Llac Txad: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m →‎top: Canvis menors, neteja AWB
Línia 1:
[[Fitxer:Lakechad map.png|thumb|Mapa de situació del llac Txad.]]
El '''llac Txad''' (en [[francès]], ''Lac Tchad''; en [[anglès]], ''Lake Chad''; en [[llengua àrab|àrab]], بحيرة تشاد الكبرى, ''Buhayrat Tshad al-Kabir'') és un [[llac]] poc profund situat a la frontera entre el [[Txad]], el [[Níger]], [[Nigèria]] i el [[Camerun]], a l'[[Àfrica Central]].
 
La seva capacitat ha anat minvant amb el pas del temps, per una banda a causa de la captació d'aigües per al [[regadiu]] i, de l'altra, per la desertització provocada per la proximitat del [[desert del Sàhara]]. En aquesta desertització, hi té un paper fonamental el descens agut de precipitacions, dramàtica conseqüència del [[canvi climàtic]]. El llac, al Níger, es troba situat a l'est, al departament de [[departament de Diffa|Diffa]]. A Nigèria, es troba situat al nord-est del país, dins l'estat de [[Borno]], la capital del qual és [[Maiduguri]]. Al [[Txad]], es troba situat a la rodalia de la capital, [[N'Djamena]]. El llac pren el nom d'aquest estat africà, perquè és on es troba la major part i on el llac es troba situat en un lloc més significatiu. Al Camerun, el llac es troba a l'extrem nord del país, en un indret força remot. La seva importància econòmica és vital, ja que proveeix d'aigua més de 20 milions d'habitants.
 
[[Fitxer:ShrinkingLakeChad-1973-1997-EO.jpg|leftesquerra|thumb|260px|El llac Txad vist des d'un satèl·lit l'any 2001. El llac actual és de color blau i la vegetació que hi ha crescut dins l'antiga extensió és la zona verda. Més amunt, el llac tal com era el 1973 i el 1997.]]
 
El seu tributari principal és el riu [[Chari]], el qual li subministra el 90% de les aigües. A l'interior, té nombroses illes i bancs de fang, i a les vores abunden les zones pantanoses. A causa de la seva escassa profunditat, de tan sols 7 metres al punt més fondo, l'àrea és particularment sensible a canvis en la profunditat mitjana, i mostra fluctuacions en el nivell d'aigua segons l'època de l'any. Aparentment, les aigües no tenen sortida, tot i que s'infiltren dins les depressions de [[Soro]] i [[Bodele]].
 
Hom creu que el llac correspon a les restes d'un antic [[mar|mar interior]], el qual s'estima que cobria una àrea de 400.000  km² fa 6.000 anys. Quan va ser descobert pels europeus l'any [[1823]], era un dels llacs més grans del món, però s'ha reduït considerablement des d'aleshores. El [[canvi climàtic]] i la demanda creixent d'aigua del llac n'han accelerat la degeneració als darrers 40 anys.
Els pronòstics indiquen que el llac continuarà reduint-se, i fins i tot acabarà assecant-se al llarg del [[segle XXI]].
 
== Vegeu també ==