Obre el menú principal

Canvis

13 bytes afegits ,  fa 3 anys
m
Canvis menors, neteja, replaced: de E → d'E, de U → d'U (4), segle XVIII → {{segle|XVIII}} AWB
|caption= Cap Severo i la seva família, 1899
|poptime= 10.385<ref>[http://www.census.gov/population/www/cen2000/briefs/phc-t18/index.html Cens d'amerindis per Estats]</ref>
|popplace= [[EUA]] ({{bandera|Arizona}} [[Arizona]], {{bandera|Utah}}, [[Utah]], {{bandera|Colorado}} [[Colorado]])
|rels= [[Native American Church]], [[Sun Dance]], religió tradicional tribal,<ref>[http://www.everyculture.com/North-America/Northern-Paiute-Religion-and-Expressive-Culture.html "Northern Paiute - Religion and Expressive Culture"]. ''Countries and Their Cultures.'' (consultat 8 Des 2009)</ref> [[Cristianisme]], [[Ghostdance]]
|langs= [[Paiute del Sud|Ute]], [[Anglès]]
|related= [[Paiute]] [[timbishes]], [[kawaiisus]])<ref>Pritzker, 230</ref>
}}
== Demografia ==
El 1881 eren uns 3.391, però baixaren a 2.1014 el 1909. El 1960 eren 1.550 a [[Utah]] i 958 a Colorado (un total de 2.508 indis). El 1970 uns 1.700 vivien a La Plata ([[Colorado]]) i 2.660 a Utah. Segons Asher, el 1980 eren uns 5.000, dels quals 2.500 encara parlaven la llengua. El 1990 eren uns 3.130 a Uintah & Ouray (Utah) i 2.400 a les reserves de Colorado.
Segons dades de la [[BIA]] el 1995, a l'Agència Uintah i Ouray hi havia 95 (105 al rol tribal) a Skull Valley, [[Arizona]], i 3.205 (3.158 al rol tribal) a la reserva d'Uintah & Ouray (Utah). A la de Southern Ute (Colorado) hi ha 1.411 (1.305 en el rol tribal) i a la de d'Ute Mountain (Colorado) hi ha 1.325 habitants.
Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia 10.385 utes als EUA.
==Llengua==
Adquiriren cavalls cap al 1650, gràcies a l'español Oñate (1597-1610), qui els va introduir a la zona. I sembla que formaren una confederació unida sota el cap Taiwi en temps històrics.
El 1700 ja eren una molèstia per als espanyols i més tard inquietud per als colons nord-americans. El 1776 foren visitats pel p. Francisco Atanasio Rodríguez i Silvestre Díaz de Escalante, franciscans de [[Monterrey]], que buscaven la ruta de [[Santa Fe (Nou Mèxic)|Santa Fe]] i [[Califòrnia]], i els descriviren com que vivien en petites famílies, no tenien cavalls, recol·lectors i similars als [[paiute]] del sud.
De fet, els utes de l'est aconseguiren cavalls en el {{segle |XVIII}}, i els de l'oest els robaren als mormons des del 1850.
[[Fitxer:Ute indians2 year 1878.jpg|thumb|250px|Indis ute el 1878]]
El 30 de desembre del 1849 signaren el primer pacte amb el govern, i 3 d'octubre del 1861 fou creada la reserva d'Uintah Valley, a la qual hi fou traslladada la banda Tabeguache el 7 d'octubre del 1863. Tot i així, els caps Wakara, Rtintic i Black Hawk s'enfrontaren als blancs i robaren cavalls i ramat entre el 1853 i el 1860. El 1840-50 els guerrers ute mataren Old Bill Williams, guia de Frémont.
[[Fitxer:Territori_Ute_1868.PNG|thumb|300 px|Territori ute el 1868]]
El 1882 fou oficialitzada la reserva Ute, però el 1888 podia tornar al domini públic. El 1897 es creà la reserva '''Uncompaghre''', amb 12.540 acres parcelats, mentre que l'abril del 1899 uns 523.879 acres dels utes, foren oberts als indis, i els 483.750 restants foren deixats a al reserva '''Winimuche'''. L'estiu del 1906 uns 400 utes meridionals abandonaren la reserva i marxaren cap a [[Reserva índia de Pine Ridge|Pine Ridge]], vora el South Fork, al Platte. Però foren setjats per la cavalleria i marxaren a Fort Mead ([[Dakota del Sud]]), on esperaren ordres del Departament Indi de Washington, qui el 1908 els obligà a tornar.
El 1915 tornaren a produir-se escaramuses per l'arribada del ferrocarril. El 1923 els nord-americans enverinaren el cabdill ute [[Posey]] amb farina perquè reclamava terres arrabassades.
 
El 1950 van rebre 31.650.000 $ dels EUA en concepte de terres preses il·legalment. Des del 1970 lluitaren pels drets d'aigua contra l’'''Utah Mining Co''', qui el 1980 els oferí 15 cts/per tona de [[carbó]] (quan el venen a 70 $/tona).
== Famosos ute ==
* [[R. Carlos Nakai]], flautista amerindi
* [[Ouray]], líder dels Uncompahgre
* [[Chipeta]], esposa d'Ouray i delegat ute en les negociacions amb el govern federal
* [[Joseph Rael]], (b. 1935), dansaire cerimonial i escriptor xamanista
* [[Raoul Trujillo]], dansaire, coreògraf i actor
* [[Guerra de Bluff|Polk]], cap Ute-Paiute
* [[Guerra de Posey|Posey]], cap Ute-Paiute
== Referències ==
{{referències}}
{{Amerindis Arizona}}
{{Amerindis Colorado}}
 
[[Categoria:Grups uto-asteques]]
[[Categoria:Cultura de Colorado]]
305.406

modificacions