Samòsata: diferència entre les revisions

Al {{segle |VI}} vivia a Constantinoble sant Rabules que era nadiu de la ciutat (la seva festa se celebra el 19 de febrer); en aquest segle apareix a ''Notitia Episcopatum'' d'Antioquia com a metròpolis autocèfala.<ref>Echos d'Orient, X, 144 </ref> El [[625]] fou atacada i ocupada als perses per l'emperador [[Heracli]] junt amb [[Marash]]. El 639/640 fou conquerida per Iyad ibn Ghanm i sota domini àrab el seu nom fou '''Sumaysat'''. Els bizantins la van atacar el 856. Vers el 749 fou defensada pel cap omeia Ishak ibn Muslim al-Ukayli. El 785/786 es va fundar la nova ciutat d'al-Hadath i el govern abbàssida i va fer transportar a grups d'habitants de Samòsata. El [[858]] el cap paulicià, [[Karbeas]], amb ajut del emir de [[Melitene]], va [[batalla de Samòstata (858)|derrotar els bizantins]] davant de Samòsata. El 859 els bizantins tornaven a atacar la ciutat. Al sínode que va restaurar a Foci com a Patriarca de Constantinoble el 879, la seu de Samòsata apareix com a reunida amb la d'Amida.<ref> la darrera vegada que la seu d'Amida és esmentada sola és el 586, i la primera vegada que s'esmenta com seu d'Amida i Samòsata és el 879; no se sap quan foren reunides</ref> Va restar en mans del califat fins que el [[927]] fou conquerida pels bizantins<ref> aquesta ocupació i la de Kufa pels càrmates van forçar el retorn com a visir d'Alí ibn Issa ibn Dàüd ibn al-Jarrah </ref> que no la van conservar però la van ocupar finalment el 959 per part de Lleó, germà de l'emperador Nicèfor II, en l'ofensiva contra els hamdànides; sota l'imperi va esdevenir seu episcopal i residència del [[protospatari]] grec de les viles de l'Eufrates. El 1031 va servir de base per la conquesta d'Edessa pels bizantins.

En temps dels otomans va perdre la seva condició fronterera i va entrar en decadència acabant com un petit poble. Al final del {{segle |XIX}} V. Cuinet pensava que tenia uns 800 habitants. Els armenis foren exterminats abans del 1920 i la ciutat poblada per kurds.