Defensa índia de rei: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: línies mé populars > línies més populars
m Canvis menors, neteja AWB
Línia 52:
|Variant clàssica}}
* La '''línia principal''' o variant '''Mar del Plata''' continua 7.0-0 Cc6 8.d5 Ce7. Ara les blanques tenen una gran varietat d'opcions per triar, incloent 9.b4, 9.Ce1, i 9.Cd2, entre d'altres. El més habitual és que les blanques escullin atacar al [[flanc de dama]] tot preparant la [[Glossari de termes d'escacs#Ruptura|ruptura]] c4-c5, mentre les negres atacaran al [[flanc de rei]] tot transferint el seu cavall de f6 a d7 (on normalment està millor situat que a e8, cosa que ajudaria el joc lent de les blanques amb c4-c5), i començant una allau de peons al flanc de rei amb ...f7-f5-f4 i ...g6-g5. 9.b4 fou introduïda per en [[Víktor Kortxnoi|Kortxnoi]] els 1970s, i ha estat reviscolada recentment per en [[Teimour Radjabov|Radjabov]].
* 7....Cbd7 és l<nowiki>{{'</nowiki>}}'''antiga línia principal''', i és jugable, tot i que menys comuna actualment que no pas 7....Cc6.
* 7....exd4 8.Cxd4 també és possible, tot i que l'espai extra de les blanques normalment té més valor que el contrajoc negre contra el centre blanc. Feta popular a mitjans dels 1990s pel Gran Mestre rus [[Igor Glek]], es varen trobar noves idees per les blanques després que algunes de les seves millors línies fossin refutades. Les blanques tenen encara l'avantatge en moltes línies.
* 7....Ca6 ha tingut alguna popularitat recentment. El propòsit d'aquest moviment tan poc estètic és moure el cavall a c5 després d'un eventual d5, mentre vigila c7 per si les negres haguessin de jugar ....De8. El joc continua normalment 8.Ae3 Cg4 9.Ag5 De8! però les blanques també han triat:
Línia 58:
** 8.d5 Cc5 9.Dc2 a5 acaba transposant al sistema Petrossian (vegeu més avall);
** 8.Ag5 h6 9.Ah4 De8 10.Axf6 Axf6 11.c5! ja no és totalment fiable per les negres.
* 7.d5 és el '''sistema Petrossian''', anomenat així pel Campió del món entre 1963-69, qui va jugar la línia sovint durant els 1960s; [[Vladímir Kràmnik]] va jugar intensament la variant durant els 1990s. Els plans per ambdós bàndols són més o menys els mateixos que en la línia principal. Després de 7...a5 les blanques fan 8.Ag5 per clavar el cavall, fent més difícil per les negres assolir la ruptura f7-f5. En els primers dies del sistema, les negres feien enretirar-se l'alfil amb ....h6 i ....g5, tot i que els jugdors posteriorment van canviar a idees que implicaven ....Ca6, ....De8 i ....Ad7, fent la ruptura c4-c5 de les blanques més dificultosa, i només llavors lluitant per activitat al flanc de rei. [[Joe Gallagher]]<ref>{{ref-llibre|autor=Gallagher, Joe|enllaçautor=Joe Gallagher|títol=Play the King's Indian|any=2004| editorial= [[Everyman Chess]] |isbn=978-1857443240}}</ref> ha recomanat la flexible 7...Ca6 que té idees similars a 7...a5.
* 7.Ae3 Aquesta línia és coneguda normalment com a '''sistema [[Svetozar Gligoric|Gligoric]]''', en honor al Candidat al Campionat del món que va contribuir molt a la teoria de l'índia de rei amb ambdós colors. Recentment, d'altres forts jugadors com ara Kortxnoi, Kàrpov, i Kaspàrov han jugat aquesta línia. La idea principal rere aquesta jugada és evitar les línies teòriques que sorgixen després de 7.0-0 Cc6. La jugada permet que les blanques mantinguin, de moment, la tensió al centre. Si les negres juguen mecànicament amb 7....Cc6, 8.d5 Ce7 9.Cd2! és una distribució de peces favorable, de manera que les negres normalment responen oposant-se als plans blancs amb 7...Cg4 8.Ag5 f6 9.Ah4 Cc6, però també són possibles d'altres jugades, com ara:
** 7...Ca6 8.0-0 transposant a la moderna.
Línia 82:
La '''variant Sämisch''' és 3.Cc3 BAg7 4.e4 d6 5.f3. S'anomena així per [[Friedrich Sämisch]], qui va desenvolupar el sistema els 1920s. Sovint condueix a un joc molt agut, amb els rivals enrocant en flancs oposats i atacant el rei contrari, com ara a la partida Baguírov-Gufeld mostrada més avall, tot i que també pot derivar en joc posicional i maniobres de peces pesants. Les negres tenen diverses ruptures de peó per triar, com ara ...e5, ...c5 i ...b5 (preparada per ...c6 i/o ...a6). Això pot acabar transposant a la [[defensa Benoni|Benoni moderna]] després de 5....0-0 6.Ag5 c5 7.d5 e6. Els Campions del món [[Mikhaïl Botvínnik]], [[Mikhaïl Tal]], [[Tigran Petrossian]], [[Borís Spasski]], [[Anatoli Kàrpov]] i [[Garri Kaspàrov]] l'han jugada. La línia defensa el peó d'e4 per crear un centre segur i permet les blanques d'iniciar un atac al flanc de rei amb Ae3, Dd2, Ah6, g2-g4 i h2-h4. Això permet de situar l'alfil a e3 sense permetre ....Cg4; de tota manera, la contrapartida és que priva el cavall de g1 de la seva casella més natural, impedint així de moment el desenvolupament del flanc de rei. Les negres poden lluitar pel centre tal com s'ha dit anteriorment, o bé esperar amb 6...Cc6, 7...a6 i 8...Tb8 per jugar ....b7-b5 i obrir línies al flanc de dama.
 
La defensa clàssica contra la Sämisch és 5...0-0 6.Ae3 e5, quan les blanques han de triar entre tancar el centre amb 7.d5, o mantenir la tensió amb 7.Cge2. En Kaspàrov fou un dels partidaris d'aquesta defensa.<ref name="uncovered">{{ref-llibre|cognom=Cherniaev|nom=Alexander|coautors=Prokuronov, Eduard|títol=The Sämisch Kings Indian Uncovered''| editorial= [[Everyman Chess]] |data=12 de febrer de 2008}}</ref>
 
El '''gambet Sämisch''' sorgeix després de 5...0-0 6.Ae3 c5. Això és un sacrifici de peó, i fou antigament considerat dubtós. Com que malgrat tot el joc negre funciona, aquesta avaluació ha canviat, i el gambet gaudeix actualment de bona reputació. De tota manera, una contrapartida en la pràctica és que un jugador de blanques ben preparat però poc ambiciós pot sovint entrar en línies de [[taules (escacs)|taules]] forçades.<ref name="uncovered"/> La línia en què les blanques accepten el gambet és 5...0-0 6.Ae3 c5 7.dxc5 dxc5 8.Dxd8 (8.e5 Cfd7 9.f4 f6 10.exf6 també és possible aquí, tot i que es veu més rarament) Txd8 9.Axc5 Cc6. Hom creu que l'activitat negra els dóna suficient [[compensació (escacs)|compensació]]. Les blanques normalment refusen el gambet, i juguen 7.Nge2, cercant posicions tipus Benoni després de l'avanç d4-d5.
Línia 108:
|rl| |bl|ql|kl|bl|nl|rl|=
|L'atac dels quatre peons}}
L<nowiki>{{'</nowiki>}}'''atac dels quatre peons''' continua amb 3.Cc3 Ag7 4.e4 d6 5.f4 0-0 6.Cf3. Aquest és l'esquema més agressiu per les blanques, i es va veure sovint en els 1920s. Amb el seu cinquè moviment, les blanques creen un gran centre, al preu de quedar endarrerides en el desenvolupament. Si les negres poden obrir la posició, les blanques poden notar certa [[Glossari de termes d'escacs#Sobreexpansió|sobreexpansió]]. A partir d'aquí, 6...c5 és la línia principal.
* 6...c5 7.d5 e6 8.Ae2 exd5 9.cxd5
** 9...Ag4 és una línia sòlida per les negres.
Línia 135:
 
== Línies marginals ==
Finalment, les blanquest tenen d'altres possibilitats de situar les peces, com ara Cf3 i h3 seguit de Cge2 (amb Ad3 o sense), però no són massa populars actualment a nivell de GMs. 1.d4 Cf6 2.c4 g6 3.Cc3 Ag7 4.e4 d6 5.Cge2 seguit de 6.Cg3 és anomenat l<nowiki>{{'</nowiki>}}'''atac hongarès'''.
 
== Partides famoses ==
Línia 144:
 
== Codis ECO i denominació de les variants ==
L<nowiki>{{'</nowiki>}}''[[Encyclopaedia of Chess Openings]]'' (ECO) classifica l'índia de rei sota els codis E60 a E99.
 
*E60 Índia de rei
Línia 192:
== Bibliografia ==
* {{ref-llibre
| autor= [[Graham Burgess|Burgess, Graham]]
| títol=The King's Indian for the Attacking Player
| editorial= [[Anova Books|Batsford]]
| isbn= 0805029362
| any=1993}}
Línia 205:
| isbn= 9780805026399}}
* {{ref-llibre
| autor= [[Joe Gallagher|Gallagher, Joe]]
| títol=The Samisch King's Indian
| editorial=Henry Holt
Línia 217:
| isbn= 9781857441185}}
* {{ref-llibre
| autor= [[Svetozar Gligorić|Gligorić, Svetozar]]
| any=2003
| títol=King's Indian Defence - Mar Del Plata Variation
| editorial= [[Anova Books|Batsford]]
| isbn= 978-0713487671}}
* {{ref-llibre
Línia 227:
| any=2004
| títol=Offbeat King's Indian
| editorial= [[Everyman Chess]]
| isbn= 9781857443615}}
* {{ref-llibre
| autor= [[Chris Ward (escaquista)|Ward, Chris]]
| any=2004
| títol=The Controversial Samisch King's Indian
| editorial= [[Anova Books|Batsford]]
| isbn= 9780713488722}}
* {{ref-llibre
| autor= [[Mikhail Golubev|Golubev, Mikhail]]
| títol=Understanding the King's Indian
| editorial= [[Gambit Publications]]
| any=2006
| isbn= 1-904600-31-X}}
Línia 245:
| títol=The Samisch King's Indian Uncovered
| any=2008
| editorial= [[Everyman Chess]]
| isbn= 1857445406}}
* {{ref-llibre
Línia 251:
| coautors=Djuric, Stefan; Pantaleoni, Claudio
| títol=Chess Opening Essentials, Vol. 3: Indian Defences
| editorial= [[New In Chess]]
| any=2009
| isbn= 978-90-5691-270-3}}
Línia 259:
| any=2009
| títol=The Classical King's Indian Uncovered
| editorial= [[Everyman Chess]]
| isbn= 1857445171}}
 
== Enllaços externs ==
* {{ref-web| url= http://www.chessib.com/kingsindsaemisch.html | editor=Chess Siberia |títol=''King's Indian Defence. Saemisch System''| consulta=11 de setembre de 2011}}
* {{ref-web| url= http://www.chessgames.com/perl/chessgame?gid=1023029/ |títol= Partida Vladímir Baguírov-Eduard Gufeld, Campionat de l'URSS de 1973 "La Mona Lisa" |llengua=anglès| editor=chessgames.com | consulta=11 de setembre de 2011}}