Pensament de l'Índia: diferència entre les revisions

La noció de '''pensament de l'Índia''' fa referència a les diverses escoles (en [[sànscrit]]: ''[[dàrxanes]]'') i doctrines filosòfiques i espirituals (''[[dharma]]'') originàries del [[subcontinent indi]], com l'[[hinduisme]], el [[budisme]], el [[jainisme]], etc. Totes procedeixen del tronc comú que són els [[Veda|texts vèdics]] i, precisament, es classifiquen segons consideren els Vedes com a font principal de llurs estudis (són les escoles dites ''ortodoxes'' o ''[[àstika]]'') i aquelles que no (heterodoxes o ''[[nàstika]]'').

Tenint el mateix origen o estant vinculades entre si, totes aquestes filosofies tenen la noció subjacent comuna del dharma i també tracten d'explicar l'assoliment de l'[[Mokxa (hinduisme) |alliberament espiritual]] de manera similar. Es van formalitzar principalment entre l'any [[1000 aC]] fins a uns quants segles dC, amb comentaris i reformes contínues que arriben fins al [[{{segle |XX]]|s}}.

Moltes tradicions doctrinals índies es van codificar durant l'època medieval bramanicosànscrita, i s'establí una llista estàndard de sis escoles (''darsanes'') ortodoxes (''àstika''), les "sis filosofies" (''trist-darśana''), que totes tenen el ''Veda'' com a font de referència fonamental:<ref>Flood, op.name="Chatterjee cit.and Datta, p. 231–232.<5"/ref><ref>Flood, name="Chatterjee andop. Dattacit., p. 5"231–232.</ref><ref>Michaels, p. 264.</ref>

El Bhakti Ioga és la devoció i el culte d'adoració d'un Déu amorós personals - el Bhakti - forma part de la majoria de les tradicions religioses. En l'hinduisme, també, trobem des del principi. Entre les primeres escoles per advocar, va trobar que de Vira-Shaiva, al {{segle |XIII}}. El seu fundador, basava (1125-1167), rebutja el sistema de castes que nega la supremacia dels bramans, condemnar sacrifici ritual, acceptat en la seva escola de les dones i va insistir en Bhakti i l'adoració d'un déu Siva. Els seus alumnes anomenat shaivas viral, el que significa "els devots de Xiva."

[[fitxerFitxer:Sadhu at Vashista Ashram.jpg|thumb|Sadhu a Vashista Ashram]]

Aquesta és probablement la més famosa de les escoles Vedanta. Advaita significa literalment "no dues". La seva primera gran unificació Shankar (788-820). Seguint els passos d'alguns dels professors dels Upanishads, i sobretot els del seu propi professor Gaudapada, Shankar explica la doctrina de d'Advaita - una realitat no-dual.

Mitjançant l'anàlisi dels tres estats de consciència - l'estat de vigília, somni i somni profund - que mostra el caràcter relatiu del món i establir la veritat de d'Advaita: la no-dual de la realitat en la qual l'[[atman]] (l'ànima individual) i el [[Braman]] (l'última realitat) són un.

l'Esperit Suprem i [[Brama]] és l'única realitat i tot el món. Braman diferents, incloent a Déu, l'univers, els objectes materials i les persones no són vertaderes. Quan l'home tracta de saber Braman sense atributs, amb la seva ment (la ment), sota la influència de ''[[maya]]'' (il·lusori poder de Braman que fa que el Braman com es va convertir enesdevenir el món material i per separat), Braman es converteix en Déu (el Déu ). El Braman és Déu a través de ''maya''. Quan s'elimina ''maya'', en última instància, no hi ha cap diferència entre el Jiva i Braman-atman. Tot és un, aquí és per què aquesta escola es diu no-dualista.

==== Dvaita Vedanta ====

Les escoles que no accepten l'autoritat dels ''Veda'' són definides pels bramans com a sistemes poc ortodoxos (nàstika).<ref name="Chatterjee and Datta, p. 5"/>

[[Swami Vivekananda]],<ref>Dulichand Jain (1998). ''Thus Spake Lord Mahavir'', Sri Ramakrishna Math Chennai, p. 15. ISBN 81-7120-825-8 </ref> també considera el jainisme com una de les forces que influeixen en la cultura índia.

| editor=Pujya Sohanalala Smaraka Parsvanatha Sodhapitha

| consulta= 11-03-2008}}</ref> La tradició jainista és unànime en considerar a Rishabha, com el primer ''Tirthankar''.<ref name=SinghR/>

L'escola [[carvaka]] (o [[lokaiata]]) va ser un corrent [[materialista]], [[ateu]] i [[hedonista]] basat en els ensenyaments d'un personatge llegendari que duia el mateix nom. Va agafar importància cap al [[segle VII aC]] i va perdurar fins al [[{{segle |XVI]]|s}}. No només refutava l'autoritat dels vedes, sinó també la [[transcendència]] i la [[causalitat]], afirmant que només existeix allò que es pot percebre amb els [[sentits]].<ref>{{GEC|0090285&BATE|chārvāka}}</ref> Dels quatre objectius de la vida descrits pels filòsofs hindús, considerava únicament com a legítims l'[[artha]] (enriquiment) i el [[Kama (concepte)|kama]] (la satisfacció de les passions), rebutjant els conceptes de [[dharma]] (el deure de participar en l'equilibri del món) i de [[Mokxa (hinduisme)|mokxa]] (l'alliberament final de l'ànima individual).

La filosofia índia moderna va ser durant el període britànic (1750 - 1947). [[Swami Vivekananda]], [[Rabindranath Tagore]], Sri [[Aurobindo]], Swami [[Anandkumar]], [[Ramana Maharshi]] i [[Sarvepalli Radhakrishnan]] interpreten la filosofia tradicional de l'Índia. Acharya Rajnish, també conegut com a [[Osho]] i [[Jiddu Krishnamurti]] són filòsofs rebels que van negar totes les escoles tradicionals, fent una de síntesi de les escoles orientals i occidentals. [[Nilaabh Bhowmick]] és un dels pocs filòsofs destacats del {{segle |XXI}}.

L'[[Arthashastra]], atribuït al [[Chanakya]], ministre de l'Imperi Maurya, és un dels primers textos de l'Índia dedicat a la filosofia política. És del segle 4 AC i discuteix les idees de d'estat i política econòmica.

Els conceptes i la presentació del dogma - consubstancial a les "religions del Llibre" - són alienes a aquestes filosofies, que se substitueix pel concepte de veritable coneixement del món com a resultat de l'expressió "Què és o es tracta (Asi Tvam Tat), que revela un coneixement propi de la ignorància, la il·lusió, el maia. Hi ha una percepció del món basada en el moment present i no per l'acceptació d'un dogma, un amic que passa per la realització de les Autodefensas, per l'amor de Déu, dos carrils que també són incompatibles. Per la mateixa raó, aquestes filosofies d'oferir una visió de l'home més lliure que la de la criatura "religions del Llibre", com un home víctima d'una ignorància que és possible desprendre. Aquesta visió ofereix l'home l'esdeveniment, no una criatura per ser més baixa del que és diví, sinó més aviat per adonar-se que és part integrant del mateix. Perdut en la profusió de produccions de la seva ment, l'home viu al marge de la realitat com en els somnis, quina és la ignorància de la veritable naturalesa de les coses d'acord amb aquesta filosofia. Aquesta il·lusió, maia, fa cas omís d'ell, i després de d'impugnat profundament les seves conviccions sobre el que es necessita per el cas, llavors potser el vel de la il·lusió és punyent, mostrant l'últim en aquest món, fins i tot (vegeu Sadhu).

Aquestes absències del dogmatisme i el concepte de profètica subordinat a la recerca d'una veritable autonomia explica la gran tolerància religiosa en el món indi, almenys fins a l'arribada de l'Islam invasions. També inclouen la càlida acollida que s'ha beneficiat de la comunitat fugen d'analitzar Pèrsia, la comunitat jueva de Cochin o de les conversions dels primers cristians del segle. Finalment, s'entenen els intents de sincretisme que el món ha conegut l'Índia, igual que Kabir, la sorprenent Din-i-Ilahi de l'emperador Mogol Akbar o l'aparició de Sikhisme, que s'ha convertit enesdevingut un guerrer i es va oposar fermament a L'Islam, com a resultat de la violenta persecució que ha patit de d'Aurangzeb.

Astika filosofies sobre els que reconeixen l'autoritat dels Vedas, es pot localitzar el més antic en el {{segle |VII}} aC. AD, però hem vist una versió en sànscrit al voltant de l'any 200. Els principals sistemes de filosofia índia són sis i es poden agrupar en parelles d'acord amb les seves afinitats: Vaisheshika i Nyaya, Samkhya i ioga,-Purves Mimamsa i Vedanta.

* {{ref-llibre |cognom=Apte |nom=Vaman Shivram |títol=The Practical Sanskrit-English Dictionary |any=1965 | editorial=Motilal Banarsidass Publishers |lloc=Delhi |isbn=81-208-0567-4| edició=Fourth Revised and Enlarged Edition }}

* {{ref-llibre |cognom=Chatterjee |nom=Satischandra |coautors=Datta, Dhirendramohan |títol=An Introduction to Indian Philosophy |any=1984 | editorial=University of Calcutta |lloc=Calcuta |edició=Eighth Reprint Edition }}

* {{ref-llibre |cognom=Flood |nom=Gavin |títol=An Introduction to Hinduism |any=1996 | editorial=Cambridge University Press |lloc=Cambridge |isbn= 0-521-43878-0}}

* {{ref-llibre |cognom=Gandhi |nom=M.K.|enllaçautor=Mahatma Gandhi |títol=Non-Violent Resistance (Satyagraha)|any=1961 | editorial= Schocken Books |lloc=Nova York }}

* {{ref-llibre |cognom=Jain |nom=Dulichand |títol=Thus Spake Lord Mahavir |any=1998 | editorial=Sri Ramakrishna Math |lloc=Chennai |isbn= 81-7120-825-8}}

* {{ref-llibre |cognom=Michaels |nom=Axel|títol=Hinduism: Past and Present|any=2004 | editorial= Princeton University Press |lloc=Nova York |isbn= 0-691-08953-1 }}

* {{ref-llibre |cognom=Radhakrishnan |nom=S |enllaçautor=Sarvepalli Radhakrishnan |títol=Indian Philosophy, Volume 1|edició=2a ed.|col·lecció=Muirhead library of philosophy |data= |any=1929 | editorial= George Allen and Unwin Ltd. |lloc=Londres }}

* {{ref-llibre |cognom=Radhakrishnan |nom=S. |coautors=Moore, C.A. |títol=A Sourcebook in Indian Philosophy |any=1967 | editorial=Princeton |lloc= |isbn=0-691-01958-4 }}

* {{ref-llibre |cognom=Stevenson |nom=Leslie |títol=Ten theories of human nature |any=2004 | editorial=Oxford University Press |lloc= |isbn= }} 4th edition.

* {{ref-llibre |cognom=Hiriyanna | nom=M. | títol=Essentialls of Indian Philosophy | editorial=Motilal Banarsidas | isbn=978-8120813045 }}