Al-Hàssan al-Askarí: diferència entre les revisions

'''Abu-Muhàmmad al-Hàssan ibn Alí''' —en {{lang-ar|[[àrab]] '''أبو محمد الحسن بن علي'''}},  ''Abū Muḥammad al-Ḥasan ibn ʿAlī''— ([[Medina]] vers [[846]] - [[Samarra]], [[1 de gener]] de [[874]]), més conegut com ''' Al-Hàssan al-Askarí''' (en àrab '''{{lang|ar|الحسن العسكري}}''',  ''al-Ḥasan al-ʿAskarī''), fou l'onzè imam dels [[xiïtes duodecimans]], conegut també com a '''as-Sàmit''', '''al-Hadí''', '''az-Zakí''' i altres sobrenoms. El seu pare era [[Alí an-Naqí]], i la mare una ''[[Umm al-Walad|umm walad]]'' de nom Hudayth o Susan.

Segons la tradició Alí an-Naqí el va designar successor poc abans de morir a Samarra el [[868]] (el germà gran [[Abu-Jàfar Muhàmmad]] ja havia mort) però un altre germà, [[Jàfar ibn Alí]], es va oposar a la designació, i una part dels seguidors reconeixien només imam al fill premort(com l'imam amagat). Al ser proclamat fou empresonat pel [[califa]] [[Al-Mútamid (abbàssida)|al-MutamidMútamid]] (870-892) i va morir presoner l'[[1 de gener]] del [[874]] a Samarra; es va posar malalt el [[25 de desembre]] del [[873]] i tot i que el califa va enviar metges per curar-lo va morir. Els hereus dels seus béns immobles foren la mare i el germà Djafar. Durant el seu període grups extremistes (''gulat'') van realitzar activitats que ja havien començat sota el seu pare, principalment els [[Namiriya|Namiriyya]] (seguidors de [[Muhammad ibn Nusayr al-Namirí|Muhàmmad ibn Nussayr al-Namirí]]) a [[Kufa]]; els [[Ishakiya|Ishaqiyya]] (seguidors d'[[Ishaq ibn Muhàmmad Nakai al-Basrí]]) a [[Bàssora]], [[Bagdad]] i [[Madain]]; i els [[Hasakiya|Hassakiyya]] (seguidors d'[[Alí ibn Hasaka]]) a [[Qom]].