Sper: diferència entre les revisions

Pel tractat del [[387]] entre l'[[Imperi Romà d'Orient]] i els perses [[sassànides]], la part occidental d'Armènia va quedar dins l'imperi en una frontera que anava entre [[Karin]] i Niphrkert-Mdzpin ([[Nisibin]]). Al seu torn l'Armènia occidental estava dividida en la part nord, capital Karin, anomenada Armènia Interior, que era part de l'Imperi des de l'annexió formal el [[391]], mentre la part sud comprenia cinc estats feudals semi-autonoms. Sper quedava dins la primera zona, al nord de Karin, sense que es pugui determinar amb certessa si ja hi tenien possessions els [[Bagratuni]] que eren una família important del regne tot i que les seves funcions hereditàries de ''thagadir'' (posa corones, el dignatari que posava la corona al cap del nou rei quan era consagrat) s'exercia a l'Armènia persa, i l'altra funció, ''[[aspet]]'' o cap de la cavalleria, era general del regne. En tot cas el càrrec de thagadir fou abolit el 428 quan es va suprimir la monarquia a Persarmènia. La situació social va variar poc, fora del temps de l'emperador [[Zenó]] (474-491) quan els prínceps feudals van donar suport a la revolta contra ell. El [[528]] [[Justinià I]] va fer les primeres reformes i la ''Armenia Interior'' (''Armenia Minor'' fou agrupada amb les altres zones (''Prima'' i ''Secunda'') i amb el [[Regió del Pont|Pont]] per formar una zona militar única. Els regiments armenis van passar a formar part de les divisions imperials; les funcions militars dels governadors grecs i dels [[nakharars]] armenis foren abolides. El [[532]] es va signar la pau amb Pèrsia i les reformes van continuar: L'antiga Armènia Interior i l'Armènia Menor (''Armenia Minor'') van formar una província dividida en quatre unitats: ''Prima, Secunda, Tertia'' i ''Quarta''; el 536 moltes lleis i costums armènies foren liquidades, es va establir el dret d'herència de les dones a les propietats (amb l'objectiu de dividir els dominis dels ''[[nakharar]]s'' armenis i limitar els drets hereditaris dins els dominis privats). No hi ha dubte que els bagràtides ja tenien possessions importants a la zona en aquell temps si bé el seu centre d'activitat era la [[Persarmènia]].

Les restriccions a l'autoritat dels ''nakharars'' i l'increment de les taxes va provocar les primeres revoltes. Al districte de Karin hi dominava la darrera descendència dels [[Arshakuni]], descendents segurament dels [[arsàcides]], entre els quals Hovhan i el seu fill Artavan eren els més destacats. Tenien de veïns als Bagratuni de Sper i als Mamikonian de [[Taiq]]. Aquests tres ''nakharars'' van combinar forces per fomentar revoltes (537-539). El moviment es va iniciar a Sper amb l'assassinat del príncep Hamazasp Bagratuni de Sper pel procònsol bizantí; les tres famílies van massacrar a tots els soldats grecs de l'Armènia Occidental i van expulsar tots els bizantins de la regió; però l'exèrcit bizantí es va presentar amb moltes forces i va sufocar la revolta; molts ''nakharars'' armenis foren executats o exiliats; el càstig imperial fou tanttan dur que els caps armenis ja no van recuperar el poder militar en aquell territori. El [[591]] a més a més el poder bizantí es va estendre notablement a l'est quan el nou rei persa, imposat pels bizantins, li va cedir la major part de l'antiga [[Persarmènia]], i encara que al cap de pocs anys els perses la van reconquerir, el 628 la pau assignava la major part d'Armènia a Bizanci. En aquests anys el segon fill de la família té dret a una part de l'herència i les senyories comencen a fraccionar-se.

Ashot o [[Aixot de Sper]] va morir a una data no coneguda però anterior al [[850]] quan ja s'esmenta com a príncep al seu fill Galabar Ishkhanik (o Grigor Ishkhanik) que al contrari que el seu pare va fer la guerra als bizantins. Tenia a l'oest a l'emirat de [[Melitene]] i la regió de [[Tefrícia]] (Tephrike) sota un govern Paulicià (és a dir de la secta [[Paulicians]]), que eren aliats seus i feien la guerra a Bizanci. Grigor, veient ocupats als bizantins, va considerar possible atacar als grecs de la regió sota el seu control per expropiar-los dels seus béns i ramats, el que va poder fer amb l'ajut de Gurgen [[Ardzruni]], fill d'Abubeldj que s'havia refugiat allí després de la incursió de [[Bogha al-Khabir|Bogha el Vell]] ''[[ostikan]]'' d'[[Armènia]] al [[Vaspurakan]] (abans d'arribar a Sper va passar buscant refugi pel principat dels [[Mamikonian]] de [[Bagrevand]] però els Mamikonian foren ràpidament massacrats pels musulmans). Galabar, per les confiscacions fetes a la població grega, es va enfrontar amb els bizantins, als que en la lluita va arrabassar la fortalesa de Aramaniak (prop de l'actual [[Bayburt]]). Les forces reduïdes que hi va enviar Bogha foren rebutjades per Galabar amb l'ajut de Gurgen, però Galabar, per por de ser atacat per dos costats, va fer la pau amb els bizantins als quequals va tornar Aramaniak.