Diferència entre revisions de la pàgina «Luis González Bravo»

cap resum d'edició
'''Luis González Bravo''' ([[Cadis]], [[8 de juliol]] de [[1811]] - [[Biàrritz]], [[1 de setembre]] de [[1871]]) fou un [[periodista]] i [[polític]] [[Espanya|espanyol]], cavaller de l'[[Orde de Carles III]], de l'[[Orde del Toisó d'Or]]. Va ser tres vegades [[diputat]], dues vegades [[Ministre]] de la Governació, dues vegades [[ambaixador]] d'[[Espanya]] (a [[Lisboa]] i [[Londres]]). Va ser dues vegades President del Govern de [[Espanya]].
 
Va presidir el Govern al principi del regnat d'[[Isabel II d'Espanya|Isabel II]], que va començar el 8 de novembre de 1843, sent ell el seu primer president efectiu, nomenat el 5 de desembre, doncs en iniciar-se el mandat de [[Isabel II d'Espanya|Isabel II]], del 8 al 20 de novembre (per 13 dies) el va presidir [[Joaquín María López López]] amb el govern provisional anterior, i del 20 al 29 de novembre (per 9 dies) el va presidir [[Salustiano de Olózaga Almandoz]], descobert d'haver forçat a la reina adolescent a signar la dissolució de les corts sent vicepresident Luis González Bravo, qui llavors assumí la presidència que havia quedat vacant del 30 de novembre al 5 de desembre.
 
Així mateix, va ser ell l'últim president d'[[Isabel II d'Espanya|Isabel II]], llevat pels 11 últims dies del regnat d'Isabel del 19 de setembre al 30 de setembre de 1868, quan el militar [[José Gutiérrez de la Concha]] va ser nomenat president per la reina i pel llavors president Luis González Bravo, qui acompanyant-la quan la reina estiuejava a [[Sant Sebastià]], li aconsella substituir-lo a ell per un president que fos militar de formació, per poder enfrontar millor la revolució armada dels seus opositors. El 19 de setembre va dimitir cedint-li la presidència al capità general [[José Gutiérrez de la Concha]], i el 30 de setembre conclou el regnat de [[Isabel II d'Espanya|Isabel II]], en ser derrotades les seves tropes en esclatar la revolució que l'oposició antimonàrquica portava cuinant per anys, dia en què ella es va exiliar a [[París]]. La seva fidelitat i lleialtat cap a [[Isabel II d'Espanya|Isabel II]] i els seus esforços per conservar la seva monarquia, poc reconegut pels historiadors, van ser consistents durant tota la seva vida política activa.
== Biografia ==
Va ser fill de Manuel González Bravo, sotssecretari d'Hisenda del Govern d'[[Espanya]], i María Antonia López de Arjona.<ref>[http://www.geni.com/people/Luis-Gonzalez-Bravo-y-Lopez-de-Arjona-Presidente-del-Consejo-de-Ministros/6000000016594180514 Luis González Bravo] a geni.com</ref> Des dels 12 anys assistia a les sessions de les Corts del Trienni. Va estudiar filosofia i humanitats. Va fer incursions en la maçoneria i després en el carbonarisme italià.
VaHome de formació jurídica però de vocació periodista, oradora i política, va estudiar lleis[[Dret]] a [[Alcalá de Henares]]. Militant del [[Partit Progressista]], va fundar el periòdic satíric ''El Guirigay''<ref>{{GEC|0030495}}</ref> i durant la Regència de [[Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya)|Maria Cristina de Borbó]] va participar en la [[Milícia Nacional]], va ser [[Diputat]] per CadisJaén endes de [[1841]] fins 1867,<ref>[http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/SDocum/ArchCon/SDHistoDipu/SDIndHistDip?_piref73_1340024_73_1340023_1340023.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXLDA.fmt&DOCS=1-25&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&QUERY=%2849410%29.NDIP. Fitxa del Congrés dels Diputats]</ref> adquirint més temprança i moderació, el que li va permetre amb el suport de [[Ramón María Narváez y Campos|Narváez]] ser nomenat [[President del Govern d'Espanya|President del Consell de Ministres]] des del [[5 de desembre]] de [[1843]] al [[3 de maig]] de [[1844]].
 
Va treballar per a Narváez dissolent la Milícia Nacional, va declarar l'[[estat de setge]], va dissoldre els ajuntaments, va imposar la [[censura]] a la premsa i va acusar Olozaga de tractar d'intrigar contra la futura reina [[Isabel II d'Espanya|Isabel II]] quan era President del Consell. També va crear la [[Guàrdia Civil]]. La seva caiguda del govern el va dur com a [[diplomàtic]] a [[Lisboa]]. Després del seu retorn a Espanya i davant les seves diatribes contra els propis companys que li havien donat suport, va fugir durant la revolució de [[1854]] tement per la seva vida.
 
Ja en [[1864]] va ser nomenat [[Ministre]] de la Governació amb Narváez quan la política espanyola havia adquirit un clar to reaccionari, sent responsable dels [[Nit de Sant Daniel|successos de la nit de San Daniel]], havent de dimitir en [[1865]] per a tornar novament l'any següent com a Ministre de la Governació i el [[1868]] altre cop com a President del Consell. La seva actuació visceral va ser un més dels elements que van deslligar la [[revolució de 1868]] que va donar pas al [[Sexenni Democràtic]] i la caiguda d'Isabel II. Es va exiliar a Biàrritz i es va unir als [[carlisme|carlins]]. També va ser membre de la [[Reial Acadèmia Espanyola]].
== Referències ==
 
{{referències}}
 
{{Inicia taula}}
361.403

modificacions