Caravaca de la Cruz: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Faltes de sintaxi, de gramàtica i arrejaments d'estructura
Línia 22:
Els primers assentaments situats a l'actual ciutat, daten d'entre els anys 2.400 i 1.950 abans de Crist, com van posar de manifest els estudis portats a terme per arqueòlegs de la [[Universitat de Múrcia]] i de la Direcció general de Belles arts de la Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia, que van concloure que al costat de l'actual nucli urbà ''caravaqueño'' hi ha un jaciment [[calcolític]] de 1.300 esquelets, restes de 50 gossos i diversos objectes. Es considera el major jaciment prehistòric de la Península, i un dels majors d'Europa.4
 
D’etapes més recents són destacables altres restes arqueològiques que es poden trobar al municipi, com les situadesssituades a la pedania de l'Encarnació, on es troba, a la part alta d’un turó, el santuari del mateix nom. Santuari construït sobre les restes d’un temple romà del que se'n pot apreciar l'estructura.5
 
A partir de l’Edat Mitjana el nucli urbà de Caravaca es va convertir en un encreuament de camins, gràcies a la seva situació estratègica entre el Regne de Granada i el castellà Regne de Múrcia, així com per la proximitat de la Corona d’Aragó. La capitulació de la ''taifa'' de Múrcia mitjançant el [[Tractat d'Alcaraz]], durant l'any 1243, va consolidar el domini de la Corona de Castella i va convertir a Caravaca en un enclavament fronterer cristià que enfrontava l'Al-Àndalus. El que va aconseguir que després de la [[revolta mudèjar]], de 1264, la seva fortalesa s’encomanés a l’Ordre del Tremp, fins a 1312 que va ser reemplaçada per l’[[Orde de Santiago|Ordre de Santiago]], després d’uns anys en que va ser ''realengo''. Sota el domini dels ''santiaguistes'' Caravaca es va convertir en capçalera d’una àmplia jurisdicció que anava de Ricote fins a Yeste.