Kırşehir: diferència entre les revisions

'''Kırşehir''' (antiga '''Kirsheri''', ortografia antiga '''Kirshehir''') que vol dir "Vila de les Estepes" és una ciutat de [[Turquia]] capital de la [[província de Kırşehir]], i del districte de Kırşehir, a l'[[Anatòlia]] central, a la vora del riu Kiliç Özü afluent del [[Kizil Irmak]] (clàssic ''[[Halys]]''). Al cens del 2000 apareix amb 105.826 habitants la ciutat i 121.947 el districte, i al del 2008 amb 101.333 la ciutat i 118.412 el districte.<ref>[[Institut d'Estadística de Turquia]], consulta 20 de novembre de 2009</ref> El 1950 tenia 14.168 habitants. A 15 &nbsp;km de la vila hi ha un pont de 13 arcs construït per un visir seljúcida anomenat Izz al-Din Muhammad el 1248 i al costat un caravanserrall de 1268 construït per l'emir seljúcida de Kırşehir Nur al-Din Djabral ibn Baha al-Din Djada. També prop de la població hi ha algunes fonts termals.

La zona ja estava poblada en temps dels [[hitites]] quan la conca de Kırşehir era coneguda com a "[[Ahhiyuwa]]". Aquesta regió fou després la [[Capadòcia]]. La població hauria portat el nom de ''Parnassos'' o ''Mikissos'' però aquest suposat nom antic (''Macissos/Macissus'', també ''Mocissos/Mocissus'' i ''Mokissos'') és discutit, igual que el nom bizantí de [[Justiniàpolis]] que li hauria estat donat per haver estat reconstruïda per l'emperador [[Justinià I]] (527-565) i hauria conservat fins vers 1071 quan els turcs la van batejar "Ciutat de les Estepes" (o dels Prats). ''Şehr'' deriva del persa ''shahr'' (شهر) que vol dir ciutat.

Després (vers 1330, va passar a Eretna i va canviar algunes vegades de mans amb diversos emirs. [[Kaykubad I]] va ocupar el principat dels [[mangudjèquides]] i va concedir (com a compensació) Kırşehir a Malik Muzaffar ibn Bahram Shah Malik, conegut per Malik Ghazi, que hauria restaurat la madrassa que porta el seu nom, suposadament ja fundada el 1246. Altres construccions d'aquesta època ({{segle |XIII}}-XIV) són la madrassa de Nur al-Din Djabrail ibn Baba al-Din Djadja datada el 1272 (avui dia la gran mesquita de la ciutat), el Malik Ghazi Kümbedi, la Lale Djami (Mesquita de la Tulipa), la ''türbe'' del xeic Sülayman-i Turkomani, la ''türbe'' del poeta Ashik Paixà (mort el 3 de novembre de 1333), nét de Baba Ilyas, fundador de la confraria del babais i cap de la revolta dels dervixos de 1242<ref> derrotada a la plana de Maliyye, prop de Kırşehir</ref> i el santuari d'Akhi Ewran.

Fou ocupada finalment pel sultà [[Baiazet I]]. Quan aquest fou derrotat el juliol del [[1402]] a [[batalla d'Ankara]] per [[Tamerlà]], aquest la va cedir a l'[[Beylik de Karaman-oğlu|emir de Karaman]], però va canviar diverses vegades de mans abans de retornar als otomans definitivament. Al començament del {{segle |XVI}} pertanyia a l'emir de [[Dhu l-Kadr]] que fou incorporat de fet per [[Selim I]] el 1515 quan era governada per Shah Rokh, fill de l'emir de Dhu l-Kadr [[Ala al-Dawla Bozkurt]], i poc després era erigit en capçalera d'un [[sandjak]] dins de l'[[eyalat]] de Karaman.

{{ORDENA:Krsehir}} <!--ORDENA generat per bot-->