Diferència entre revisions de la pàgina «Dècada del 1840»

cap resum d'edició
== Política ==
=== Europa ===
L'ascens del liberalisme a Europa va veure's marcat per la [[revolució de 1848]], una onada contra l'absolutisme i a favor dels drets civils que va sacsejar diverses nacions. Per primer cop van unir-se interessos dels burgesos i dels obrers, ja que ambdós reclamaven més participació al poder i reformes polítiques. Malgrat que van ser durament reprimides per les monarquies absolutistes, van significar un punt d'inflexió decisiu per al canvi de règim, com per exemple a França, on s'originaren les revoltes. Aquesta onada, coneguda com la "Primavera dels Pobles", va tenir una gran influència també a la cultura. A Espanya, s'acaba la [[segona guerra carlina]] i es reafirma el poder d'[[Isabel II d'Espanya]].
 
=== Amèrica ===
Es crea la [[Província Unida del Canadà]], on la colònia reconeix el pes britànic sobre les aspiracions franceses al continent. Més al sud, els estatunidencs vencen a la segona de les [[guerres Seminola]] i d'aquesta manera acceleren l'expansió cap a l'oest. L'extrem meridional sud-americà serveix de base per a l'exploració de l'[[Antàrtida]].
 
=== Àfrica ===
L'imperialisme europeu continua a Àfrica, amb moviments per aconseguir imperis continus i el control de les matèries primeres, amb l'excepció de [[Libèria]], convertida en un símbol de la resistència i de la lluita contra l'esclavatge.
 
=== Àsia i Oceania ===
Continua l'imperialisme a aquesta regió del món. Amb el [[Tractat de Nanjing]] es posa fi a la guerra de l'opi entre xinesos i britànics i aquests segons guanyen el control de diversos ports i de [[Hong Kong]] (que duraria fins 1997). Aquest tractat va ser vist pels xinesos com una humiliació i va suposar l'inici de la crisi de la [[Dinastia Qing]]. El control occidental s'incrementa al sud del continent i les illes d'Oceania, amb diversos enfrontaments comercials i polítics per assegurar-se l'hegemonia territorial. En aquest context, la victòria afganesa a la [[Primera guerra angloafganesa]] ha de ser vista com una excepció en aquest moviment imperialista, ja que els afganesos no solament van derrotar els britànics<ref>Hopkirk, Peter. (1991). ''The Great Game: On Secret Service in High Asia''. Oxford University Press. ISBN 0-19-282799-5</ref> sinó que van assegurar la seva independència durant anys. Per contra, el govern britànic a l'Índia es va afiançar amb diverses victòries sobre províncies rebels.
41.614

modificacions