Fàlsafa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{FR|data=novembre de 2012}}
[[Fitxer:Sughrat.jpg|thumb|''Sòcrates i dos deixebles'', pàgina original dels manuscrits d'[[Al-Mubàixxir ibn Fàtik|al-Mubàixxir]].]]
'''''Fàlsafa''''' (en [[àrab]] '''فلسفة''', ''falsafa'', '[[filosofia]]<nowiki/>') designa, dins del [[pensament islàmic]], el corrent i les escoles teològiques que es van centrar en les interpretacions de l'[[aristotelisme]] i el [[neoplatonisme]]. Aquest corrent va complementar i a vegades es va enfrontar al ''[[
Els [[mutazilites]] van ser, potser, els primers musulmans que van adoptar els mètodes [[filosofia grega|filosòfics grecs]] per difondre llurs idees. Alguns dels seus adversaris van emprar els mateixos mètodes i el debat va donar pas al moviment filosòfic islàmic, basat en gran mesura en la traducció a l'àrab de les obres filosòfiques i científiques gregues i en el seu estudi afavorit pel [[califa]] [[Al-Mamun (abbàssida)|Al-Mamun]] ([[787]]-[[833]]).
Línia 7:
El primer filòsof islàmic important va ser [[Al-Kindí]] ([[segle IX]]), que va intentar integrar els conceptes de la filosofia grega amb les veritats revelades de l'islam, que considerava superiors al raonament filosòfic. Igual que els posteriors filòsofs islàmics d'aquest període, va estar influït sobretot per les obres d'[[Aristòtil]] i pel [[neoplatonisme]], que va sintetitzar en un únic sistema filosòfic. [[Al-Farabí]] va esdevenir, en el [[segle X]], el primer filòsof islàmic que subordinà la revelació i la llei religiosa a la filosofia. Va sostenir que la veritat filosòfica és idèntica en tot el món i que les moltes religions existents són, en realitat, expressions simbòliques d'una religió universal ideal.
Al [[segle XI]], [[Avicenna]] va aconseguir la més sistemàtica integració del racionalisme grec i del pensament islàmic, encara que fos a costa de diversos articles de fe ortodoxos, com ara la creença en la immortalitat personal i en la creació del món. També sostenia que la religió era filosofia, però amb un llenguatge metafòric que la fa acceptable per a les masses, incapaces de copsar les veritats filosòfiques en formulacions racionals. Aquests conceptes van provocar atacs contra Avicenna i contra la filosofia en general per part dels pensadors islàmics més ortodoxos i, sobretot, del teòleg [[
==Vegeu també==
| |||