir fins a set setges del general [[Ramon Cabrera i Grinyó|Ramon Cabrera]], el tigre del Maestrat, els anys [[Setge de Gandesa (1836)|1836]], [[Setge de Gandesa (1837)|1837]] i [[Setge de Gandesa (1838)|1838]].<ref>{{ref-publicació|cognom=de Magrinya |nom=Antoni |article=La historia dels set setges de Gandesa |url= |llengua= |consulta=19/8/2015 |publicació=Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta |volum= |exemplar=27 |data=1998 |pàgines= |ref=harv}}</ref> Això li va valer el reconeixement dels lliberals i va ser receptora de diferents poemes del cant a la defensa de la llibertat. Se li va atorgar el qualificatiu de “molt lleial, heroica i immortal Ciutat de Gandesa”.
 
Al juliol de 1938 l'[[Exèrcit Popular de la República]] va llançar l'esmentada contraofensiva de l'Ebre, que va arribar fins a la mateixa porta de Gandesa. A partir d'aquesta data i durant tres mesos, es va desenvolupar la coneguda [[Batalla de l'Ebre]], que es va concretar als pobles de la Terra Alta (la Fatarella, la Pobla de Masaluca, Villaba dels Arcs, Corbera d'Ebre –bombardejada per l'aviació alemanya i per les forces franquistes-, la pròpia Gandesa –serra de Cavalls i serra de Pàndols-, Bot, i també el Pinell de Brai). El general colpista [[Francisco Franco Bahamonde|Franco]] va establir el seu lloc de comandament al Coll del Moro, tot just al costat de la resta del poblat iber. Aquesta fou la batalla més sagnant de la [[Guerra Civil Espanyola]], on hi van perdre la vida més de cent mil persones (es diu que moltes de les Brigades Internacionals van quedar sense brigadistes i que eren reforçades per espanyols).
 
La comarca de la Terra Alta va entrar en un declivi important a partir dels anys 1940 i 1950. Fins a l'inici de la construcció de les centrals nuclears d'Ascó (1976), la pèrdua d'habitants era constant. Ja amb la situació democràtica, des dels anys 80, hi va haver la modernització de moltes instal·lacions públiques d'instrucció, d'assistència primària i jutjats, que li van conferir una modernització substancial.
 
== Economia ==