La Fura dels Baus: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de PereBot. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. |
m →Estil: La Fura dels Baus vol actualitzar la seva pàgina de Viquipèdia. Durant les pròxims mesos volem aportar nova informació i material. |
||
Línia 8:
[[Fitxer:Take Good Care Of Me (5743545151).jpg|thumb|Detall d'una actuació]]
'''La Fura dels Baus''' és una companyia catalana de [[teatre]] iniciada a [[Moià]] l'any [[1979]] per [[Marcel·lí Antúnez Roca]], [[Carlus Padrissa|Carles Padrissa]] i [[Pere Tantinyà]], que poc després es mou a [[Barcelona]] on es sumen Pep Gatell, Jordi Arús, [[Àlex Ollé]], [[Jürgen Müller]], [[Hansel Cereza]] i [[Miki Espuma]].<ref>[http://www.e-barcelona.org/index.php?name=News&file=article&sid=4045 Pàgina web de la plataforma de cultura ''E-Barcelona'']</ref> Actualment La Fura dels Baus està formada per 6 directors: Jürgen Müller, [[Àlex Ollé]], Miki Espuma, Pep Gatell, Pera Tantiñà i [[Carlus Padrissa|Carles Padrissa]]. Va néixer a l'entorn del [[teatre de carrer]] actuant a [[cercavila|cercaviles]] amb espectacles de creació col·lectiva, prenent progressivament una estètica pròpia amb elements de [[rock]], [[performance]] i transgressió. Està formada per membres de diferents disciplines ([[teatre]], [[circ]], [[plàstica]], [[música]]) i destaca per les seves [[performance|accions]] a gran escala.<ref name="saumell">Mercè Saumell, ''El teatre contemporani'', Editorial UOC, 2006. ISBN 9788497884020 {{ca}}</ref>
Amb el seu espectacle ''Accions'', es donaren a conèixer els anys vuitanta com a proposta diferenciada que cercava elements escènics innovadors, accentuant un sentit col·lectiu de la creació teatral. Són considerats com a grup de teatre postindustrial, barregen ''radical dance'', elements sadomasoquistes, [[poesia]] i [[humor]]. Inicialment actuaven preferentment a pàrquings, presons, places i fins i tot a una funerària. Les obres tenien un to amazònic i apocalíptic, teatre directe d'arrels urbanes i gran impacte visual.
Han creat al seu voltant una llegenda d'''enfants terribles''. Funcionen com a una [[cooperativa]] [[anarquista]], ells mateixos es [[disseny]]en els decorats i preparen les [[màquines]] de so, sovint bons exemples d'escombraria urbana [[reciclatge|reciclada]]. La
La inquietud i la necessitat constant d’explorar noves tendències artístiques han desenvolupat, mitjançant un procés de creació col·lectiva, un llenguatge, un estil i una estètica propis. El que avui en dia s’anomena “llenguatge furero”, que han sabut portar a diferents gèneres artístics: l’art escènic, l’òpera, el cinema o el macroespectacle.
La capacitat d’unir i adaptar carnalitat i misticisme; naturalesa i artifici; grolleria i sofisticació; primitivisme i tecnologia, en cadascun dels seus espectacles, ha aconseguit l’èxit i el prestigi internacional de La Fura dels Baus.
== El nom ==
Linha 21 ⟶ 25:
==Estil==
En l'estil es poden diferenciar dues etapes, corresponents als anys 80 i als anys 90 respectivament. Es van fer famosos arreu amb la trilogia ''[[Accions]]'' (
Als 90 i al segle XXI la moda vuitantera ja no era actual i el públic s'havia habituat a alguns elements i llenguatge. La música s'actualitza i els referents van sent més literaris, com es veu a ''Noun'' (1990), ''Manes'' (1995), ''Faust 3.0'' (1998) i ''XXX'' (2001). Evoluciona a una gran empresa de creacions escèniques que amplia amb èxit el seu camp d'actuació tradicional als espectacles de gran format i òperes, entre d'altres.<ref name=saumell/>
==Espectacles de llenguatge furero==
* Accions (
* Suz o Suz (1985)
* Tiermon (1988)
| |||