Periquito comú: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 88.14.225.53. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. |
|||
Línia 1:
{{vegeu (des)|l'ocell}}
{{Taxocaixa ocell
|
| name = Periquito
| status = LC
| status_ref = <ref>{{IUCN2006|assessors=BirdLife International|year=2004|id=47988|títol=Melopsittacus undulatus|consulta=11 de maig del 2006}} L'entrada de la base de dades inclou una justificació de per què aquesta espècie és de risc mínim </ref>
| image = Melopsittacus undulatus Revivim 4.jpg
| image_width = 240px
| image_caption = Periquitos en una gàbia.
| regnum = [[Animalia]]
| phylum = [[Chordata]]
| classis = [[Aus]]
| ordo = [[Psittaciformes]]
| familia = [[Psittacidae]]
| subfamilia = [[Platycercinae]]
| tribus = '''Melopsittacini'''
| genus = '''Melopsittacus'''
| genus_authority = [[John Gould|Gould]], 1840
| species = '''M. undulatus'''
| binomial = ''Melopsittacus undulatus''
| binomial_authority = ([[George Shaw|Shaw]], [[1805]])
}}
[[Fitxer:Melopsittacus undulatus flock 0.jpg|thumbnail]]
El '''periquito'''<ref>[http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=Periquito Entrada ''periquito'' al DIEC]</ref> (''Melopsittacus undulatus'') és un [[ocell]] d'origen [[Austràlia|australià]] d'uns 22 [[Centímetre|cm]] de llargada i en estat salvatge és generalment de color [[verd]].
És l'única espècie del gènere [[Melopsittacus]], per tant no se'n coneixen hibridacions. No obstant això, actualment existeixen dos tipus de la mateixa espècie: els anomenats '''comuns''' de mida més petita i els '''anglesos''' criats normalment per a l'exposició o concursos, de mida més gran, forma condicionada i criats basant-se en un estàndard de bellesa o [[selecció artificial]]. Actualment n'hi ha moltes varietats de colors degut a la cria en captivitat i la importació de les primeres parelles a Europa per a la seva cria i venda.
A més, es considera un dels animals de companyia més venuts degut al seu baix cost i la seva resistència.
Als Països Catalans només s'han observat exemplars aïllats en llibertat, escapats de la captivitat, que no solen ser viables; no es té constància d'aclimatació i cria en llibertat a les nostres terres.<ref>[http://www.sioc.cat/fitxa.php?sci=0&sp=MELUND Fitxa de Periquito al SIOC] Rev. 11/04/2013</ref>
== Costums ==
El periquito en estat natural viu en grup i fa els nius als eucaliptus, i va i ve depenent de la maduresa de les llavors. En estat salvatge, el periquito només presenta la coloració verda, a partir d'aquesta s'han anat creant altres colors.
Són ocells perfectament aclimatats a la vida en captivitat. Per això es venen i compren per tenir-los a casa dins una gàbia.
El periquito és un animal molt sociable i necessita estar amb companyia d'altres periquitos.
Solen viure uns dotze anys o més, encara que dependrà de si estan malalts, ferits, han criat o coses per l'estil.
S'alimenten bàsicament d'escaiola i mill. També els agrada molt l'enciam o la fruita com la síndria o la poma.
Quan estan a gust, es pot observar que es netegen les plomes amb el bec posant cada ploma al seu lloc.
Quan estan feliços i contents solen amagar una poteta i s'inflarà una mica.
Són animals bastant territorials, si veuen un intrús el piquen fins que se'n va.
Normalment estan piulant i refilant tot el dia.
Es podria dir que el periquito és el [[lloro]] més petit que existeix i, com a tal, hom li atribueix la capacitat d'un aprenentatge ràpid i la virtut de repetir sons, com es demostra en molts casos.
Són aficionats als banys.
== Descripció ==
El periquito mesura una mitjana de 18 cm del cap a la punta de la cua, i pesa al voltant de 35 g. La varietat silvestre té les parts inferiors de color verd clar llis, amb el cap groc amb un característic llistat negre en la seva part posterior, igual que la resta de les parts superiors del cos i ales, encara que amb fons verd groguenc. En canvi la seva gola i davant són de color groc llis, amb una petita taca morada a la galta i 3 motes negres emmarcant cada lateral de base de la gola. La seva cua és de color cobalt amb taques grogues al centre de les plomes laterals. Les plomes de vol de les ales són negres i verdoses, i els seus cobertores negres amb vores grogues, i tenen taques grogues al centre que només es veuen quan despleguen les ales. Posseeix el bec molt corbat cap avall de color gris verdós, i potes grises blavoses zigodàctils, amb dos dits cap endavant i dos cap enrere, que els facilita enfilar pels arbres i alimentar-se de llavors.
[[Fitxer:Periquito.JPG|thumb|240px|esquerra|Periquito.]]
Els periquitos silvestres en el seu hàbitat natural d'[[Austràlia]] són notablement més petits que els que es troben en captivitat. A més els criadors d'aquesta espècie han aconseguit multitud de colors i capes de periquitos (ex: blau, gris, gris-blau, propis, violeta, blanc, groc, groc-blau) encara que la majoria dels que es troben a les botigues de mascotes són blaus, verds i grocs. Com en la majoria d'espècies de lloros el plomatge del periquito és fluorescent sota la llum ultraviolada. Aquest fenomen possiblement està relacionat amb el seguici i la selecció de parella. Com moltes aus els periquitos tenen visió tetracromia, encara que perquè funcionin les quatre classes de cons simultàniament es necessita la presència de tot l'espectre de la llum solar. L'espectre ultraviolada fa brillar les seves plomes el que ajuda a atreure a les parelles. Les motes de la seva gola reflecteixen la llum ultraviolada i podrien usar-se per distingir individualment a cada periquito.{{-}}
=== Determinació de sexes i edats ===
Per diferenciar si un periquito és mascle o femella la clau és la cera (part superior del bec al voltant de les narius). Els mascles adults la tenen completament blau. Algunes femelles adultes la tenen de color variable depenent del seu estat de zel: de blanc a color crema fora de l'època de reproducció, i marró quan està en zel, mentre que d'altres sempre la tenen blanca o blanquinosa. Els immadurs d'ambdós sexes la tenen rosada, generalment rosa violaci en els mascles joves. Al mes de vida les cries surten del niu amb la cera rosa. Durant les setmanes següents, a les femelles se'ls va tornant blanc i als mascles blau (excepte en algunes varietats, com els albins, lutinos o piadosos recessius, els mascles la mantenen de rosada o morada tota la seva vida. Als exemplars joves es pot determinar el sexe així als 3 mesos de nascuts sense marge d'error.
| |||