Diferència entre revisions de la pàgina «Rent»

9 bytes afegits ,  fa 5 anys
cap resum d'edició
Etiquetes: des de mòbil via web per a mòbils
Etiquetes: des de mòbil via web per a mòbils
El '''rent''', '''llevat''', '''lleute''' o la '''llevadura''' és qualsevol dels diversos [[fong|fongus]] microscòpics unicel·lulars que són importants per llur capacitat a realitzar la [[fermentació]] d'hidrats de carboni, que produeix diverses substàncies.
 
Hi haS'han descrites unes 1.500 espècies de llevats<ref name=Kurtzman1>{{ref-llibre |autor=Kurtzman CP, Fell JW|títol=Biodiversity and Ecophysiology of Yeasts (in: The Yeast Handbook, Gábor P, de la Rosa CL, eds.) |editorial=Springer |lloc=Berlin |any=2005 |pàgines=11–30 |isbn=3-540-26100-1}}</ref> que s'estima que són l'1% de totes les espècies de fongs[[fong|fongus]].<ref name=Kurtzman1994>{{ref-publicació |autor=Kurtzman CP |article=Molecular taxonomy of the yeasts |publicació=Yeast |volum=10 |exemplar=13 |pàgines=1727–1740 |any=1994 |pmid=7747515 |doi= 10.1002/yea.320101306}}</ref>
 
Encara que els llevats siguin organismes unicel·lulars algunes espècies han esdevingut pluricel·lulars a través demitjançant la formació d'[[hifes]] o [[Hifa|falses hifes]] com es veu en moltes floridures.<ref name=Kurtzman1/> La mida dels llevats és molt variable segons les espècies, típicament mesuren 3–4&nbsp;[[Micròmetre (unitat)|µm]] de diàmetre, encara que alguns llevats poden arribar a fer 40&nbsp;µm. La majoriamajor part dels llevats es reprodueixen asexualment per [[mitosi]], i molts fan això per un procés de divisió asimètrica anomenatdit [[gemmació]].
 
Els llevats no formen un agrupamentaplec [[taxonomia|taxonòmic]] o [[filogenètic]] simple. El terme de ''levatllevat'' sovint es pren com un sinònim per ''Saccharomyces cerevisiae'',<ref name=Kurtzman1994/> però la diversitat filogenètica dels llevats es mostra en la seva ubicaciólocalització en dos [[fílum]]s separats: els [[Ascomycota]] i els [[Basidiomycota]]. Els llevats que fan la gemmació ("llevats veritables") es classifiquen dins l'[[ordre (biologia)|ordre]] [[Saccharomycetales]].<ref name="YeastRef2">{{ref-web|url=http://www.yeastgenome.org/VL-what_are_yeast.html |títol=What are yeasts? |obra=Yeast Virtual Library |data= 13 setembre 2009 |consulta= 28 novembre 2009}}</ref>
 
Els rents a vegades solen estar units entre siells formant cadenes. Produeixen [[enzims]] capaços de descompondre diversos substrats, principalment els [[sucre]]s.
 
Un dels rents més coneguts és l'espècie ''[[Saccharomyces cerevisiae]]''. Aquest rent té la facultat de créixer en forma anaeròbia (sense necessitat d'oxigen) realitzant fermentació alcohòlica. Per aquesta raó s'empra en molts processos de [[fermentació]] industrial, per exemple en la producció de [[cervesa]], [[vi]], [[pa]], producció d'[[antibiòtics]], etcètera.
 
La reproducció sexual la fan mitjançant [[ascòspores]] o [[basidiòspores]]. Durant la reproducció asexual, un nou rovell sorgeix del llevat mare quan es donenprodueixen les condicions adequades, després d'això el rovell se separa de la mare aen l'arribar a una grandària d'adult. En condicions d'escassesa de nutrients els llevats que són capaços de reproduir-se sexualment formaran ascòspores. Els llevats que no són capaços de recórrerd'enllestir el cicle sexual complet es classifiquen dintredins delel gènere ''[[Candida]]''.
 
== Magnetisme ==
9.640

modificacions