Viquipèdia

Samba (música): diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Robot posa data a plantilles de manteniment
m Canvis menors, neteja, replaced: ex- → ex (2), de E → d'E (3), de A → d'A (3), de O → d'O, segle XIX → {{segle|XIX}} (2), segle XX → {{segle|XX}}, es va convertir en → va esdevenir, s'ha conver AWB
Línia 1:
{{2L|data=març de 2015}}
[[Fitxer:Samba in cold rain.jpg|thumb|350px|Desfilada de l'escola de samba Império do Papagaio al [[carnaval]] d'[[Hèlsinki]]. La samba és un ritme musical molt estès pel món.]]
La '''samba'''<ref group="n.">O en alguns llocs, el samba. Vegeu [http://buscon.rae.es/dpdI/SrvltGUIBusDPD?lema=samba samba], ''Diccionario panhispánico de dudas''</ref> és una de les formes musicals més populars del [[Brasil]];<ref name="sambadmpb">{{Citar ref |url= http://www.dicionariompb.com.br/verbete.asp?tabela=T_FORM_C&nome=Samba |títol =Verbete Samba - Dicionário Cravo Albin da Música Popular Brasileira }}</ref><ref name="sambacliquemusic">{{Citar ref |url= http://cliquemusic.uol.com.br/br/Generos/Generos.asp?Nu_Materia=26 |títol =Verbete Samba - Cliquemusic }}</ref><ref name="Enciclopédia da Música Brasileira - Erudita, Folclórica e Popular">MARCONDES, Marcos Antônio. ''Enciclopédia da música brasileira - erudita, folclórica e popular''. 3. ed. São Paulo: Arte Editora/Itaú Cultural/Publifolha, 1998 - ISBN 85-7161-031-2.</ref><ref name=ref_duplicada_1>Berenguer González, Ramón T. [http://soundclick.com/share?songid=6102742 "Aquarela do Brazil" Samba Mp3·] ISWC T-0425394804 ''Versión Autorizada por Sgae''</ref> la principal forma de música d'arrels [[Àfrica|africanes]] del [[Brasil]]. Les arrels de la samba es remunten a l'Àfrica, principalment Angola. El nom "samba" és, probablement, originari del nom [[Angola|angoleny]] "semba", un ritme religiós; el nom samba probablement ve d'aquesta centenària música d'estil ritual. No s'ha de confondre la samba amb la zamba, un estil musical de [[Riu de la Plata]] totalment diferent.
 
La samba probablement va sorgir a [[Estat de Bahia|Bahia]], on fins avui guarda tota una tocada i ritmes propis i, amb la transferència de gran quantitat d'esclaus per a les plantacions de cafè a l'estat de Rio, a aquest va guanyar nous contorns, instruments i història propis, de tal manera que, com un gènere musical, apunten el seu sorgiment al començament del [[{{segle |XX]]|s}}, a la ciutat de [[Rio de Janeiro]] (la capital brasilera d'aleshores). Molts investigadors apunten els ritmes del "maxixe", del "lundú" i de la "modinha" com a fonts que, sintetitzades, van originar aquest ritme. El terme "escola de samba" és originari d'aquest període de formació del gènere. El terme va ser adoptat per grans grups de "sambistas" en un intent de guanyar acceptació per al samba i per a les seves manifestacions artístiques; el "morro" era el terreny on la samba naixia i l'"escola" donava als músics un sentit de legitimitat i organització que permetia trencar amb les barreres socials.
 
El "samba-amaxixado" ''Pelo telefone'', de domini públic però registrat per Donga i Mauro Almeida, és considerat ''el primer enregistrament de samba'', encara que Bahiano i Ernesto Nazaré haguessin enregistrat per a la Casa Édison ja el [[1903]]. El seu gran èxit va portar el gènere més enllà dels "morros". Als [[dècada del 1930|anys trenta]], uns músics liderats per Ismael Silva van fundar, al veïnat del barri d'Estácio de Sá, la primera escola de samba, ''[[Deixa Falar]]''. Van transformar el gènere perquè s'adeqüés millor a la desfilada de [[carnaval]]. En aquella mateixa època, un personatge va ser molt important per a la popularització de la samba: Noel Rosa. Noel és responsable de la unió de la samba del morro amb el de l'asfalt. És considerat el primer [[cronista]] da música popular brasilera. Llavors, la [[ràdio]] va difondre la popularitat de la samba per tot el país i, amb el suport del president [[Getúlio Vargas]], la samba va guanyar ''status'' de "música oficial" del Brasil.<ref name="SAMBA-NACIONAL-PARANHOS">PARANHOS, Adalberto. "A invenção do Brasil como terra do samba: os sambistas e sua afirmação social". ''Revista História'' (São Paulo), vol. 22, núm. 1; UNESP 2003, pp. 81-113</ref><ref name="SAMBA-NACIONAL-NAPOLITANO-LATIN-MUSIC-REVIEW">NAPOLITANO, Marcos. Auxilio luxuoso: Samba simbolo nacional, geração Noel Rosa e indústria cultural. Latin American Music Review - Volume 25, Number 2, Fall/Winter 2004, pp. 259-263</ref> Als anys següents, la samba es va desenvolupar en diverses direccions, del "samba canção" a les bateries d'escoles de samba. Un dels nous estils va ser la "[[bossa nova]]", creada per membres de la [[classe mitjana]], entre ells [[João Gilberto]] i [[Antonio Carlos Jobim]].
Línia 14:
A [[Brasil]], es creu que la paraula samba és una corruptela de ''semb'' (melic), paraula d'origen africana i possiblement provinent d'[[Angola]] o el [[Congo (regió)|Congo]], d'on va arribar la majoria dels [[esclau]]s del Brasil. Un dels registres més antics de la paraula va aparèixer a la revista''El Carapuceiro'' de [[Pernambuco]], amb data de febrer de [[1838]], quan el pare Miguel Lopes Gamma de Sacramento va escriure en contra del que va anomenar la samba d'almocreve, és a dir, no en relació al futur gènere musical, sinó una espècie d'alegria (dansa teatre) dels negres popular en aquella època. Segons Hiram Araújo da Costa, des de fa segles el festival de danses dels esclaus a [[Estat de Bahia|Bahia]] s'anomena "samba".<ref name="sambadmpb" /><ref name="sambacliquemusic" />
 
A mitjans del [[{{segle |XIX]]|s}}, sota la paraula samba es configuren els diferents tipus de música dels esclaus africans, quan es fa per diferents tipus de ''[[batuque]]s'', però assumeix característiques pròpies a cada estat brasiler, no només per la diversitat de les tribus d'esclaus, sinó també per la peculiaritat de cada regió en la qual s'instal·laren els colons. Alguns d'aquests balls populars eren coneguts com a ''bate-baú'', ''samba-corrido'', ''samba-de-roda'', ''samba-de-Chave'' i ''samba-de-barravento'', a [[Estat de Bahia|Bahia]]; ''coco'', a [[Ceará]]; ''tambor-de-crioula'' o ''posi'', a [[Maranhão]]; ''trocada'', ''coco-de-parelha'', ''samba de coco'' i ''soco-travado'', a [[Pernambuco]]; ''bambelô'', a [[Rio Grande do Norte]]; ''partido alto'', ''miudinho'', ''jongo'' i ''caxambu'', a [[Rio de Janeiro]]; ''samba-lenço'', ''samba-rural'', ''tiririca'', ''miudinho'' i ''jongo'' a [[São Paulo]].<ref name="sambadmpb" />
 
==Faveles i Tías baianas ==
Des de la segona meitat del {{segle |XIX}}, com la població de negres i mestissos de Rio de Janeiro augmentà amb l'arribada de més individus provinents de diverses parts dedel Brasil, principalment en Badia, així com dels que lluitaren a la [[guerra de Canudos]], a finals de segle. També individus dels veïnatges de Morro da Conceição, Pedra do Sal, Praça Mauá, Praça Onze, Cidade Nova, Saúde i la Zona portuària. Aquests formen les comunitats pobres, els "barris marginals" i, més tard, el terme va passar a ser sinònim d'edificis irregulars de pobres. Aquestes comunitats serien l'escenari d'una part significativa de la cultura dels negres dedel Brasil, en particular pel que fa a [[candomblé]] i la samba ''amaxixat''. Entre els primers, destaca el músic i ballarí Hilário Jovino Ferreira –responsable de la fundació de diversos blocs d'afoxé i ranxos de [[carnaval]]– i les "Tías baianas", terme amb qu eren conegudes les esclaves descendents de Badia a finals del {{segle |XIX}}. Entre les "Tías baianas" més famoses, destaquen Tía Amelia (la mare de Donga), Tía Bebiana, Tía Mònica (mare de Pendengo i Carmen Xibuca), Tía Prisciliano (mare de João da Bahia), Tía Rosa Olé, Tía Sadat i Tía Veridiana (mare de Chico del Baiana). Potser la més coneguda d'elles va ser Hilaria Batista de Almeida, la Tía Ciata.<ref name="sambadmpb"/> Per tant, la samba i el gènere musical neixen a l'inici de segle a les caixes de "Tías Baianas", com un descendent de l'estil ''lundu'', acompanyades amb la pandereta, la placa, el ganivet i el palmell de la mà.<ref name="sambacliquemusic"/>
 
Hi ha algunes controvèrsies sobre la paraula samba-raiado, un dels primers nomenaments de la samba. Se sap que la samba-raiado es caracteritza pel so i l'accent interposat per les Tías baianas de les zones rurals de Badia a Rio de Janeiro. Segons João Baiana, la samba-raiado va ser igual a la ''chula raiada samba''. Pel sambista Caninha, aquest va ser el primer nom que havia sentit a casa de Tía Dada. Al mateix temps, és la samba-corrido, d'una línia musical més elaborada –però amb l'accent rural de Bahia–, i la samba-chula, amb la rima i la melodia més característiques de les zones urbanes de la '''samba carioca'''.
Línia 28:
Una altra peculiaritat de la samba de Bahia és una forma de competència que apareix en diferents balls; es tracta d'una controvèrsia entre els participants per veure qui fa millor les seves intervencions solistes. A més del ''ombligo'' (melic), comú en totes la samba, la de Bahia presenta tres passos bàsics: ''corta-a-joca'', ''separa-o-visgo'' i ''apanha-o-bago''. Existeix també un altre element coreogràfic, ballat per les dones: el ''miudinho'', que també va aparèixer a São Paulo, com la dansa que es ballava només en el centre de la roda. Els instruments de la samba de Bahia eren: la [[pandereta]], la [[guitarra]], el [[sonall]] i, de vegades, la [[castanyoles]] i el [[berimbau]].
 
A [[São Paulo]], a la zona rural, es podia ballar sense el tradicional ''ombligo''. Hi ha també altres variacions coreogràfiques, en les quequals els ballarins poden estar disponibles en les files del davant, els homes per una banda, les dones per l'altra. Els instruments de la samba paulista eren violes, la celosia i panderetes. Hi ha referències en aquest tipus de samba a Goiás, ja que allà es va mantenir l<nowiki>{{'</nowiki>}}''ombligo''. És possible que la importància de disposar de la roda, a Goiás, ha estat modificat per la influència de la colla o ''cateretê''. Segons l'historiador Luis dóna Câmara Cascudo, es pot observar la influència de la cultura de la ciutat.<ref name="Enciclopédia da Música Brasileira - Erudita, Folclórica e Popular">MARCONDES, Marcos Antônio. ''Enciclopédia da música brasileira - erudita, folclórica e popular''. 3. ed. São Paulo: Arte Editora/Itaú Cultural/Publifolha, 1998 - ISBN 85-7161-031-2.</ref>
 
== Els primers decennis del segle XX ==
Línia 42:
La propagació de l'especulació immobiliària a Rio de Janeiro ha format diversos turons i barriades, en les escenes urbanes de Rio, que seria el graner de nous talents musicals. Gairebé simultàniament, el "samba carioca" va néixer al centre de la ciutat que pujava les vessants dels turons i s'estén fora de la perifèria, fins al punt que, amb el temps, ser identificat informalment com samba de morro.
 
Al final de la dècada de 1920, va néixer la samba en el [[carnaval]] dels blocs en els districtes de d'Estácio de Sá i Osvaldo Cruz, i els turons de Mànega, Salgueiro i São Carlos, el que faria en les innovacions rítmiques samba que persisteixen fins al dia d'avui. Aquest grup, és posar en relleu la "Turma do Estácio", que encara es plantegen "Deixa Parlar", la primera escola de samba al Brasil.
 
Format per alguns compositors al barri de d'Estácio, incloent Alcebíades Barcellos (el Bide), Armando Marçal, Ismael Silva, Nilton Bastos i més els malandros-sambistes Baiaco, Brancura, Mà Edgar, Mà Rubem, la "Turma do Estácio" marca la història de la samba brasilera mitjançant la injecció de més ritme al gènere, que té suport dels nens de la classe mitjana, com l'ex-estudiantexestudiant de dret Ary Barroso i ex-alumneexalumne del medicina Noel Rosa.
 
Inicialment un ranxo carnavalesc, a continuació, un bloc de Carnaval i, finalment, una Escola de Samba, la "Deixa Parlar" va ser el primer a desfilar amb el so d'una orquestra formada per percussió surdo, tamborins i cuica, que es va unir a panderetes i sonalls. Aquest grup va ser anomenat "bateria" i es presta a la vigilància d'un tipus de samba que és molt diferent dels de Donga, Sinh i Pixinguinha. La samba a la moda de d'Estácio de Sá va signar ràpidament com la samba carioca per excelencia.6
 
La "Turma do Estácio" ha fet que el ritme de samba es procedeixi de manera que podrien anar acompanyades de desfilada de carnaval, per tant, distanciar-se dels progressos amaxixados de compositors com Sinh. A més, les seves rodes de samba van ser ateses pels compositors d'altres turons carioques, com Cartola, Carlos Cachaça, i després, Nélson Cavaquinho, Geraldo Pereira, Paulo dóna Portela, Alcides Malandros Històric, manaca, Noi Santana, Molequinho i Aniceto do Império Serrano. Acompanyada d'una pandereta, un bateria, una cuica i una sord, aquestes bambes van crear la propagació de samba-de-morro.5
Línia 53:
Cantat a les terrasses de les escoles de samba o en els anomenats pagodes - habituals reunions festives, regades de música, menjar i beguda - la samba de Partit Alt té el seu origen en el melic Àfrica i és la forma de la samba més proper a l'origen dels batuque d'Angola, el Congo i altres regions properes. El partit alt tendeix a ser dividit en dues parts: el cor i versos. Aquest cant és l'art de crear versos, en general, i de sobte es compon de peces de la tradició oral, i cantar en una línia melòdica o preexistents també improvisada, pràctica de diferents maneras.7 8
 
Juntament amb les escoles de samba, la samba-embolic es va convertir enesdevenir un dels símbols nacionals del Brasil. Inicialment, la samba-embolic no va ser embolic, però que va canviar quan l'Estat - més aviat l'Estat Novo de Getúlio Vargas - va prendre l'organització de desfilades i va obligar a la samba-embolic parlar de la història oficial del Brasil. 9 La lletra de la samba-embolic comp una història que serveix com una trama per al desenvolupament de la presentació de l'escola de samba. En general, la cançó és cantada per un home, sempre acompanyat d'una petita guitarra i els tambors de l'escola de samba, produint un so complex i textura densa, conegut com batucada.
 
Va començar a desenvolupar-se com el [[carnaval]] dels ranxos, escoles - inicialment amb Mangueira, Portela, Império Serrano, Salgueiro i, en les dècades següents, amb Beija-Flor, Imperatriz Leopoldinense i Mocidade Independent - fins cresc i dominar el Carnaval de Rio, transformant- en un gran negoci amb un fort impacte en el moviment turístic.
Línia 62:
[[Fitxer:Gangs all here trailer.jpg|thumb|180px|[[Carmen Miranda]] a la pel·lícula ''[[The Gang's All Here]]''. La cantant luso-brasilera va ajudar a divulgar la samba a nivell internacional.]]
 
Des de la dècada de 1930, la popularització de la ràdio al Brasil ajudat la samba a tot el país. L'emissió va ajudar a popularitzar la samba-canção i la samba-exaltação, sub-gèneres massa executius. La primera samba-canção va ser "Ai, Ioiô", el 1928, amb l'enregistrament de d'Aracy Corts. També conegut com a samba de semestre de l'any, la samba-canção s'ha convertit enesdevingut el pròxima dècada. Es tracta d'un ritme més lent de la música i hi havia un èmfasi en la melodia i, en general, de fàcil acceptació. Aquest aspecte va ser més tard la influència de ritmes estrangers, en primer lloc per fox trot i en la dècada de 1940, el bolero.
 
Si diversos dels temes a la samba de morro parlen de l'astúcia, el comportament femení, els barris de tuguris, la samba-canção canvia el focus a la part subjectiva de dolor i ingratidões, principalment pel sofriment òptic amor, i com a recordatori del tema bolero quan no assumint un to de queixa. Es va considerar un sub-gènere de classe mitjana per excel·lència. Més enllà de "Ai, Ioiô", alguns altres clàssics de la samba-canção fossin "Risque", "No Ranxo Fundo", "Copacabana" i "Ninguém Em Estima".
Línia 95:
També a la final de la dècada de 1950, ve la sambalanço, una branca de la popular bossa nova (que va ser més apreciat pels classe mitjana). També es van barrejar amb la samba i els ritmes d'Amèrica del Nord el jazz. La sambalanço va ser molt interpretada en els suburbis de les danses de dècades de 1960, 1970 i 1980.
 
Aquest estil dissenyat com artistes Bebeto, Bedeu, Escòcia 7, Djalma Ferreira, el somni, Dhema, Ed Lincoln i junts, Elza Soares, Grup Joni Mazza, Luis Antonio, Luis Bandeira, Luiz Wagner Miltinho, entre altres. Ja en {{segle |XXI}}, com ara grups Funk Com Li agrada i Clube do balanç han seguit a ballar i mantenir viu aquest sub-gènere.
 
== Dècada de 1960 ==
Línia 110:
== Dècada de 1970 i 1980 ==
 
A principis de la dècada de 1970, la samba de nou viure un període de revaloració, que els projectes cantants, ja que Alcione, Beth Carvalho i Clara Nunes - Els dos discs amb grans vendagens -, que cantant Robert Ribeiro i compositors João Nogueira, Nei Lopes i Wilson Moreira. La samba s'ha convertit enesdevingut molt córrer de nou a la ràdio, amb gran èmfasi en el seu costat d'alt - i el camp de parades d'èxit d'artistes com Martinho da Vila, Bezerra da Silva, Clara Nunes i Beth Carvalho.
 
Després d'un període d'oblit en què les ràdios estan dominats per la música disco i el rock Brasiler, samba consolidat la seva posició en el mercat fonogràfic en el decenni de 1980. Compositors de la nova generació urbana es va atrevir a noves combinacions, com a Sao Paulo Itamar Assumpção, que va incorporar el ritme de la samba funk i reggae en la seva tasca de caràcter experimental. Però va ser el començament de la dècada de 1980 que la samba brasilera reaparegut en l'escena amb un nou moviment, denominat pagoda. Amb les característiques plorar i una manera fàcil d'aplicació per als ballarins, la pagoda es divideix bàsicament en dues tendències. El primer és més connectat amb part alta, també anomenada la pagoda de zero, que va mantenir la línia de so i fortament influenciada per les generacions passades. La segona tendència, la més "popular", era conegut com a "pagoda-romàntica" i hi havia un gran recurs en la comunicació 1990's en endavant.
Línia 125:
Des del 2000, hi va haver alguns artistes que estan buscant tornar a les tradicions més populars de la samba. Van ser els casos de Marquinho d'Oswaldo Cruz, Teresa Cristina i el Grup Llavors, entre altres, que van contribuir a la revitalització de la regió de Lapa, en el Riu de Gener. A São Paulo, la samba es reprèn amb la tradició en els concerts SESC Pompéia i també per la tasca de diversos grups, inclòs el grup Quintet de Blanc i Negre que van desenvolupar l'esdeveniment "Pagoda de vela." Tot això va ajudar a atreure a molts artistes de Rio de Janeiro, mostra que, establerta la residència en barris de la capital, com Sant Mateu. El 2003 Marcelo D2 publica el seu ámbum A Procura dóna Batuda perfeito, que marca l'inici de la samba rap.
 
El 2004, el llavors ministre de la cultura Gilberto Gil presentat a la la [[Unesco]] l'aplicació de l'ofegament de la samba com a Patrimoni Cultural de la Humanitat en la categoria "béns intangibles", per Institut de Patrimoni Històric i Artístic Nacional. En any següent, la samba a la roda de Recôncavo Baiano va ser proclamat "Patrimoni de la Humanitat"per la UNESCO, la categoria de "Expressions orals i intangibles".<ref name="sambaunesco">{{citar web |url= http://www.brasilia.unesco.org/noticias/ultimas/sambaderoda |títol=Samba de roda baiano é proclamado Patrimônio da Humanidade pela UNESCO - Portal da [[Unesco]], [[28 de novembro]] de [[2005]] |autor= |obra= |data= }}</ref><ref name="FSPult90u55504">{{citar web |url= http://www1.folha.uol.com.br/folha/ilustrada/ult90u55504.shtml |títol=Unesco declara samba brasileiro obra-prima - [[Folha Online]], [[25 de novembro]] de [[2005]] |autor= |obra= |data= }}</ref>
 
== Subgèneres ==
Línia 164:
 
=== Samba reggae ===
És un estil de samba que va tenir origen a [[Estat de Bahia|Bahia]] l'any [[2000]]. Als vuitanta hi havia manifestacions culturals de cops llatins barrejats amb [[axé music]] i melodies semblants al [[reggae]], però això no va ser prou per a definir-ne l'estil. Pels voltants de 2000, grups com Gera Samba e Cidade Negra, a més de la famosa cantant [[Daniela Mercury]], van rescatar aquestes manifestacions. En aquell moment va sorgir el "samba reggae", que, per la seva banda, va evolucionar introduint-hi instruments comuns a músiques d'origen hispanoamericà i instruments de la samba com el pandero i el tambor, a més de la guitarra elèctrica en lloccomptes del "cavaquinho". El "samba reggae" és un samba essencialment de platja, que narra situacions de la vida dels seus autors (generalment negres) com a personatges de platja.
 
Artistes i grups famosos: Gera Samba, Cidade Negra, Margareth Menezes, Daniela Mercury, Armandinho, Inimigos da HP.
Línia 181:
== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
 
* [http://www.academiadosamba.com.br/memoriasamba/artigos/index.htm Material de consulta Academia do Samba]
 
{{1000 Arts}}
{{Autoritat}}
 
{{ORDENA:Samba}}
[[Categoria:Música del Brasil]]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Samba_(música)»