Revisió del 01:20, 19 des 2015 modifica Jolle (discussió \| contribucions) Autopatrullats 117.936 edits mCap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 18:30, 14 feb 2016 modifica desfés CarlesMartin (discussió \| contribucions) Administradors 434.590 edits m Canvis menors, neteja, replaced: segona b → Segona B, de O → d'O, segle XVI → {{segle\|XVI}} , segle XVII → {{segle\|XVII}} (2), segle XIX → {{segle\|XIX}}, se AWB Edició següent →
Línia 1: El '''sultanat de Bornu''' es va fundar al [[segle XIV]], a partir de l'[[Imperi de Kanem]] al {{segle \|VII}} o VIII i va adoptar aquest nom. El títol dels sobirans era ''mai'', i sovint anomenat soldà. Després de la intervenció dels poders colonials i les conquestes de [[Rabah]] el [[1893]] la dinastia es va fraccionar ([[1901]]) amb una branca a [[Dikwa]] (Camerun alemany) i una a [[Kukawa]] i després a [[Yerba]], sota protectorat britànic, el [[1902]]. Dikwa fou confiat en mandat als britànics després de la [[I Guerra Mundial]]. Les dos branques van continuar fins al [[1937]], quan l'estat fou reunificat. == Ètnies i llengües == Línia 8: El [[666]] [[Uqba ibn Nafi]] va arribar fins al [[Tibesti]]. En aquesta zona cap al sud es va formar el regne de Kanem, segons la llegenda per un tal Sayf, suposat descendent del himiarita Sayf ibn Dhi Yazan, llegenda que fou inventada totalment, ja que l'origen fou un regne format pels berbers o tuareg, com a classe dirigent que van dominar als kanuri; els sobirans portaven el títol de ''Maghumi''; la classe dirigent pertanyia als Sayfawa, que havien vingut probablement de [[Fezzan]] i van tenir capital a Nijmi. Kanem es va islamitzar al [[segle XI]], i es va estendre al {{segle \|XII}} fins a [[Egipte]] al nord-est i fins a Dikwa al sud. [[Ibn Khaldun]] esmenta al rei de Kanem i senyor de Bornu, que probablement formava la part sud de l'imperi, del [[llac Txad]] a Dikwa. La dinastia Sayfida original fou enderrocada el [[1389]] per una branca familiar. Això va provocar una emigració de tribus. Els kanuri es van desplaçar a l'oest del llac Txad i el [[1470]] van fundar l'estat de Bornu, amb capital a Birni N'gazargamu, a la riba del [[riu Yo]]. Encara que el [[1507]] Nijmi fou conquerida temporalment, i l'antic Kanem va esdevenir una província, la capital no es va modificar. Els seus sobirans es titulaven "''mai''" i al {{segle \|XVI}} n'hi va haver alguns d'especialment capacitats com Mohammad (1526-1545), Dunama VI (1546-1563) i Abdullah III (1563-1573), que van engrandir el regne, ajudats per la desaparició de l'imperi [[songhay]] pels marroquins ([[1592]]), el seu rival al [[Sàhara]] occidental. El sobirà més important fou Idris III Alaoma (1580-1602) que va portar les seves tropes fins a [[Kano]] i va sotmetre al sultà de l'[[Aïr]] i als [[tubus]]. Aquest regnat va anar seguit de dos segles de certa pau, encara que a mitjan {{segle \|XVII}} els tuareg i els kawararafa van atacar la capital però sense èxit; es coneixen diverses fams al {{segle \|XVII}} i XVIII, una de les quals va durar set anys. Al {{segle \|XIX}} la guerra santa dels fulani a l'oest, va tenir repercussions a Bornu, i el domini sobre els estats hausses (entre Bornu i [[Sultanat de Sokoto\|Sokoto]]) va ser disputada. El [[1808]] els fulanis del país, reunits a Gujba, van derrotar al ''mai'' Ahmad ibn Ali i van saquejar la capital Birni N'gazargamu. Un dels caps vencedors va fundar la ciutat i emirat de [[Katagum]] amb el nom de Sarkin Bornu. Ahmad va fugir al Kanem on va demanar ajut al notable cap local [[Muhammad al-Amin al-Kanemi]], que gaudia de gran prestigi pels seus viatges i els seus coneixements. Muhammad va restablir a Ahmad però aquest va morir al cap de molt poc; els fulanis, temporalment rebutjats, van retornar a la seva mort, i el fill i successor Dunama IX Lefiami va demanar altre cop ajut a al-Kanemi. [[Fitxer:Borno in 1810.svg\|thumb\|Borno in 1810]] Línia 19: Shehu Umar va rebre a Kukawa el [[1851]] i [[1855]] al dr. Barth. En aquest temps el territori occidental de [[Zinder]] es va fer independent. En aquest temps també van arribar al Kanem els àrabs [[Ulad Sliman]] ([[Awlad Sulayman]]) i Omar els va confiar la vigilància de la frontera amb Ouadai, però van aprofitar la situació i van saquejar el Kanem del que eren els verdaders amos quan va visitar la zona Nachtigal el [[1871]]. El [[1893]] [[Rabah]], vingut de d'Ouadai, va envair el país amb dos mil homes ben entrenats i va derrotar a les forces de Bornu dirigides per un general del shehu Hashim a la batalla d'Amja, i tot seguit al mateix shehu a Ngala. Rabah va ocupar Kukawa que va saquejar i va retornar a Dikwa que va esdevenir el seu quarter general. Hashim fou assassinat en la seva fugida per orde de Muhammad al-Amin àlies Kiari, el qual va anar des de Geidam per enfrontar a Rabah; els dos exèrcits es van trobar a Gashegar i Rabah va obtenir la victòria final. Kiari fou executat i Rabah va quedar amb el control de Bornu. Establert a Dikwa va dirigir un règim militar que va fer expedicions per la regió que van desorganitzar tot el país fins que el [[1900]] fou derrotat pels francesos del general Lamy. El fill de Rabah, Fadl Ahmad va fugir cap a l'oest perseguit pels francesos, i finalment mort el [[13 d'agost]] de [[1901]] per les tropes del capità Dangeville a un combat a Gujba (en territori de la moderna Nigèria a uns 240 km de la frontera entre britànics i francesos que encara no havia estat definida sobre el terreny, després de la convenció anglofrancesa del 21 de març de 1899). Els francesos (que van ocupar la zona fins al 1905) van portar al tron a Sanda Kura, fill del shehu Ibrahim però es va mostrar incapaç de complir els seus deures i finalment els britànics van restaurar la dinastia posant al tron al seu germà Shehu Bukar Garbai amb seu a Mongonu i més tard a Kukawa i finalment a Yerwa ([[1907]]) prop de Maiduragi. El [[1902]] els senusites es van revoltar però la conquesta de la seva zawiya a Bir Alai va posar aminorar el conflicte (1902) i finalment el cap senusita Aba Ahmad al-Sanusi es va sotmetre el [[1905]]. Mentre el territori de Dikwa, va ser dominat (1902) per una segona branca, i fou incorporat al [[Camerun]] alemany fins que després de la [[I Guerra Mundial]] va retornar a Nigèria com a mandat. Les dos branques van quedar reunificades el [[1937]] sota Umar III ibn Muhammad al-Amin Kiari (a Dikwa 1917-1937, a tot Bornu 1937-1968). Línia 146: {{Final columnes}} == Genealogia dels shehu (shaykhs o sultans) == Shehu Muhammad al-Amin al-Kanemi (+1837)<ref> algunes fonts donen 1835 o 1836</ref> Shehu Umar, soldà 1835-1880 **Shehu Bukar 1880-1884

Sultanat de Bornu: diferència entre les revisions