Escòcia: diferència entre les revisions

No obstant això, certs processos culturals i econòmics iniciats al [[segle XII]] van fer que durant la [[baixa edat mitjana]] Escòcia es transformés. El principal impuls per a aquesta transformació es va produir durant el regnat de [[David I d'Escòcia]], que va iniciar el que es coneix com la ''[[revolució davidiana|]]''revolució davidiana'']]. Aquesta és l'època en què s'introdueix el [[feudalisme]] a Escòcia, es reorganitzen les formes de govern i es funden les primeres ciutats i pobles amb [[furs]] propis (els anomenats ''burghs''). Aquestes institucions, així com la immigració de [[cavaller]]s i de [[clergat]] [[França|francesos]] i anglofrancesos, van facilitar un procés d'"osmosi cultural", durant el qual els territoris meridionals i costaners del regne d'Alba es van convertir en angloparlants, com ja ho eren moltes de les terres tot just conquerides al sud; la resta del regne, en canvi, va seguir conservant la llengua [[gaèlic escocès|gaèlica]].<ref>{{ref-llibre |cognom=Withers|nom=Charles, W.J.|títol=Gaelic in Scotland, 1698–1981|editorial=John Donald| lloc=Edinburgh |any=1984| pàgines=16–41 |isbn=9780859760973 }}</ref><ref name=Barrow/><ref>{{ref-web|url=http://www.bord-na-gaidhlig.org.uk/about-gaelic/history.html |editor= Bòrd na Gàidhlig |autor=Thomas Owen Clancy |títol=Gaelic Scotland: a brief history |consulta=21-09-2007 }}</ref>

La mort d'[[Alexandre III d'Escòcia|Alexandre III]] el [[1286]], seguida per la de la seva néta [[Margarida I d'Escòcia|Margarida I]], va trencar la línia successòria de la dinastia regnant. Això va portar a la intervenció d'[[Eduard I d'Anglaterra]], que va posar al tron el seu protegit [[Joan de Balliol]]. Quan la seva relació es va deteriorar, es va produir un intent de conquesta per part del [[Regne d'Anglaterra]], que va ser rebutjat per [[William Wallace]] (''Braveheart'') en les [[guerres d'independència d'Escòcia]]. Per la seva banda, [[Robert I d'Escòcia|Robert Bruce]], comte de [[Carrick|Carrick,]], es va proclamar rei d'Escòcia amb el nom de ''Robert I d'Escòcia''. La guerra amb [[Anglaterra]] va durar diverses dècades, i la guerra civil entre els partidaris de la dinastia de Robert Bruce (que assegurava ser descendent de [[David I d'Escòcia|David I]]) i els partidaris dels Balliol, recolzats per [[Anglaterra]], va durar fins a inicis del [[segle XIV]]. Malgrat que la dinastia Bruce va ser la vencedora, l'absència de descendents de [[David II d'Escòcia|David II]] va permetre al seu nebot, [[Robert II d'Escòcia|Robert II]], ascendir al tron i situar-hi la [[dinastia Estuard]].<ref name=Barrow>{{ref-llibre|enllaçautor=G.W.S. Barrow| cognom=Barrow| nom=Geoffrey, W.S. |títol=Robert Bruce & the Community of the Realm of Scotland|edició=4a ed.|editorial=Edinburgh University Press|any=2005|isbn=0748620222 }}</ref><ref name=Grant>{{ref-llibre |nom=Alexander |cognom=Grant|títol=Independence and Nationhood: Scotland, 1306–1469|edició=New Ed edition |data=1991-06-06 |anyarxiu=1984 |editorial=Edinburgh University Press|pàgines=3–57|isbn=978-0748602735}}</ref>

El terreny conegut com a ''Central Lowlands'' o també ''[[Central Belt|]]''Central Belt'']] és una [[fossa tectònica]] composta fonamentalment per formacions del [[Paleozoic]]. Alguns dels estrats [[sedimentació|sedimentaris]] d'aquesta zona han resultat de gran importància econòmica, ja que hi ha jaciments de [[carbó]] i [[ferro]] en què es va basar la [[Revolució industrial]] escocesa. Aquesta àrea ha experimentat una intensa [[volcà|activitat volcànica]], com demostra [[Arthur's Seat]], un cim proper a [[Edimburg]], que és la resta d'un con volcànic més elevat que va estar actiu durant el període [[Carbonífer]] fa uns 300 milions d'anys. Coneguda també com a ''Midland Valley'', aquesta àrea és relativament plana, encara que hi ha abundants turons com [[Ochil Hills]] o [[Campsie Fells]].

La peça tradicional escocesa és el [[kilt]], la "faldilla escocesa" (terme que ofèn els escocesos). El kilt sol estar fet de [[llana]], amb un disseny de [[tartà]] que, tradicionalment, s'associa a un determinat [[clan]] escocès. Cada escocès rep un kilt a molt primerenca edat, i l'utilitzen en ocasions especials, com casaments, bateigs, comunions… El kilt s'enrotlla al voltant de la cintura, i cobreix la part inferior fins a l'alçada dels genolls, a més, atès que no té butxaques, pot complementar-se amb una mena de sarró petit ornamentat anomenat ''[[sporran|]]''sporran'']]. En contra de la creença popular que sota el ''kilt'' no ha de vestir-se roba interior, el cert és que no hi ha cap norma establerta sobre això.

A més, a l'Escòcia actual es parlen dues llengües germàniques: l'[[scots]] i l'[[anglès d'Escòcia]]. L'scots (en [[anglès]], ''Scots'' o ''Lowland Scots'') es parla al sud d'Escòcia, a la zona coneguda amb el nom de ''[[Lowlands|]]''Lowlands'']]. Prové d'una variant septentrional de l'anomenat ''[[anglès mitjà|]]''anglès mitjà'']] coneguda com a ''escocès antic''. Segons el cens de [[2001]], aproximadament un 30% de la població es considerava parlant fluid de ''scots''.<ref>[http://www.gro-scotland.gov.uk/census/censushm/censcr02/census-user-needs-and-legislation/cenrep10.html Cens d'Escòcia de 2001, primera part: Necessitats i legislació dels usuaris del cens]</ref> L'[[anglès d'Escòcia]], per la seva banda, és el dialecte estàndard de l'[[anglès]] parlat a Escòcia. S'hi poden trobar influències de l'escocès i del gaèlic escocès. La variant més septentrional és un dialecte diferenciat, l'[[anglès de les Highlands]], més influït encara pel gaèlic escocès.

L'esport més popular a Escòcia és el [[futbol]]. Algunes varietats del futbol s'han practicat a Escòcia des de fa diversos segles: la referència més antiga data de [[1424]].<ref Name=FIFA> [http://www.fifa.com/en/history/history/0, 1283,1,00. L'acolorida història d'un esport fascinant. Més de 2000 anys de futbol]</ref> El futbol és l'esport nacional d'Escòcia, i de fet la [[Copa d'Escòcia]] és el trofeu nacional de futbol més antic del món.<ref name="Trophy"> [http://www.scottishcup.org/museum.html Pàgina oficial de la Copa escocesa de futbol]</ref> Els equips de futbol més importants d'Escòcia són el [[Celtic Football Club]] i el [[Rangers Football Club]], tots dos de Glasgow: el Celtic, que juga a l'estadi [[Celtic Park]], es va proclamar campió de la [[Lliga de Campions|Copa d'Europa]] l'any [[1967]], mentre que el Rangers, que juga a l'[[Ibrox Stadium]], ho va ser de la [[Recopa d'Europa de futbol|Recopa d'Europa]] de 1972. La seva rivalitat va més enllà del fet merament esportiu, ja que el Celtic de Glasgow és l'equip dels catòlics d'Escòcia, mentre que el Glasgow Rangers ho és dels protestants.<ref> [http://www.footballderbies.com/honours/index.php?id=2 Informació del ''derbi'' Rangers FC - Celtic FC] </ref> Tots dos equips juguen a la [[lliga escocesa de futbol]], fundada el [[1891]] i en què competeixen dotze equips. L'[[Ibrox Stadium]], el camp del Rangers, i el [[Hampden Park|Hampden Park,]], l'estadi on en general juga els seus partits de local la [[Selecció de futbol d'Escòcia|selecció escocesa de futbol]], són estadis de 5 estrelles segons els criteris de la [[UEFA]].

Al començament del [[segle XXI]] Escòcia tenia una [[economia mixta]] oberta similar a la de la resta d'[[Europa]] i del món occidental. Tradicionalment, la indústria escocesa estava dominada per la [[indústria pesant]], amb el suport de les [[Drassana|drassanes]], la [[mineria]] (especialment de carbó) i les indústries [[siderúrgia|siderúrgiques]]. El petroli extret al [[mar del Nord]] també ha estat una important font d'ingressos i d'ocupació, especialment des dels [[anys 1970]], al nord-est del país. La [[desindustrialització]] dels anys 1970 i [[anys 1980]] va provocar un gir cap als sectors de serveis i cap a les indústries tecnològiques, especialment a la zona dedicada a l'[[alta tecnologia]] –compresa entre les ciutats de [[Dundee (Escòcia)|Dundee]], [[Inverclyde]] i [[Edimburg]]– coneguda com a ''[[Silicon Glen|]]''Silicon Glen'']].

La xarxa de [[tren]]s d'Escòcia és dirigida per [[Transport Scotland]].<ref name="TRANSSCOT">[http://www.transportscotland.gov.uk/defaultpage1221cde0.aspx?pageID=30 "Rail"]</ref> Les línies conegudes com a ''[[East Coast Main Line|]]''East Coast Main Line'']] ('línia principal de la costa est'), ''[[West Coast Main Line|]]''West Coast Main Line'']] ('línia principal de la costa oest') i la ''[[Cross Country Line|]]''Cross Country Line'']] ('línia a través del país') connecten la majoria de les principals ciutats d'Escòcia entre si, i amb la xarxa de trens d'[[Anglaterra]]. Existeixen també serveis de tren domèstics, operats per [[First Scotrail]]. En la línia principal de la costa est s'inclou la secció que travessa el [[fiord de Forth]] pel [[Forth Bridge]]. Aquest [[pont en mènsula]], completat el [[1890]], està considerat una obra pionera de l'[[enginyeria civil]], i és un dels monuments més importants d'Escòcia.<ref>Keay, J. & Keay, J. (1994): ''Collins Encyclopaedia of Scotland''. Londres, HarperCollins.ISBN 0-00-255082-2 </ref>