Àvars de Pannònia: diferència entre les revisions

Aquests estarien formats per dues hordes. Els ''uar'' o ''war'' (del qual derivaria el nom ''avar'') i els ''khuni ''o ''kunni'' (potser huns), anomenats pels bizantins ''uarkhonitai''; els bizantins els consideraven dues tribus dels ''ogor'' ([[uigurs]]), però això no és possible, ja que els uigurs eren turcs i els àvars eurasiàtics eren mongols. Per tant, és possible pensar que es tractaria dels mateixos juan-juan, clarament mongols, i la distinció entre "verdaders àvars" i "pseudoàvars", únicament derivada de la font bizantina esmentada, seria, doncs, errònia. Si no eren els mateixos juan-juan,<ref> segurament els ''kermikhions'' de les fonts bizantines </ref> els àvars emigrats a Europa serien una part dels [[huns heftalites]], desposseïts dels seus dominis a [[Transoxiana]], l'[[Regió de l'Ili|Ili]] i [[Bactriana]] el [[565]] pels [[turcs orientals]].

 

 

Diverses troballes de l'art àvar, força semblants a les trobades a l'[[Ordos]] datades de l'època dels [[xiongnu]], dels juan-juan i dels turcs orientals, s'han excavat a [[Hongria]], i en destaquen les troballes fetes a Keszthély, Csuny i Nemesvolgy, Pahipuszta, Csongrad i Szentes, Szilogyi-Somlio, Dunapentele, Ullö i Kiskörös. Es pensa que foren els àvars els que van introduir a Europa l'ús de les abraçadores.

Les hostilitats de Bizanci amb [[Cosroes II]] de [[Pèrsia]] van donar ocasió als àvars de reprendre la guerra. Perses i àvars es van aliar per assetjar Constantinoble i el [[626]] els àvars atacaven [[Tràcia]] [[Setge de Constantinoble (626)|assetjant la ciutat]] al juny, al mateix temps que els perses sota comandament de Sarbar (Chahrvaraz) avançaven per [[Àsia Menor]] cap a la capital (juliol). Llavors, estava [[Heracli]] acampat al riu [[Halis]] i tothom esperava que aniria en ajut de la capital, però va fer just el contrari; va enviar el seu fill Teodor amb un exèrcit per envair [[Mesopotàmia]], que estava defensada pel general persa Sais, i ell mateix, amb el gros de l'exèrcit, es va dirigir al Caucas on es va reunir amb Ziebel, el khan dels khàzars; probablement fou llavors quan els grecs van foragitar la guarnició persa de [[Tiflis]] i van posar el [[Regne d'Ibèria]] sota protectorat bizantí. Units grecs i khàzars, van reunir un gran exèrcit; els khàzars van envair [[Mèdia]] i els grecs (amb 50.000 auxiliars khàzars) ven entrar a [[Assíria]]. Mentre Constantinoble, dirigida pel patriarca Sergi i el patrici Bonus, resistia bé l'assetjament, ja que els atacants no tenien vaixells i ni podien atacar per mar ni podien reunir les seves forces, una a cada costat del [[Bòsfor]], els àvars van intentar l'[[Setge de Constantinoble (627)|assalt sense èxit]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Nicolle |nom=David |cognom2=Haldon |nom2=John |cognom3=Turnbull |nom3=Stephen Richard |títol=The Fall of Constantinople: The Ottoman Conquest of Byzantium |url=http://books.google.cat/books?id=BDtiMmArKaAC&pg=PA111&dq=Blachernae+627&hl=ca&sa=X&ei=azOZUd7-Ae-07QbtzIGwDg&ved=0CDEQ6AEwAA#v=onepage&q=Blachernae%20627&f=false |llengua=anglès |editorial=Osprey Publishing |data=2007 |pàgines=111 |isbn=1846032008}}</ref> del [[31 de juliol]] al [[3 d'agost]] i es van retirar ([[4 d'agost]]) després de patir algunes derrotes parcials, i Sarbar (Chahrvaraz), que estava assetjant [[Calcedònia]], va quedar amb el risc de veure tallada la seva retirada cap a Pèrsia. El ''qaghan'' va morir el 630 i els búlgars, vassalls àvars, van demanar que el càrrec passés al seu khan Kubrat; els àvars van haver de combatre amb les armes la pretensió a l'hegemonia dels búlgars, però aquests van quedar amos de Valàquia i la moderna Bulgària, mentre els eslaus s'apoderaven del territori entre el Danubi i el Save. Els àvars van subsistir a la plana hongaresa fins al segle VIII i començament del IX.

 

 

Després d'aquestes derrotes, els àvars ja no es podien defensar d'eslaus i búlgars. Al final del regnat de Carlemany, van obtenir l'autorització per emigrar sota Teodor a la [[Panònia]] occidental entre ''Carnuntum'' i ''Sabaria''. Al final del segle IX, l'antiga Avària estava repartida entre l'anomenat ''imperi de [[Gran Moràvia]]'' de [[Sviatopolk]] (+ 895), que incloïa [[Bohèmia]] i Panònia, i el khanat dels búlgars, que dominaven l'Hongria del sud, Valàquia i Bulgària; la tribu búlgara dels Onoghundur o Onogur, que haurien donat nom a Hongria, ocupava la regió a l'est i sud dels [[Carpats]].