Obre el menú principal

Canvis

cap resum d'edició
== Família ==
Era fill d'en Galceran de Cordelles i de Vilar, Senyor de Mura i de Castellnou de Bages i de Rosalia de Ramanyer. Era germà de [[Felicià de Cordelles i Ramanyer]], de Miquel de Cordelles i Ramanyer i de Jaume de Cordelles i Ramanyer<ref name=Morales> [[#morales| Francisco José Morales Roca]], pàg.206 </ref>, tots ells compromesos des de l'inici fins al final amb la causa austriacista. Els Cordelles eren austriacistes també per família. Isabel de Cordelles i Ramanyer, la seva germana, casà amb '''Georg Ignaz von Tattenbach''' (comandant militar de Girona quan va caure en mans dels borbònics) <ref>(AHCS 517 1739 16r-16v}</ref>.i
 
Francesc prengué l'hàbit dels benedictins observants a Montserrat (1672). fou Abat temporal de Montserrat (1683-1693) i Abat perpetu de Sta. Maria de Gerri (1698-1739) també benedictins, on hagué de restaurar el monestir cremat por l'exèrcit francès de Felip d'Anjou el 1711, que dispersà l'arxiu abandonant els documents pels prats i s'endugué les campanes<ref name=MOLINÉ> [[#moliné| Enric MOLINÉ I COLL]], pàg.213-216 </ref>. Va fer l'òrgan i el camarí del monestir <ref>(AHCS 517 1739 16r-16v}</ref>.
 
Tenia parentiu amb la família del marqués de Villafranca de Saragossa (L'esposa del marqués de Villafranca de Saragossa, Dña. Teresa Iñíguez amb la seva filla Antònia Teresa, van morir al monestir de Gerri on son enterrades a la capella del Pare San Benet)<ref name=MOLINÉ> [[#moliné| Enric MOLINÉ I COLL]], pàg.213-216 </ref>.
D'entre els seus vuit germans, els que més es destacaren en la lluita contra els filipistes foren en [[Felicià de Cordelles i Ramanyer|Felicià de Cordelles i Ramanye]]<nowiki/>r, el Coronel [[Miquel de Cordelles i Ramanyer]] i el Coronel [[Jaume de Cordelles i Ramanyer]].
 
==Carrera eclesiàstica==
 
Francesc prengué l'hàbit dels benedictins observants a Montserrat (1672). fou Abat temporal de Montserrat (1683-1693) i Abat perpetu de Sta. Maria de Gerri (1698-1739) també benedictins, on hagué de restaurar el monestir cremat por l'exèrcit francès de Felip d'Anjou el 1711, que dispersà l'arxiu abandonant els documents pels prats i s'endugué les campanes<ref name=MOLINÉ> [[#moliné| Enric MOLINÉ I COLL]], pàg.213-216 </ref>. Va fer l'òrgan i el camarí del monestir <ref>(AHCS 517 1739 16r-16v}</ref>.
 
==Carrera política durant la guerra de Successió==
Va ser un dels promotors del Parlament que es celebrà a Barcelona el 1705.
 
Compromès en tot moment amb l'autriacisme, pertanyia al cercle de confiança de l'Arxiduc d'Àustria que el nomenà membre de la Junta del [[Braç Eclesiàstic]] l'any 1705. Fou un dels promotors de les Corts celebrades a Barcelona el 1705-06, que proclamaren Carles III Comte de Barcelona. Després que es retiressin els anglesos, presidí la Junta de Braços del 1713, reunida a Barcelona des del 30 de juny fins al 6 de juliol de 1713, que decidí prosseguir la [[Guerra a Ultrança]] contra els borbònics<ref>Aquest càrrec li corresponia a l’arquebisbe de Tarragona que s’hauria passat al bàndol filipista</ref>. El 9 de juliol de 1713 la Junta de Braços va decidir la constitució d'una junta de govern de trenta-sis persones. Del Braç eclesiàstic s'hi van integrar els eclesiàstics austriacistes més militants, encapçalats per Francesc de Cordelles <ref name=Alabrus> [[#alabrus| Rosa Mª Alabrus]]</ref>. El 27 de febrer de 1714 es va elegir una nova junta de govern de 24 membres, amb quatre juntes. L'abat Cordelles formava part de la Junta Consultiva<ref name=Alabrus> [[#alabrus| Rosa Mª Alabrus]]</ref>.
 
==Carrera eclesiàstica==Retirada de la vida política y tornada al Monestir de Gerri==Carrera eclesiàstica==
Acabada la guerra es va retirar al monestir de Sta. Maria de Gerri. Sembla que aconseguir salvar una part del patrimoni mobiliari dels Cordelles. Segons uns notarials de l'Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà de Sort (ACPS 517 1738 88v-89r) L'abat de Gerri Francesc de Cordelles va concedir l'any 1738 un benefici de 7.000 lliures als seus nebots de Malmercat: Francesc de Copons i de Cordelles, Maria Anna de Copons i de Cordelles, baronessa d'Eroles i Josepa de Copons i de Cordelles.;<ref>2000 lliures a "''Dompno Francisco de Copons et de Cordelles in loco de Malmercat populato'', ..." 2000 lliures a " ''dompna Marina de Borrell et de Copons Baronissa de Eroles'',..." i 3000 lliures a "''Dompna Josepha de Quintana et de Copons mansi de Quintana regnis Aragonis'' ...".(AHCS 517 1738 88v-89r)</ref>
 
468

modificacions