Obre el menú principal

Canvis

m
Corregit: data en que > data en què
La intel·ligent restauració de l'església, iniciada per Puig i Cadafalch i completada el 1948-63 per R. Duran i Reynals, sota els auspicis de Jaume Espona, ha retornat a l'edifici el caràcter primitiu que tenia després de la restauració del 1428.<ref name="patmapa"/> Entre els anys 1992 i 2000 s'han restaurat la totalitat de les cobertes y s'ha consolidat l'estructura del claustre.<ref name="patmapa"/> La capella dels Dolors, construcció barroca del segle XVIII, va ser totalment refeta els anys cinquanta sota la direcció de l'arquitecte R.Duran i Reynals, gràcies al mecenatge de J. Espona i Brunet.<ref name="patmapa"/> Fou inaugurada l'últim diumenge d'agost de 1955.<ref name="patmapa"/> Els esgrafiats són l'únic element de la capella que ha sofert una greu degradació i no s'ha vist cap preocupació per minorar-la o solucionar-la.<ref name="patmapa"/>
 
El rellotge n'és un element destacat. Per bé que no coneixem amb exactitud la data en quequè es posà en funcionament aquest aparell, sabem que va ser construït al segle XVI, o a les darreries del sXV, ja que en el Necrològic de Sant Joan de les Abadesses, hi trobem la següent notícia: "Iste Iohannes de Peralta fecit fieri orlogium quod est supra tectum ecclesie, in parte...". Sabem, doncs, el nom de l'abat que el feu fabricar Joan de Peralta, el qual també fou bisbe de Vic. És destacable el fet que aquest artilugi estigui encara en ple ús. Hom hi dóna corda diàriament, i toca amb admirable precisió les hores. A part d'una petita soldadura que calgué fer en una de les peces, la resta és original.<ref name="patmapa"/>
 
La matraca és un element singular. Encara que aquest tipus d'artilugis tinguin el seu origen a finals de l'Edat Mitja, el que podem veure avui dia al campanar de monestir, data del període posterior a la Guerra Civil, ja que l'original va ser destruït. Actualment s'utilitza el Divendres Sant i el Dissabte Sant, tot seguint la vella tradició, de tal manera que la matraca forma part del folklore.<ref name="patmapa"/>
1.114.979

modificacions