Ona gravitacional: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Kippelboy ha mogut Ona gravitatòria a Ona gravitacional sobre una redirecció: nom correcte segons IEC
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{Actualitat}}[[Fitxer:wavy.gif|upright=1.0|thumb|Representació de l'ona gravitatòriagravitacional generada per dues [[estrelles de neutrons]] en [[òrbita]] recíproca.]]
En [[física]], les '''ones gravitatòriesgravitacionals''' són [[oscil·lacions]] de la curvatura de l'[[espaitemps]]. [[Albert Einstein]] en predigué l'existència el 1916 basant-se en la seva teoria de la [[relativitat general]].<ref>A. Einstein, 1918, ''[http://echo.mpiwg-berlin.mpg.de/MPIWG:8HSP60BU Über Gravitationswellen]'', ''Sitzungsberichte der [[Acadèmia Prussiana de les Ciències|Preußischen Akademie der Wissenschaften]]'', Berlin (Math. Phys.) p. 154-167 {{de}}</ref> Les [[ones electromagnètiques]] (pertorbacions dels camps elèctric i magnètic) són produïdes per partícules amb càrrega accelerades. D'igual manera, les ones gravitatòries són produïdes per masses accelerades.<ref>Michele Maggiore, ''Gravitational Waves -- Volume 1: Theory and Experiments'', Oxford Univ. Press, 2007 {{en}}</ref> La producció eficaç d'ones gravitatòries requereix masses i acceleracions molt importants. Així doncs, les fonts d'ones gravitatòries són principalment sistemes astrofísics amb objectes massius i molt densos, com ara les [[estrelles de neutrons]] o els [[forats negres]], que poden suportar acceleracions d'aquesta magnitud.
 
El descobriment<ref>{{ref-publicació|nom1 = R. A.|cognom1 = Hulse|nom2 = J. H.|cognom2 = Taylor|títol = Discovery of a pulsar in a binary system|publicació = The Astrophysical Journal Letters|volum = 195|data = 1 gener 1975|issn = 0004-637X|doi = 10.1086/181708|url = http://adsabs.harvard.edu/abs/1975ApJ...195L..51H|consulta = 12 novembre 2015 | llengua = anglès |pàgines = L51-L53}}</ref> del [[púlsar binari]] [[PSR B1913+16]] per [[Russell Alan Hulse|Russell Hulse]] i [[Joseph Hooton Taylor Taylor]] i l'observació<ref>{{ref-publicació|nom1 = J. H.|cognom1 = Taylor|nom2 = J. M.|cognom2 = Weisberg|títol = A new test of general relativity - Gravitational radiation and the binary pulsar PSR 1913+16|publicació = The Astrophysical Journal|volum = 253|data = 1 febrer 1982|issn = 0004-637X|doi = 10.1086/159690|url = http://adsabs.harvard.edu/abs/1982ApJ...253..908T|consulta = 12 novembre 2015 | llengua = anglès |pàgines = 908-920}}</ref> que el seu [[període orbital]] minva precisament com ho prediu la teoria de la relativitat general si es considera que aquest sistema perd la seva energia per emissió gravitatòria, proporcionà la primera demostració (indirecta) de l'existència de les ones gravitatòries. Aquests dos investigadors estatunidencs reberen el [[Premi Nobel de Física]] el 1993 per aquest descobriment.