Cirenaica: diferència entre les revisions

194 bytes afegits ,  fa 6 anys
cap resum d'edició
m (Corregit: Ptolomeu > Ptolemeu)
Cap resum de modificació
'''Cirenaica''' (en {{lang-ar|'''برقة'''}}, ''Barqa'') és una regió de [[Líbia]] que comprèn les províncies de [[Bengasi]], [[Darna]] i [[Al Bayda' (Líbia)|Al-Bayda]]. El seu nom deriva de la ciutat grega de [[Cirene]].
 
El [[1959]], s'hi va descobrir [[petroli]], que ha esdevingut la seva principal riquesa econòmica (jaciments de Bir Zaltan i Wala entre d'altres). Les principals ciutats són Bengasi, Tubruq ([[Tobruk]]) Marsa, Al-Burayqa (terminal de l'oleoducte), Darna i Agedàbia.
 
 
== Història ==
 
Inicialment, ''Cirenaica'' fou el nom del territori que fou sotmès a Cirene alen el temps del seu apogeu, i que anava des de [[Arae Philaenortum|d'Arae Philaenortum]] de Tripolitana, al peu del [[gran Sirtes]], on feia frontera amb [[Cartago]] (a l'oest) i amb [[Egipte]] (a l'est), tenint la costa al nord, i el desert (amb límits indeterminats, però que arribaven fins a l'oasi de [[Fezzan]], antiga Fazània) al sud. El límit amb Egipte s'ha fixat a Quersonès Magne (Ras al-Tin) o bé a Catabathmus Major (Marsa Sollom o Akabet al-Kebira), on encara és l'actual frontera, segons si Marmàrica es considerava part de Cirenaica o no.
 
=== Cirene grega ===
 
El país era poblat per tribus líbies (berbers) i els autors clàssics esmentesesmenten elels Ausquisaisausquisais (''Auschisae'') a l'oest, els Asbistaisasbistais (''Asbystae'') al centre, i els [[Giligammes]] (''Giligammae'') a l'est. En temps d'[[Heròdot]], aquest pobles ja havien estat expulsatexpulsats cap a l'interior pels colons grecs. El primer establiment grec fou fet per Batos (''Battus'' en llatí), procedent de l'illa de Thera, que després de fundar una colònia aen una illeta de la costa oriental de Cirenaica (de nom Platea) va fundar Cirene mesmés a l'interior ([[631 aC]]), i va fundar la dinastia deldels [[Batiades]], que va tenir vuit reis. Va fundar les colònies de Teucheira (grec: ''Teukeira''), Hespèrides i després la [[ciutat de Barca]], que juntament amb la pròpiamateixa Cirene i el seu port Apol·lònia, va formar l'original [[Pentàpolis Líbia]]. La dominació [[Dinastia Aquemènida|persa]] sota [[Cambises II de Pèrsia]] (rei de Pèrsia del [[530 aC]] al [[522 aC]]), i la virtual independència de Barca va afeblir Cirene i, finalment, la monarquia fou enderrocada i es va proclamar la Repúblicarepública a la meitat del segle V aC.
 
:''Vegeu l'article: [[Cirene]]
 
=== Domini Làgidalàgida ===
 
Quan [[Alexandre el gran|Alexandre el Gran]] va envair Egipte, Cirene es va aliar amb Macedònia i, a la seva mort, va passar a ser una dependència d'Egipte, dominat per Ptolemeu Sòter el [[321 aC]].
 
Els ptolomeus o làgides van fundar noves ciutats o van canviar el nom a d'altres i la regió va gaudir d'una certa prosperitat, i es vanva establir durant el seu regnat un nombre considerable de jueus. Hespèrides fou rebatejada [[Berenice (ciutat)|''Berenice'']]; Teucheira va passar a dir-se [[Arsinoe (Cirenaica)|''Arsinoe'']]; Barca fou eclipsada pel seu port, convertit en ciutat sota el nom de ''Ptolemaïs'' ([[Ptolemaida]]), i Cirene també va començar a decaure en favor del seu port [[Apol·lònia de Cirenaica|Apol·lònia]]. La regió va perdre el nom de ''Cirenaica'' i es va passar a dir ''Pentàpolis'' o ''Pentàpolis Líbia'' i les cinc ciutats en foren Cirene, Apol·lònia, Ptolemaida, Arsinoe i Berenice.
 
El darrer rei egipci, Apió, que era fill bastard de Ptolemeu Fiscó, va obtenir el regneRegne de Cirenaica el [[117 aC]] a la mort del seu pare. Va deixar el regne a Roma pel seu testament, quan va morir l'any [[95 aC]].
 
=== Província romana ===
 
Inicialment, els romans en van assolir l'administració i van garantir la llibertat de les ciutats a les quals van atribuir el control del regne, només cobrant un tribut o taxa,; però, com que van esclatar lluites entre les cinc ciutats i com que Lucul·le va fer un intent de reconciliació (per ordre de Sul·la) que no va reeixir, es va decidir convertir-la en província romana (probablement el [[75 aC]]). La província es va dir ''Cirenaica'' o ''Cirene'' i també '''''Pentàpolis Cirenaica''''' o ''Pentàpolis Líbia'' (tal com es deia en temps dels Ptolomeus), o [[Regió Pentapolitana|''regió Pentapolitana'']].
 
Després de la conquesta de [[Creta]] per [[Quint Cecili Metel Crètic (cònsol 69 aC)|Quint Metel Crètic]] el [[67 aC]], l'illa fou unida a la Cirenaica sota el nom de ''Creta-Cirene'' o [[Creta i Cirene|''Creta i Cirene'']], que fou província senatorial governada per un propretor amb títol de procònsol, que tenia un llegat i un o dos questors.
 
Sota Constantí el granGran, les dues províncies es van separar i es van crear les de Creta i de [[Líbia Superior]], aquesta darrera sota el govern d'un ''praeses''. Durant el domini romà, la línia divisòria provincial passava a l'oest de Quersonès Magne. El [[115]], els jueus de Cirenaica, com els de Xipre i d'altres, es van revoltar i van matar a milers de grecs i romans, i només foren derrotats el [[116]] amb molta dificultat. Els milers de víctimes (unes dues-centes mil) van enfonsar l'economia i van facilitar els atacs de les tribus "barbaresbàrbares" del sud, que van començar a fer incursions cada vegada més agosarades. A això, es van afegir plagues de llagosta i algun terratrèmol. Al començament del segle V, l'estat de la regió era pèsimpèssim segons elho descriu Sinesi, bisbe de Ptolomaida. El [[616]], el rei persa Khusraw va dominar la regió i va liquidar les restes de les colònies gregues de manera tan completa que, quan van arribar els àrabs ([[647]] aC), gairebé tot era destruït.
 
=== Domini àrab ===
 
 
=== Els sanusiyya i l'[[Emiratemirat de Cirenaica]] ===
 
=== Estat federat de Cirenaica ===
== Vegeu també ==
{{commonscat}}
* [[Ras Teyonas|Ras Teyonas.]]
{{Pentàpolis grega de Cirenaica}}
{{Autoritat}}
21.767

modificacions