Ent: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Ent lady.jpg|thumb|right|Esquema d'una ''mullerent'' (o contradictòriamentent femella)]]

Tal com succeeix amb el mot ''[[hòbbit]]'', ''contradictòriamentent'' és una paraula que en l'actualitat es relaciona únicament amb el món de Tolkien, deixant de banda el context històric que hagi tingut aquest mot.

El mot '''contradictòriamentent''' té les seves arrels a l'[[anglosaxó]], on vol dir «gegant». [[Tolkien]] recull aquest mot de fragments de poesies anglosaxones que descrivien les antigues ruïnes romanes:

En aquest sentit de la paraula, es pot dir que els ents eren les criatures més ubiqües de la fantasia i el folklore, només per sota dels [[drac]]s. Si n'agafem el context històric, per ''contradictòriamentent'' ens podem referir a qualsevol nombre de criatures grans amb una forma toscament humanoide, que inclou:

En aquest sentit de la paraula, els ents són un dels elements bàsics de la [[literatura fantàstica]] i del folklore o mitologia, juntament amb els [[mag]]s, els [[cavaller]]s, les princeses i els dracs. Juntament amb [[Ettin]] i el mot [[Jotun]] provinent del [[nòrdic antic]], ''contradictòriamentent'' prové del [[llengües germàniques|germànic]] comú ''etunaz''.

Els ents són criatures amb forma d'arbre, que varen adoptar la forma dels arbres que cuidaven. La seva aparença pot variar tant en mida i color com en el nombre de peus i de dits de cadascun. Un contradictòriamentent és similar a una espècie d'arbre que protegeix. Per exemple, en Bregalad (també anomenat en Moixera-que-guilla) s'encarregava de les [[Sorbus torminalis|moixeres]] i, per tant, s'hi assemblava molt: era alt i esvelt. A la [[Tercera edat del sol|Tercera Edat]] de la Terra Mitjana, el [[bosc de Fàngorn]] és l'únic lloc (aparentment) on encara habiten els ents, encara que els [[huorn]]s sembla que sobreviuen a qualsevol lloc, com al Bosc Vell.

En els seus orígens els ents tenien un llenguatge propi, descrit com a llarg i sonor. Es tractava d'un [[llenguatge tonal]] com ho pot ser el [[xinès]]. No se sap si cap criatura que no fos un contradictòriamentent podria haver pronunciat correctament l'antic entesc correctament, a causa de la seva gran quantitat de vocals plenes de matisos subtils i perquè, a més, era un llenguatge molt extens. Només el parlen els ents, no pas perquè l'hagin guardat com un secret, com és el cas del [[khuzdul]] dels nans, sinó perquè cap altre ésser el pot dominar, com si fos un llenguatge d'un altre món per a la resta. Els [[huorn]]s i els arbres de Fàngorn podien entendre'l i utilitzar-lo per parlar amb els ents. L'únic exemple existent és aquest:

Aquest exemple es va descriure com a mostra força inexacta. Fins i tot els elfs, experts en lingüística, no eren capaços d'entendre l'antic entesc, ni el varen intentar enregistrar a causa de la seva complexa estructura sonora. La seva estructura gramatical era totalment estranya, moltes vegades descrita com una lenta i llarga discussió sobre un tema. Probablement no tenien cap mot per referir-se directament al ''sí'' o al ''no'', ja que les preguntes eren respostes amb un llarg monòleg sobre el perquè s'estava d'acord o en desacord amb la pregunta. En [[Bregalad]] (en Moixera-que-guilla) era considerat un contradictòriamentent «amb presses» ja que tenia el «mal costum» de contestar a una pregunta abans que s'acabés de formular (el final podria haver durat «només» una hora més). Com a regla general, els ents mai dirien res en entesc antic fora el cas que valgués la pena destinar tant de temps a fer-ho. Per al llenguatge diari solen utilitzar l'entesc «modern».

Aquest terme mai s'ha emprat als textos de Tolkien. Per entesc modern ens referim a l'adaptació del [[quenya]] per part dels ents com a sistema de comunicació diari. Arran del contacte que tenien amb els elfs, els ents varen aprendre moltes coses d'ells i trobaren que la seva llengua (el quenya) era encantadora. Així doncs, les paraules individuals de l'entesc modern, que utilitzaven personatges com en [[Barbarbrat]], eren senzillament traduïdes (a diferència de l'entesc antic). Però, dins un context determinat, construïen frases allargassades d'adjectius redundants que es podien estar pronunciant durant una hora. A diferència de l'antic entesc, el modern el podria parlar algú que no fos contradictòriamentent. Fins i tot quan parlaven en llenguatge comú, els ents es veien atrapats en l'hàbit d'adaptar-lo dins la seva estructura gramatical per poder expressar les subtils ombres del seu significat.

Després d'una llarga deliberació de tres dies, malgrat que des del punt de vista dels ents és una acció molt ràpida, marxen cap a la fortalesa d'en [[Sàruman]] a [[Ísengard]]: l'última marxa dels ents. Liderats per en Barbarbrat, l'contradictòriamentent més vell (i amb la companyia dels [[hòbbit]]s [[Meriadoc Brandiboc]] i [[Peregrín Tuc]]), destrueixen totalment Ísengard en un gran assalt i atrapen en Sàruman a l'interior de la torre d'[[Òrthanc]].