Iconoclàstia: diferència entre les revisions

L'emperador [[Lleó III de Bizanci|Lleó III]] va manar destruir tota representació cristiana de figures religioses o de l'evangeli, especialment tots els [[Sant]]s, el [[730]]. El seu fill, [[Constantí V]] (741-775) va heretar un greu enfrontament entre una població que majoritàriament estava a favor de l'ús d'imatges i la postura oficial, que finalment es va imposar per les armes. Després del segon concili de Nicea el [[787]] es va afirmar la veneració d'icones, basant-se en l'[[encarnació]] de Jesucrist en home. L'emperador [[Lleó V l'Armeni]] (813-820) va instaurar un segon període de lluites el [[813]] que va continuar pels seus successors fins a l'emperador [[Teofilacte I |Teòfil]]. En morir aquest, la seva esposa [[Teodora |Teodora]] va mobilitzar els partidaris de la [[iconodulia]] i va proclamar la restauració d'icones el [[843]].