Patriarca de Moscou: diferència entre les revisions

Des dels temps dels [[tsar]] [[Pere I de Rússia|Pere ''el Gran'']] i fins a [[Nicolau II de Rússia|Nicolau II]], l'Església Ortodoxa va ser administrada per un [[Sant Sínode]], sota l'estricta supervisió de l'[[Imperi rus]]. Malgrat aquesta influència secular de l'Església, durant el {{segle |XIX}} va haver un gran ressorgiment teològic, de l'espiritualitat i de la vida monàstica en tota [[Rússia]].

A finals del {{segle |IX}}, els normands pagans havien conquerit el territori al voltant de Kíev, als voltants del riu [[Dnièper]]. Al 957, la princesa russa [[Olga de Kíev|Olga]], vídua d'[[Ígor de Kíev]], de l'estirp normanda dels [[varegs]], va ser [[Bateig|batejada]] a [[Constantinoble]]. El seu nét [[Vladímir I de Kíev|Vladímir]] també es batejà a Constantinoble al 989 i es casà amb la princesa [[Imperi Bizantí|bizantina]] Anna. Pocs anys abans [[Otó I del Sacre Imperi Romano-Germànic|Otó]], el primer [[emperador]] del que seria conegut com el [[Sacre Imperi]], s'havia casat amb una altra princesa bizantina. [[Constantinoble]] era encara el centre del món, però dues noves potències estaven creixent a Occident i al nord. Vladimir introduí el [[cristianisme]] a Rússia per la força. Va portar sacerdots de Constantinoble, va construir moltes esglésies i missions. El 1035, Kíev es convertí en seu metropolitana. El 1054 seguí a Constantinoble al [[Cisma d'Orient]] i amb tot això també es tancà a tot allò que venia d'occident.

El 1224 van irrompre les [[Imperi mongol|hordes mongoles]] de [[Gengis Khan]]. El 1237 [[Batu Khan]] conquerí [[Moscou]], exterminant tota la seva població. El 1240 conquerí Kiev, i el [[metropolità]] Josep va ser assassinat. El 1242 constituí l'Imperi de l'[[Horda d'Or]], amb capital a [[Nova Sarai]], a la riba del [[Volga]]. Els [[tàtars]] van dominar Rússia durant 240 anys (1240-1480). Per superstició van respectar l'Església. Sota l'[[Imperi Tàrtar]], diversos prínceps russos es disputaven l'hegemonia. A inicis del {{segle |XIV}}, [[Ivan I de Moscou|Ivan Daniilovitx Kalita]] s'imposà a la resta de senyors russos, s'autonomenà Gran Duc i Príncep de [[Moscòvia]], i el metropolità de Rússia es traslladà a aquella ciutat.

L'Estat soviètic emprà el seu reconeixement oficial de l'Església Ortodoxa per tal d'aparèixer tolerant davant les nacions estrangeres. I ade vegades s'arribaren a emprar de les forces eclesiàstiques per a les seves finalitats [[Propaganda |propagandístiques]]. S'ha criticat la jerarquia ortodoxa per haver realitzat tantes concessions al sistema; però la seva resposta és que, malgrat haver cedit en molts aspectes, el dogma ortodox es va mantenir inviolable, es continuà amb la [[Litúrgia|vida litúrgica]] i [[sagrament]]al, mai no es retractà l'anatema contra el comunisme del Concili de 1917-1918 i que va ser l'única organització reconeguda oficialment en oposició ideològica amb el [[comunisme]]. Les crítiques al Patriarcat també venen per haver sotmès a la seva jurisdicció totes les comunitats ortodoxes annexionades per la Unió Soviètica, incloent les [[Catolicisme|comunitats catòliques]] d'aquestes regions, que van ser unides a l'Ortodòxia per la força.

[[Fitxer:Vladimir Putin 7 January 2002-1.jpg|thumb|rightdreta|Ofici d'[[Epifania]] a la [[Catedral de l'Assumpció]], amb el [[President de Rússia|President]] [[Vladímir Putin]] amb l'Arquebisbe Eulogi de Vladimir i Suzdal.]]

L'avanç del comunisme significà un retrocés de la influència del Patriarcat Ecumènic en favor del de Moscou. Aquesta influència es convertí en submissió directe als països que van quedar annexionats a la Unió Soviètica. Les tres [[Repúbliques Bàltiques]] van ser annexionades per la Unió Soviètica el 1940. Les esglésies ortodoxes que depenien de [[Constantinoble]] van passar a dependre de [[Moscou]]. [[Estònia]] va ser evangelitzada per missioners alemanys i danesos des del segle XII, passant al [[luteranisme]] el 1524. A mitjans del {{segle |XIX}} començà un moviment cap a l'Església Ortodoxa. El 1956 hi havia uns 250.000 fidels (el 20% de la població), unificats en un [[arquebisbat]] depenent de Moscou. [[Letònia]] també adoptà el luteranisme cap al segle XVI. Una part, sota influència polonesa, va romandre [[catolicisme|catòlica]]. La zona luterana va ser annexionada per Rússia el 1705. D'una població de dos milions de persones, hi havia prop d'un milió de luterans, 700.000 catòlics i 300.000 ortodoxos que depenien de Moscou. [[Lituània]] va romandre catòlica gràcies als esforços del [[cardenal]] Hosio. Al {{segle |XVIII}} sorgí una diòcesi ortodoxa després de l'annexió a l'[[Imperi Rus]]. El 1940, el 80% de la població era catòlica, motiu pel qual va haver de patir unes vexacions especials sota la dominació soviètica. L'arquebisbe ortodox fixà la seva residència a [[Vilna]], unint-se al Patriarcat de Moscou amb 80.000 fidels.

* [[Església Ortodoxa Sèrbia]]: units des del {{segle |IX}} al Patriarcat de Constantinoble, els serbis es van mantenir catòlics al Cisma del segle XI. Van passar a l'ortodòxia dos segles més tard per la intervenció del monjo Sava Pasko, que assolí construir-la en església autocèfala, sent elevada a la dignitat de Patriarcat el 1355. Quan el 1918 es fundà [[Regne dels Serbis, Croats i Eslovens|Iugoslàvia]], el Patriarca va establir-se a [[Belgrad]]: Sota [[República Federal Socialista de Iugoslàvia|el govern]] del [[Mariscal]] [[Josip Broz Tito|Tito]], l'Església va ser durament perseguida.