Can Xiringoi: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
doncs sí que era possible il·lustrar l'article
m Corregit: en que es > en què es
Línia 3:
'''Can Xiringoi''' és una [[masia]] de [[Santa Eulàlia de Vilapicina]] desconeguda i oblidada en la història del barri. Era situada a l'extrem de la vall d'Horta, a l'actual Avinguda de Borbó on hi havia les cotxeres -primer de tramvies i després d'autobusos- a prop del Passeig Maragall, un punt conegut popularment com [[Els quinze]]. La seva estructura corresponia al model de masia tradicional catalana amb una gran extensió de terreny al seu voltant: a la planta baixa hi havia els espais dedicats a les eines del conreu de la terra, al primer pis el menjador i les habitacions, i al segon pis les golfes.
 
Des de l'any 1679 en quequè es produeix l'establiment de la finca, i durant 13 generacions, la família Armengol han estat els propietaris fins a l'enderrocament a principis dels setanta. La situació d'aquesta masia era estratègica, l'empresa belga ''Tranvías de Barcelona a San Andrés y Extensiones'' ocupà una part de la finca per instal·lar les seves cotxeres l'any 1901. L'operació d'expropiació es produí el 1900, quan l'Ajuntament l'havia declarada com a obra d'interès públic. Els darrers anys la finca va patir nombrosos canvis, vendes i expropiacions cobdiciada com a punt de comunicacions. El darrer propietari fou Josep Armengol i Sardà.
 
Can Xiringoi forma part d'un passat rural caracteritzat per l'existència de nombroses masies envoltades de vinyes i horts repartides per l'actual territori de Nou Barris. Moltes han desaparegut al llarg del temps per motius econòmics, urbanístics, socials: [[Can Sitjà]], [[Can Garrigó]], Can Bartra, Can Mascaró etc. Sortosament algunes han quedat dempeus un cop restaurades per l'Ajuntament de Barcelona com [[Torre Llobeta (masia)|Torre Llobeta]], [[Can Basté]], [[Ca n'Ensenya]] i [[Can Verdaguer (Barcelona)|Can Verdaguer]].