Diferència entre revisions de la pàgina «Çanakkale»

18 bytes afegits ,  fa 5 anys
m
Canvis menors, neteja, replaced: segle XVI → {{segle|XVI}} (2), segle XVII → {{segle|XVII}} , segle VII → {{segle|VII}} (2), segle VI → {{segle|VI}} , segle IV → {{segle|IV}}, segle III → {{segle AWB
m (Paucabot ha mogut Çanakkale (ciutat) a Çanakkale)
m (Canvis menors, neteja, replaced: segle XVI → {{segle|XVI}} (2), segle XVII → {{segle|XVII}} , segle VII → {{segle|VII}} (2), segle VI → {{segle|VI}} , segle IV → {{segle|IV}}, segle III → {{segle AWB)
 
== Història ==
[[Fitxer:Canakkale fortress.JPG|thumb|rightdreta|Fortalesa de Çanakkale a la nit]]
[[Fitxer:Canakkale fortress.jpg|thumb|rightdreta|Fortalesa de Çanakkale]]
 
Els primers habitants de la zona corresponen al [[Calcolític]], amb restes a la península de Biga (Bigha), datats fa uns sis mil anys (4000 aC); les excavacions semblen indicar que l'establiment més antic és el de la zona de Kumtepe. Un establiment a [[Kumkale]] (Kum Kale) estaria datada vers el 4000 aC i la primera Troia entre 3500 i 3000 aC.
Els eolis es van establir a la regió vers el 800 aC i van donar al territori el nom d'Eòlia (Aeolis); el país estava governat pels reis de [[Regne de Lídia|Lídia]] al segle VII aC i pels reis de [[Pèrsia]] al segle VI aC; al segle IV aC va passar als macedonis després de la victòria d'[[Alexandre el Gran]] al [[riu Grànic]] (turc Biga Çayı, llatí ''Granicus''). Va passar al [[regne de Pèrgam]] al segle III aC i després a [[Roma]].
 
Al {{segle |II}} va patir atacs dels gots. Al {{segle |VII}} els àrabs hi van arribar en el seu camí cap a [[Constantinoble]] i van creuar l'estret diverses vegades arribant a [[Sestos]], però la regió va tornar a mans dels bizantins quan els àrabs es van retirar. Vers el [[1300]] s'hi van establir els turcmans de [[Karasi]] (Karasioghullari) i l'emir [[Demirhan Bey]] va estendre el seu domini per la regió.
 
Karasi va ser incorporat als dominis otomans entre [[1335]] i [[1345]]. Els otomans van ocupar [[Gelibolu |Gal·lípoli]], a la costa europea, després del [[1354]], i encara que la croada d'Amadeu de Savoia va retornar la ciutat al domini bizantí el [[1366]], l'any següent ([[1367]]) fou ocupada definitivament pels otomans, però encara sota l'amenaça de les naus cristianes que el [[1399]] sota el mariscal Boucicaut van atacar als turcs a la vora de Constantinoble. [[Baiazet I]] (1389-1403) va establir fortificacions a la zona de l'estret, política continuada per [[Mehmet I]] (1413-1421) i [[Murat II]] (1421-1451); el [[1416]] els venecians van derrotar els otomans enfront de Gal·lipoli i el [[1444]] la flota veneciana i la del Papa van fer la campanya de [[Varda]], i van campar pels Dardanels. [[Mehmet II]] (1451-1481) va construir noves defenses als Dardanels, i en concret a Abydos els otomans van edificar ''Kale-i Sultaniye'' ([[Piri Reis]] l'anomena al seu ''Kitab-i Bahriyya'') que va rebre aquest nom perquè Mustafa, fill del sultà, va prendre part a la seva construcció. A la part asiàtica es va construir Kilid al-Bahr (moderna [[Kilitbahir]]). Aquestes dues fortaleses foren restaurades pel sultà [[Solimà I el Magnífic]] (1520-1566) el [[1551]].
 
Al {{segle |XVI}} la regió de l'estret fou inclosa al wilayat de Djazair-i Bahr-i Sefid, que era la província del gran almirall de la flota, el [[Kapudan Paixà]]. Al final del {{segle |XVI}} les fortificacions van començar a deteriorar-se i el manteniment es va aturar. Durant la guerra de [[Creta]] (1645-1669) es van fer algunes reparacions a corre-cuita (1658-1660) però completes, i es van construir les fortaleses de Kumkale (a la costa asiàtica) i Sedd al-Bahr (costat europeu). Al {{segle |XVII}} i XVIII la població no era de majoria musulmana, amb molts armenis, jueus i grecs. El [[1740]] es va establir una poteria i va acabar agafant el nom de ''Çanak kalesi'' (çanak vol dir "pot de terra cuita") mentre l'antic nom es va deixar d'utilitzar. La presència de la flota russa a la guerra de 1768-1774 va portar a la creació de noves fortaleses a la zona sota la direcció del baró de Tott i [[Selim II]] (1789-1807) encara va fer construir nous forts al final del seu regnat però el [[1807]] l'almirall anglès Sir John Duckworth va forçar el pas de l'estret amb certa facilitat. En els següents anys l'estatut dels Estrets va ser regulat per diversos tractats i la zona va ser oberta a la lliure navegació (igual que el [[Bòsfor]]).
 
El [[1860]] la ciutat va patir un greu incendi que es va repetir cinc anys després. Fins al [[1876]] fou part del wilayat de Djazair-i Bahr-i Sefid i llavors fou inclosa al sandjak de [[Bigha]]. El [[1912]] va ser en part destruïda per un terratrèmol, i el [[1915]] va patir un bombardeig naval dels aliats. Fou declarada capçalera de província amb el nom de Čanak kale (després, pel canvi ortogràfic, Çanakkale, Çanak kale o Çanak Kale). El [[1922]] s'hi van establir forces aliades franceses i britàniques però la república turca en va demanar l'evacuació; tot i l'oposició del primer ministre britànic [[David Lloyd George]] finalment els aliats es van retirar.
 
== Ciutats agermanades ==
* {{flagiconbandera|Alemanya}} [[Osnabrück]], [[Alemanya]]
* {{flagiconbandera|Itàlia}} [[Pomezia]], [[Itàlia]]
 
== Personatges il·lustres==
348.023

modificacions