Guerra de Kiriji: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: -La hostilitat +L'hostilitat
m Corregit: -si be +si bé
Línia 13:
Per negociar la pau, l'administració va utilitzar a la ''Church Missionary Society''. Un alt el foc va ser organitzat el 1886 gràcies a l'esforç de Samuel Johnson, l'historiador, i Charles Phillips, més tard bisbe d'[[Ondo]]. Llavors, les parts van signar un tractat a Lagos amb el governador Maloney que preveia la independència dels pobles de la Ekitiparapo i l'evacuació de Modakeke, per retornar a Ife. Això va resultar impossible de dur a terme. Ilorin es va negar a deixar de lluitar al nord, on estava assetjant Ofa. Així, la guerra es va perllongar, i les forces es van negar a dissoldre's.
 
Els temors britànics dels francesos no van trigar a aparèixer justificats. Hi va haver un curiós incident el 1888, quan un empleat d'una empresa francesa va convèncer als caps egbes de signar un tractat amb [[França]], que preveia la construcció d'un enllaç ferroviari amb [[Porto Novo]]. Aquesta era una amenaça directa per al comerç amb Lagos, però el govern francès es va negar a ratificar el tractat. Les dues potències van acordar precipitadament els límits de la frontera el 1889 si be les zones recentment envaïdes per Dahomey van caure dins de l'esfera d'influència francesa. Els britànics es va moure a l'interior amb l'establiment d'una posició a [[Ilaro]] el 1890, mentre que els francesos van envair Dahomey el 1892.
 
Mesures més agressives per estendre el control britànic a l'interior es van produir amb l'arribada del governador Carter el 1891. Igual que Glover, fou de l'opinió que la clau de la situació estava en el control de les rutes comercials a través d'Ijebu i Abeokuta. El resultat va ser l'expedició a Ijebu el 1892; es possible que Ijebu fos més favorable a obrir la ruta comercial que Abeokuta, però la decisió d'atacar a Ijebu es basava teòricament en l'hostilitat a les missions, las quals, a diferència d'Abeokuta, Ijebu mai havia permès. L'impacte de l'expedició va ser considerable. El 1893, Carter va ser capaç d'emprendre un viatge al voltant del país ioruba, fent tractats amb [[Oyo]] i [[Abeokuta]], i finalment va persuadir a les forces d'Ibadan i Ekitiparapo per dispersar-se. Els egbes van obrir el camí a Ibadan, i van permetre l'inici de la construcció del ferrocarril.