Obre el menú principal

Canvis

m
cap resum d'edició
Va ser un dels promotors del Parlament que es celebrà a Barcelona el 1705.
 
Compromès en tot moment amb l'autriacisme, pertanyia al cercle de confiança de l'Arxiduc d'Àustria que el nomenà membre de la Junta del [[Braç Eclesiàstic]] l'any 1705. Fou un dels promotors de les Corts celebrades a Barcelona el 1705-06, que proclamaren Carles III Comte de Barcelona. Després que es retiressin els anglesos, presidí la Junta de Braços del 1713, reunida a Barcelona des del 30 de juny fins al 6 de juliol de 1713, que decidí prosseguir la [[Guerra a Ultrança]] contra els borbònics<ref>Aquest càrrec li corresponia a l’arquebisbe de Tarragona que s’hauria passat al bàndol filipista</ref>. El 9 de juliol de 17141713 la Junta de Braços va decidir la constitució d'una junta de govern de trenta-sis persones. Del Braç eclesiàstic s'hi van integrar els eclesiàstics austriacistes més militants, encapçalats per Francesc de Cordelles <ref name=Alabrus> [[#alabrus| Rosa Mª Alabrus]], pàg.254 </ref>. El 27 de febrer de 1714 es va elegir una nova junta de govern de 24 membres, amb quatre juntes. L'abat Cordelles formava part de la Junta Consultiva.
 
Acabada la guerra es va retirar al monestir de Sta. Maria de Gerri. Sembla que aconseguir salvar una part del patrimoni mobiliari dels Cordelles. Segons uns notarials de l'Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà de Sort (ACPS 517 1738 88v-89r) L'abat de Gerri Francesc de Cordelles va concedir l'any 1738 un benefici de 7.000 lliures als seus nebots de Malmercat: Francesc de Copons i de Cordelles, Maria Anna de Copons i de Cordelles, baronessa d'Eroles i Josepa de Copons i de Cordelles.;<ref>2000 lliures a "''Dompno Francisco de Copons et de Cordelles in loco de Malmercat populato'', ..." 2000 lliures a " ''dompna Marina de Borrell et de Copons Baronissa de Eroles'',..." i 3000 lliures a "''Dompna Josepha de Quintana et de Copons mansi de Quintana regnis Aragonis'' ...".(AHCS 517 1738 88v-89r)</ref>
468

modificacions